IRB Barcelona - ACTUALITAT

Descobreixen una nova fam�lia de prote�nes mitocondrials clau per al funcionament i viabilitat ...

irbbarcelona.org — Wed, 09 May 2012 12:00:00 +0100

Es tracta d’un clúster de sis gens que podria estar alterat en patologies neurològiques com el Parkinson i la malaltia de Charcot-Marie-Tooth

Un equip de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) liderat per Eduardo Soriano descriu a la revista Nature Communications una nova família de sis gens que regulen el moviment i posició de les mitocòndries a les neurones. Moltes malalties neurològiques que inclouen el Parkinson o diverses variants de la malaltia de Charcot-Marie-Tooth es deuen a alteracions de gens que regulen el transport d’aquests orgànuls, que proporcionen l’energia necessària per al funcionament de les cèl·lules.

“Hem trobat un complex de gens nous que estan altament expressats en el sistema nerviós i tenen una funció molt concreta en un procés que biològicament és molt important per a l’activitat del sistema nerviós i la seva viabilitat” resumeix Eduardo Soriano, cap del grup “Neurobiologia del desenvolupament i regeneració cel·lular” de l’IRB Barcelona i catedràtic de la Universitat de Barcelona (UB).

Els científics han comprovat a través d’anàlisis genòmics comparats que aquets gens només es troben en els mamífers més evolucionats, els denominats euteris, amb fecundació i desenvolupament interns. “La troballa indica la importància de la biologia de les mitocòndries. Quan el cervell va evolucionar en volum, funció i estructura, el procés de transport de mitocòndries també es va fer més complex i probablement va requerir mecanismes addicionals de control”, assenyala Soriano. "Així mateix i donat que l’origen del clúster gènic, en la transició entre mamífers primitius, com els marsupials (cangurs) i la resta de mamífers placentaris, és temptador llançar la hipòtesi que el seu origen estigui lligat a l’increment en complexitat del còrtex cerebral en el llinatge que porta fins a l’home", diu el catedràtic del departament de Genètica de la UB i membre de l'Institut de Biomedicina de la UN (IBUB) Jordi Garcia-Fernàndez, que ha col·laborat en l’estudi.

El cervell per funcionar correctament demana una gran quantitat d’energia. Però aquesta energia ha d’estar exquisidament distribuïda al llarg i ample de les neurones, unes cèl·lules que tenen ramificacions que poden arribar a ser de desenes de centímetres, des del cervell fins a les extremitats. Aquest complex de gens descrits ara formen part de la maquinària de “rodes” de les mitocòndries i regulen la localització que han de tenir en cada cèl·lula segons les necessitats energètiques que tingui. “Serien com una mena de control més en el trànsit de mitocòndries en les cèl·lules i interaccionen amb les proteïnes majors associades al transport mitocondrial”, detalla Soriano.

Una altra característica destacada d’aquest nou grup de proteïnes és que es troben tant a les mitocòndries, la funció a les quals ha s’ha descrit, com en el nucli cel·lular, on es desconeix la funció. “És possible que també estiguin involucrades en la regulació d’expressió de gens però ho estem investigant. A més a més de la potencial implicació en patologies del cervell, els investigadors creuen que podrien estar relacionades amb malalties metabòliques i càncer.

Aquest estudi ha estat realitzat en col·laboració amb els equips liderats per Jordi Garcia-Fernàndez de la UB, Ramón Trullás i Javier García-Sancho del CSIC i Antoni L. Andreu de l’Hospital de la Vall d´Hebron.

Article de referència:

The Eutherian Armcx genes regulate mitochondrial trafficking in neurons and interact with Miro and Trak2.

G López-Doménech, R Serrat, S Mirra, S D’Aniello, I Somorjai, A Abad, N Vitureira, E García-Arumí, MT Alonso, M Rodriguez-Prados, F Burgaya, A L. Andreu, J García-Sancho, R Trullas, J Garcia-Fernàndez and Eduardo Soriano.

Nature Communications (2012): DOI number: 10.1038/ncomms1829

Ra�l M�ndez escollit membre d�EMBO

irbbarcelona.org — Wed, 09 May 2012 12:00:00 +0100

Avui 55 investigadors en ciències de la vida d’Europa i del món han estat reconeguts per l’organització EMBO per la seva excel·lència

El científic de l’IRB Barcelona, Raúl Méndez, investigador ICREA, ha estat reconegut avui per EMBO per la seva excel·lència en recerca biomèdica. EMBO ha donat la benvinguda a 55 nous membres, dels quals 48 són europeus I d’altres països veïns, mentre que set d’Argentina, Austràlia, Corea del Sud i els Estados Unidos, han estat escollits com a Membres Associats. En total, l’organització EMBO està composta per gairebé 1.550 científics de la comunitat científica internacional dins els diversos camps de les ciències de la vida. (Més informació a la web de l'EMBO)

Raúl Méndez, investigador principal del Laboratori de Control Traduccional del Cicle Cel·lular i Diferenciació, ha dit que “és un gran reconeixement que espero m’obri les portes a interaccionar amb grups d’altres camps de la biologia molecular diferents al meu”.

Una de les prioritats actuals de Méndez és estudiar la relació entre els processos que regulen la producció de proteïnes i diverses malalties humanes com el càncer. "Disfuncions en el control traduccional dels ARNm provoquen creixement tumoral, de manera que l’estudi d’aquests processos pot ser clau per entendre el càncer i desenvolupar noves teràpies". Amb aquesta finalitat utilitza granotes Xenopus laevis, organisme model de gran utilitat en biomedicina, ratolins i cèl·lules humanes.

