Obtenen compostos prometedors contra una diana del càncer

El compost Cp28 (en taronja) s'uneix a la proteïna EGF (en verd), una diana del càncer. Aquesta interacció impedeix que EGF es pugui unir al seu receptor, EGFR.

Les molècules sintetitzades al laboratori d’Ernest Giralt de l’IRB Barcelona s’enganxen a una proteïna clau en càncer poc explorada fins ara com a diana terapèutica.

L’objectiu a llarg termini és oferir una nova estratègia en quimioteràpia.

Els avenços en nous tractaments, també contra el càncer, sorgeixen de fer recerca innovadora amb potencial terapèutic. Aquest va ser el punt de partida del Laboratori de Pèptids i Proteïnes de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) per començar fa tres anys a dissenyar compostos que evitessin la unió entre la proteïna Factor de Creixement Epidèrmic (EGF) i el seu receptor, EGFR. La interacció entre aquestes dues proteïnes accelera el metabolisme de les cèl·lules tumorals i afavoreix que creixin i es divideixin més ràpid.

De fet, hi ha un anticòs monoclonal d’ús en quimioteràpia, Cetuximab, que interfereix amb el receptor EGFR per evitar que se li acobli EGF, però les cèl·lules tumorals acaben generant resistència i el tractament deixa de ser eficient per a molts pacients de càncer. Al mercat no hi res que ataqui EGF però els químics biomèdics de l’IRB Barcelona han fet el primer pas per resoldre-ho. En un estudi realitzat amb cèl·lules de càncer in vitro, els investigadors presenten una sèrie de pèptids, proteïnes petites, que s’uneixen a EGF i eviten la interacció amb el seu receptor.  

“Amb aquest estudi demostrem que EGF, una proteïna molt esquiva i promiscua en les formes que adopta, és una diana viable per enviar-hi un fàrmac. Tanmateix, cal destacar que no tenim encara compostos suficientment potents per animar-nos a fer estudis amb models animals. Hem fet però el primer pas i obrim un nou camí”, declara Ernest Giralt, cap del laboratori i co-líder de l’estudi amb Laura Nevola, investigadora associada del seu laboratori.

Llibreria de pèptids contra EGF

L’estudiant de doctorat Salvador Guardiola ha sintetitzat 9 pèptids i ha comprovat l’eficàcia amb tècniques diverses de biofísica. Un pèptid en concret, anomenat cp28, d’estructura molt similar al receptor EGFR, és el que ha donat més bons resultats.

Els pèptids són cadenes curtes d’aminoàcids “amb gran potencial com a fàrmacs perquè poden ser molt específics de la diana, es poden produir químicament al laboratori i són molt més barats i menys delicats que els anticossos”, explica Guardiola, qui fa els estudis a l’IRB Barcelona amb una beca de doctorat del programa internacional “la Caixa”.

Perquè un pèptid tingui futur com a fàrmac ha de complir certes característiques, com ara que s’uneixi fort amb la diana –el concepte científic és que tingui una alta afinitat- que indica el grau d’especificitat, i que duri prou temps en sang. “Sempre procurem dissenyar pèptids que incorporin aquestes atributs que després necessitaràs sí o sí per fer un fàrmac”, explica Guardiola.

“Ara tenim la prova de concepte validada per poder seguir explorant EGF com a diana. El pas següent és dissenyar més i millors compostos per ampliar la llibreria de pèptids contra EGF”, diu Ernest Giralt, també catedràtic de la Universitat de Barcelona, sobre la continuïtat del projecte.

Els resultats s’han presentat a la revista especialitzada en química ChemBioChem.

Article de referència:

Peptides Targeting EGF Block the EGF-EGFR Interaction

Salvador Guardiola, Mireia Díaz-Lobo, Jesús Seco, Jesús García, Laura Nevola and Ernest Giralt

ChemBioChem (2015). Doi: 10.1002/cbic.201500525