• Aumenta el tamaño del texto
  • Disminuye el tamaño del texto
  • Imprimir
  • Envia

Notícies IRB Barcelona - Ciència

Un model de ratolí aporta noves perspectives a la malaltia de Lafora

Fent servir un model de ratolí, investigadors de l'IRB Barcelona han demostrat la relació entre l'acumulació anormal de sucre i la degeneració neuronal característica de la malaltia de Lafora. L'estudi pot contribuir a la comprensió de l'origen i de la progressió d'aquesta i altres patologies neurodegeneratives.

29 Agost 2011

Acumulació de cossos de Lafora (vermell) a l'interior d'una interneurona (verd) provinent de ratolins en els quals el gen malina va ser eliminat.

Acumulació de cossos de Lafora (vermell) a l'interior d'una interneurona (verd) provinent de ratolins en els quals el gen malina va ser eliminat.

Les cèl·lules animals emmagatzemen energia a curt termini mitjançant l'acumulació de glucosa en forma de llargues cadenes altament ramificades conegudes com glucogen. En neurones, però, aquesta acumulació de glucosa té conseqüències fatals ja que causen degeneració cèl·lular. El deteriorament i la mort neuronal associats a l'acumulació de glucogen són el distintiu d'un tipus d'epilèpsia progressiva i extremadament rara anomenada Malaltia de Lafora (EL).

La revista EMBO Molecular Medicine acaba de publicar en la seva versió online noves dades sobre la EL, obtingudes per un equip d'investigadors espanyols liderats per Joan J. Guinovart, director de l'IRB Barcelona i Professor de la Universitat de Barcelona (UB), en col·laboració amb Agnès Gruart i José M. Delgado de la Divisió de Neurociències de la Universitat Pablo Olavide de Sevilla, i Eduardo Soriano, professor de la UB i investigador de l'IRB Barcelona.

EL és una forma progressiva i hereditària d'epilèpsia que provoca una neurodegeneració irreversible per a la qual no existeix cura o tractament efectiu en l'actualitat. La malaltia sol manifestar-se durant les últimes etapes de la infantesa o l'adolescència, generalment en forma de crisis epilèptiques que més endavant desemboquen en el deteriorament irreversible de les funcions neurològiques. Una de les característiques de la malaltia és l'acumulació anormal d'agregats de glucogen, coneguts com cossos de Lafora (CL), en les neurones. En aquestes cèl·lules, dos gens, malina i laforina, actuen conjuntament per bloquejar l'acumulació de glicogen en condicions normals. Mutacions-canvis en el DNA-en qualsevol d'aquests dos gens són responsables de la malaltia.

El grup d’investigadors dirigit per Guinovart ha desenvolupat una línia de ratolins genèticament modificats que no tenen el gen de la malina, aconseguint així imitar la EL humana en aquest model animal. Els resultats obtinguts confirmen el paper del complex malina-laforina en la regulació de la síntesi de glucogen a les neurones. Jordi Duran, primer article de l'estudi juntament amb Jordi Vallès, explica, "Les cèl·lules del cervell controlen molt acuradament els seus nivells de glucogen a través d'un 'equip de guardians', concretament a través de la malina i la laforina. Ara sabem que quan qualsevol d’aquests guardians està inactiu els ratolins desenvolupen agregats de glucogen en les cèl·lules del cervell, pateixen una degeneració progressiva i finalment moren ". Atès que la pèrdua de funció de la malina indueix l'acumulació de CL i la mort cel·lular neuronal tant en pacients de EF com en ratolins, "aquest model confirma les nostres hipòtesis sobre l'origen de EF".

A més "l’estudi evidencia l’existència de CL en un tipus especial de cèl·lules del cervell conegudes com interneurones inhibitòries". Dins la complexa arquitectura del cervell aquestes cèl·lules s'encarreguen de generar 'senyals de parada' per excitació neuronal. Els investigadors proposen que la major excitabilitat de les neurones i la propensió a les crisis epilèptiques que s'observen en aquests ratolins genèticament modificats estan relacionats amb la pèrdua d’interneurones inhibitòries. Resulta interessant a més que altres tipus d'epilèpsia, esquizofrènia i altres malalties neurodegeneratives com l'Alzheimer, es caracteritzen també per la pèrdua d'aquest tipus de cèl·lules cerebrals.

Han passat 100 anys des que el neuròleg espanyol Gonzalo R. Lafora va descriure els cossos de Lafora i l’origen de la malaltia encara és una incògnita. Una millor comprensió dels mecanismes que bloquegen l'acumulació de glucogen en les cèl·lules del cervell proporcionarà noves perspectives a la possibilitat de trobar tractaments efectius per EL i altres malalties neurodegeneratives.

Article de referència:
Neurodegeneration and functional impairments associated with glycogen synthase accumulation in a mouse model of Lafora disease
Vallès-Ortega J., Duran J., García-Rocha M., Bosch C., Saez I., Pujades L., Serafin A., Cañas X., Soriano E., Delgado J.M., Gruart A., and Guinovart J.J.
EMBO Molecular Medicine (doi: 10.1002/emmm.201100174) (2011)



Recerca de notícies

Recerca de notícies

Gabinet de premsa

  • Sònia Armengou
    Relacions amb els mitjans de comunicació
    Tel:+34 93 403 72 55
    Fax:+34 03 403 71 14
    sonia.armengouarrobairbbarcelona.org
  • Generalitat de catalunya
  • Generalitat de catalunya. Salut
  • Universidad de Barcelona
  • Parc cientific

Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona)
Parc Científic de Barcelona
C/ Baldiri Reixac 10
08028 Barcelona - Espanya
Tel: +34 93 402 02 50 | Fax: +34 93 403 71 14
infoarrobairbbarcelona.org