Entre els seus treballs més destacats hi ha els publicats a les prestigioses revistes científiques Cell, Nature i Nature Cell Biology l'any 2008, on va demostrar la importància de la regulació temporal i espacial dels ARNm per a la producció de proteïnes, i Nature Cell Biology el 2010, on va constatar per primera vegada que aquests mecanismes de control no només ocorren durant el desenvolupament embrionari, sinó també a les cèl·lules adultes. El 2011 publica a Nature Medicine un nou mecanisme de reprogramació de l'expressió de gens que transformen una cèl·lula sana en tumoral.

Autoritat internacional en el camp de la regulació gènica

Raúl Méndez es va doctorar al Centre de Biologia Molecular “Severo Ochoa” de Madrid l’any 1993. Posteriorment es va traslladar als Estats Units, on va fer estades postdoctorals al Louisiana State University Medical Center i a la University of Massachusetts. L'any 2001 va tornar a Espanya per incorporar-se com a cap de grup al Centre de Regulació Genòmica, on ha estat fins a la seva incorporació a l'IRB Barcelona el gener de 2011.

El treball de Méndez ha merescut diversos premis, entre els quals destaca el prestigiós "Carmen y Severo Ochoa 2010 de Investigación " i el premi "Ciutat de Barcelona 2008" a la investigació, fruits dels seus èxits en el camp de la regulació gènica. Actualment compta amb diversos projectes europeus, entre els quals destaca l'atorgat per la Association for International Cancer Research, destinat a estudiar els ARNm en el context del càncer de pàncrees.

L�acumulaci� de glicogen en neurones provoca danys cerebrals i escur�a la vida en mosques i ...

irbbarcelona.org — Wed, 02 May 2012 12:00:00 +0100

El treball dels investigadors de l’IRB Barcelona permetrà avançar en l’estudi de malalties neurodegeneratives com l’Epilèpsia de Lafora

Una col·laboració entre els grups de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) liderats pels científics Joan J. Guinovart i Marco Milán ha permès trobar evidències concloents en mosques i ratolins sobre els efectes nocius de l’acumulació de cadenes de glucosa (glicogen) en neurones. El treball posa al servei de la recerca de l’epilèpsia de Lafora i altres patologies neurodegeneratives on s’observen cúmuls de glicogen en neurones, dos models animals per estudiar els gens involucrats en aquest procés nociu i trobar solucions farmacològiques que permetin desintegrar els cúmuls o limitar la producció de glicogen.

“Les nostres dades indiquen clarament que és degut a la sola acumulació de glicogen el que mata a les neurones i en conseqüència escurça la vida dels animals de forma dràstica”, assenyala Guinovart, expert en el metabolisme del glicogen, cap de grup de l’IRB Barcelona i catedràtic de la Universitat de Barcelona, “i l’evidència és clara perquè l’únic que hem manipulat en les cèl·lules neurals és que fabriquin més glicogen”, indica l’investigador.

La incorporació en l’estudi del model de Drosophila confirma la teoria amb un altre model in vivo ja que les mosques també presenten els mateixos símptomes de degeneració que els ratolins quan acumulen glicogen en les neurones. Però a més l’ús de Drosophila accelerarà l’obtenció de dades genètiques i de cribatge de molècules terapèutiques. “Serem capaços, en poc temps, de buscar de forma massiva els gens involucrats en el procés patològic i comprendre’l millor a nivell molecular”, subratlla Marco Milán, investigador ICREA a l’IRB Barcelona i especialista en Drosophila. “Perà cal afegir que les mosques també seran útils per identificar molècules farmacològiques que permetin curar”, explica l’investigador.

Els equips de l’IRB Barcelona estan dissenyant diversos experiments per identificar una a una les possibles dianes terapèutiques que serien útils para prevenir l’acumulació de glicogen en les neurones. A més de la relació directa amb l’epilèpsia de Lafora, una dolència degenerativa progressiva que afecta a adolescents i no té cura, aquest problema podria ser la causa principal d’altres malalties neurodegeneratives com la Malaltia amb cossos de poliglucosà de l’adult i la Malaltia d’Andersen.

Article de referència:

Deleterious effects of neural accumulation of glycogen in flies and mice

Jordi Duran, María Florencia Tevy, Mar García-Rocha, Joaquim Calbó, Marco Milán, Joan J. Guinovart.

EMBO Molecular Medicine (2012). Doi: 10.1002/emmm.201200241

Qu� necessita la ci�ncia a Europa per florir?

irbbarcelona.org — Fri, 27 Apr 2012 12:00:00 +0100

Els propers 3 i 4 de maig, el lobby en política científica europea Initiative for Science in Europe (ISE) amb el recolzament de l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), la Fundació Ramon Areces i la Generalitat de Catalunya, celebra la seva conferència anual a Barcelona, a l'Institut d'Estudis Catalans.

Sota el títol: “Strengthening the European Research Area: What Does Science Need to Flourish?”, l'ISE reuneix en un programa de dos dies a les màximes autoritats europees per debatre aspectes como ara la participació dels científics en el govern de l'Espai Europeu de Recerca (ERA en les seves sigles en anglès) o com assolir una col·laboració real en recerca entre els estats membres.

Helga Nowotny, presidenta del Consell Europeu de Recerca (ERC), Iain Mattaj, director general del European Molecular Biology Laboratory (EMBL) , Pär Omling, president de la European Science Foundation (ESF), Telemachos Telemachou, representant permanent a Europa per a Xipre, i Octavi Quintana Trias, director de l'ERA, són algunes de les personalitats convidades en un fòrum per a 150 persones. El secretari de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, Antoni Castellà, participarà en la inauguració de l'acte i el conseller d'Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, Andreu Mas-Colell, intervindrà en les conclusions finals.

Programa de la conferència ISE: Strengthening the European Research Area: What does science need to flourish? (PDF)

Web de la Conferència

Web d'ISE