Rellotges sincronitzats per prevenir l’envelliment

Dos articles consecutius publicats a les revistes Science i a Cell Stem Cell han revelat que el rellotge central supraquiasmàtic i els rellotges perifèrics en múscul i pell s’han de mantenir sincronitzats per salvaguardar la meitat de totes les funcions circadianes. El treball, liderat pel Dr. Salvador Aznar Benitah (IRB Barcelona) i la Dra. Pura Muñoz-Cánoves (UPF), ha demostrat, mitjançant l'ús de models de ratolí, que la desincronització envellix els teixits, mentre que l’alimentació restringida en el temps o la restauració de senyals del rellotge preserva els programes de reparació de l’ADN, mitocondrials i metabòlics.

Aquesta transició prevé la sarcopènia prematura i el deteriorament cutani, cosa que suggereix que ajustar el rellotge mitjançant l’estil de vida o fàrmacs podria retardar el declivi associat a l’edat. Aquests descobriments eleven la coordinació circadiana en si mateixa—enlloc de la precisió d’un sol rellotge—com a objectiu terapèutic en múltiples òrgans.

Més informació: La sincronització entre el rellotge circadià central i els rellotges circadians dels teixits en preserva el funcionament i prevé l'envelliment