Noticias Científicas

<p>En negre, el pulmó. en verd cèl·lules tumorals dividint-se ja en el pulmó. En vermell, els vasos sanguinis, on hi ha altres cèl·lules tumorals (petits punts verds/groc) que encara no han creuat cap al pulmó. (imatge microscòpia: J Urosevic, IRB)</p>
2 Jun 2014

L’equip de Roger Gomis en col·laboració amb dos grups més del Programa d’Oncologia de l’IRB Barcelona desvetllen a Nature Cell Biology els gens i mecanismes que permeten que des d’una metàstasis de fetge es colonitzi el pulmó.

L’avançament introdueix el nou concepte de metàstasis des de metàstasis, que podrien requerir un tractament clínic diferent a les metàstasis generades des del tumor primari.

El treball ha estat parcialment finançat per la Fundació BBVA que aporta fons estructurals a dos grups dels tres grups de l’IRB Barcelona que firmen l’article.

<p>Gràfica que explica les conseqüències de la pèrdua de funció de RARRES3 per a la metàstasi del càncer de mama a pulmó (Autor: Lab Gomis, IRB)</p>
27 Mai 2014

La investigació liderada per Roger Gomis a l'IRB Barcelona amb la col·laboració de Joan Massagué descriu que la pèrdua del supressor RARRES3 promou la colonització del pulmó per part de cèl·lules canceroses de mama.

RARRES3 podria ser un bon marcador per distingir les pacients amb major risc de patir metàstasi, a més de ser diana per a desenvolupar una teràpia específica per a tractaments preventius després de l'extirpació del tumor primari.

L'estudi ha rebut, entre d'altres, finançament de la Fundació BBVA, que aporta fons estructurals a diversos grups de recerca en metàstasi de l'IRB Barcelona.

<p>El Professor Antonio Zorzano estudia la diabetis i l'obesitat des de la recerca bàsica (Foto: Battista/Minocri)</p>
9 Abr 2014

Investigadors de l’IRB, liderats per Antonio Zorzano, demostren en ratolins que la proteïna DOR afavoreix la pèrdua de massa muscular.

Els científics proposen que el disseny d’un inhibidor de DOR permetria prevenir i combatre la pèrdua de múscul en malalts de sarcopènia i caquèxia.

<p>El científic indi Jalaj Gupta ha treballat sis anys en l'estudi de p38 en càncer de còlon i la recerca presentada avui forma part de la seva tesi doctoral. (Imatge: IRB)</p>
27 Mar 2014

L’equip dirigit per l’investigador ICREA de l’IRB, Angel Rodríguez Nebreda, identifica per primera vegada en ratolins que la proteïna p38 MAPK és necessària per a la supervivència i proliferació de les cèl·lules tumorals de còlon.

Els investigadors demostren en el mateix estudi que un inhibidor de p38 que s’ha usat en assajos clínics per altres malalties redueix la mida dels tumors en ratolins.

El treball, que es publica aquest dijous a Cancer Cell, ha rebut finançament de la Fundació BBVA, del projecte europeu InflaCare, del Ministeri d’Economia i Competitivitat, i del Consell Europeu de Recerca (ERC en anglès).

<p>Sofia Araújo (a l'esquerra de la foto) i Elisenda Butí han publicat els resultats a Plos One (Foto: O. Martorell, IRB)</p>
21 Mar 2014

El treball de Sofia J. Araújo aporta coneixements als camps del desenvolupament, cicatrització, angiogènesi i invasió tumoral, on el moviment de cèl·lules és essencial.

<p>La reelina enredereix la formació de fibres del pèptid beta-amiloide (&#913.&#946.). A dalt, pèptid &#913.&#946. sol, a sota, el pèptid amb reelina. En ambdós casos, la incubació s'ha fet durant 11 dies (Imatge: laboratori Giralt)</p>
6 Mar 2014

L’estudi descriu l’efecte neuroprotector de la reelina en malalties neurodegeneratives.

Codirigit per Eduardo Soriano i Lluís Pujadas, de la Universitat de Barcelona i la xarxa CIBERNED, ha comptat amb la col·laboració de Bernat Serra-Vidal, Ernest Giralt i Natàlia Carulla, científics de l’IRB.

<p>Les neurones acumulen petites quantitats de glicogen, el que és beneficiós per a elles. En verd, la proteïna glicogen sintasa, i en vermell, cúmuls de glicogen (Autora:  Isabel Sáez, IRB)</p>
27 Feb 2014

Dos articles científics del laboratori de Joan Guinovart resolen qüestions clau sobre l’acció del glicogen en les neurones.

Un excés de glicogen causa la mort de les neurones però si no en tenen queden desprotegides quan falta oxigen al cervell.

<p>Revelant l'interactoma d'E. coli (Autor: Roberto Mosca, IRB)</p>
24 Feb 2014

E. coli és l’organisme model millor conegut a nivell molecular, s’usa intensivament per a la producció biotecnològica i és d’interès biomèdic per les soques patològiques infeccioses.

L’article de Nature Biotecnology és una col·laboració entre biòlegs, bioquímics i bioinformàtics de l’Institut Craig Venter, la Universitat de Virginia i l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB).

L’equip de 18 investigadors presenta el primer plànol de les interaccions clau entre les peces moleculars del bacteri que permet començar a entendre com funciona la seva maquinària vital més íntima.

<p>Estructura de la substància nova unida a ADN (R.Boer, IRB)</p>
19 Feb 2014

Els intercaladors d’ADN desenvolupats per ús en quimioteràpia interfereixen en l’ADN de les cèl·lules canceroses per eliminar-les.

Els científics de l’IRB, en col·laboració amb un grup suec, presenten el treball a Angewandte Chemie.

11 Feb 2014

Investigadors de l’IRB, BSC i la Universitat de Berna veuen a baixa resolució la primera estructura d’una HAT humana.

Els transportadors d’aminoàcids HAT estan involucrats en patologies com les aminoacidúries, càncer, infecció per virus i addicció a cocaïna.

L’avançament publicat a PNAS permet aprofundir en les funcions i abordar el disseny racional de fàrmacs.

El treball ha estat parcialment finançat pel projecte europeu EDICT (European Drug Initiative on Channels and Transporters) dedicat a pal·liar el baix índex d’estructures de proteïnes de membrana.