Noticias Científicas

13 Des 2011

El treball de recerca, fet públic a la revista Nature
Genetics
, ha estudiat el genoma de cent pacients amb leucèmia i ha
identificat més de mil nous gens mutats en el desenvolupament d'aquesta malaltia

Aquest estudi suposa un gran avançament cap a la culminació dels
objectius del Consorci Espanyol per a l'Estudi del Genoma de la
Leucèmia Limfàtica Crònica

<p>Escherichia coli va causar una infecció alimentària el passat maig a Alemanya</p>
9 Des 2011

• L'estudi està centrat en la proteïna Ler, present en soques patògenes d'Escherichia coli com la que va causar la infecció alimentària d'aquest maig a Alemanya.

• Ler uneix múltiples seqüències de DNA per activar nombrosos gens responsables de la virulència bacteriana.

• Els resultats de la recerca els publica PloS Pathogens.

<p>La imatge de l'esquerra mostra que el tumor de pàncrees remet quan s'anul·la la  proteïna CEPB4 mentre que la imatge de la dreta mostra que el teixit tumoral creix amb CEPB4 per la formació de nous vasos sanguinis.</p>
5 Des 2011

Nature Medicine publica un
treball pioner sobre una proteïna que regula l'expressió de centenars
de gens amb un paper fonamental en la progressió del càncer de
pàncrees, gliomes i, possiblement, en molts altres tipus de tumors.

<p>de NCBD quan no està unida a cap altra proteïna.</p>
8 Sep 2011

Segons la visió tradicional que tenim sobre les proteïnes, la maquinària molecular que porta a terme la majoria de les funcions dins d'una cèl.lula, aquestes posseeixen una estructura tridimensional ben definida. Els processos cel.lulars (per exemple la reproducció) són activats o desactivats d'acord amb una coreografia molecular que implica la unió d'unes proteïnes a unes altres. En els darrers anys, s'ha vist que fins i tot una proteïna petita (diguem-ne d'uns 50 residus) pot unir-se a moltes altres proteïnes – fet que resulta molt avantatjós per a la cèl.lula, ja que depenent de la identitat de la proteïna amb la que interactuï pot generar múltiples respostes. Paral.lelament, cada...

<p>En plaques de laboratori, les cèl.lules mare intestinals generen uns organoides esfèrics (panell superior) que al microscopi (panell inferior) revelen estar formats majoritàriament per cèl.lules indiferenciades i proliferatives, les cèl.lules mare intesti</p>
4 Sep 2011

Per primera vegada s'aconsegueix identificar i propagar cèl.lules mare de còlon humanes al laboratori. Aquest èxit, aconseguit per investigadors del Laboratori de Càncer Colorectal de l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) i publicat a Nature Medicine, és un avanç crucial darrere de la medicina regenerativa.

<p>Acumulació de cossos de Lafora (vermell) a l'interior d'una interneurona (verd) provinent de ratolins en els quals el gen malina va ser eliminat.</p>
29 Ago 2011

Fent servir un model de ratolí, investigadors de l'IRB Barcelona han demostrat la relació entre l'acumulació anormal de sucre i la degeneració neuronal característica de la malaltia de Lafora. L'estudi pot contribuir a la comprensió de l'origen i de la progressió d'aquesta i altres patologies neurodegeneratives.

<p>La localització de CenH3 en el centròmer (panell superior) es torna in-específica (panell inferior) quan no es degrada adequadament.</p>
25 Ago 2011

Investigadors de l'IRB Barcelona descobreixen un mecanisme crucial per a la segregació del material genètic a les cèl·lules filles durant la divisió cel·lular. Els nivells de la proteïna CenH3 són altament regulats per assegurar que la maquinària de divisió cel·lular funcioni correctament en Drosophila.

<p>Representació 3D del complexe de proteïnes necessari per a l'activació dels gens del reguló pho en E. coli. La proteïne RNA polimerasa (RNAP) s'uneix a l'activador transcripcional PhoB.</p>
9 Ago 2011

L'ús de la cristal·lografia permet 'veure' la regulació de l'expressió de gens bacterians.

<p>Les criptes intestinals normals (superior) mantenen els diferents tipus cel·lulars en els seus compartiments. Cèl?lules del fons de la cripta (inferior) que tenen l'activitat de ADAM10 bloquejada migren al compartiment cel·lular superior (marró fosc).</p>
1 Ago 2011

Científics de l'IRB Barcelona descriuen els mecanismes moleculars que defineixen els diferents territoris en l'epiteli intestinal.

Aquests mecanismes moleculars poden ser claus per entendre la progressió dels tumors.

<p>El límit entre les poblacions cel·lulars dorsal (D) i ventral (V) està ben definit en el primordi de l'ala normal (imatge superior). En els primordis amb una expressió ectòpica de bantam (imatge inferior) el límit és difús.</p>
28 Jul 2011

Dues creuades, una que vol trobar entre les molècules d'adhesió les claus de la compartimentalització en l'ala de la mosca 
i una altra que vol descobrir com el citoesquelet contribueix al
desenvolupament dels límits entre compartiments, unides ara per un únic
microRNA, bentam.