En quin moment un embrió humà deixa d’utilitzar els gens de l'òvul i l'espermatozoide i passa a utilitzar els seus propis? Científics de la Plataforma de Genòmica Funcional de l'IRB Barcelona liderada per Herbert Auer, en col·laboració amb investigadors del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB), han descobert que el programa genètic dels embrions humans s’activa molt aviat durant el desenvolupament, quan els embrions tenen tan sols dues cèl·lules. Els resultats d’aquest estudi s’han publicat en l’últim número de la revista Development.

Una de les limitacions de la investigació amb embrions és la necessitat d’obtenir quantitats suficients de material biològic. Amb la finalitat de solucionar aquest problema, els científics han utilitzat el mètode "Pico Profiling", desenvolupat per Auer i publicat recentment a la revista PLoS ONE, que ha permès estudiar d’una manera fiable l’activitat gènica d’embrions individuals formats per un nombre reduït de cèl·lules.

Contràriament al que es pensava des de fa 30 anys, els resultats d’aquest estudi demostren que els embrions activen el seu programa genètic en fases primerenques de dues cèl·lules. En aquest moment els embrions activen també gens de cèl·lules mare, que serviran per a formar posteriorment els diferents òrgans i teixits de l’embrió adult.

"Aquests resultats poden tenir repercussions importants en biomedicina, ja que poden donar pistes sobre el desenvolupament de nous marcadors que permetin fer una millor selecció dels embrions fecundats "in vitro ". A més, suggereixen que la investigació sobre el desenvolupament de les cèl·lules mare embrionàries ha de fer-se en fases més primerenques, quan encara aquestes cèl·lules mare no han aparegut en l’embrió", afegeix Rita Vassena, primera autora de l’article.

Article de referència:
Waves of early transcriptional activation and pluripotency program initiation during human preimplantation development.
Rita Vassena, Stéphanie Boué, Eva González-Roca, Begoña Aran, Herbert Auer, Anna Veiga and Juan Carlos Izpisua Belmonte.
Development (2011). [doi:10.1242/dev.064741]