Jordi Casanova, biòleg i investigador de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), publica la Petita història dels humans (Edicions La Campana, 2009), un recull de reflexions sobre com les noves i contínues troballes científiques obliguen a revisar moltes de les idees que tenim sobre nosaltres i sobre el món que ens envolta. En poc més de cent pàgines, escrites amb un estil clar i proper, l’autor ens ajuda a comprendre que els successius coneixements científics van condicionant el pensament humà sobre la natura, la moral i l’evolució de la nostra societat.

"Cada dia tenim més informació sobre la nostra naturalesa humana. Els coneixements científics, i especialment biològics, ens van descobrint com som, com funcionem, quin camí pot seguir la nostra espècie. Tan fràgil, tan complexa, i al mateix temps, amb tants recursos", explica Casanova.

La Petita història dels humans tracta en 24 capítols de qüestions tan universals i moltes vegades polèmiques, com ara si l’home d’avui és l’últim graó de l’evolució, el sentit de la vida i la mort, els drets dels animals, la imposició de la bondat d’allò natural sobre allò que és artificial, o de l’abús i mal ús de la paraula ciència.

Sobre com va néixer la idea del llibre, Jordi Casanova explica en el pròleg "com que sóc biòleg no és estranya la trobada o sobretaula on acabem discutint sobre les darreres descobertes científiques i les seves conseqüències. Així que fa un temps, i coincidint amb un període de convalescència, un amic em va suggerir que m’animés a posar aquestes reflexions per escrit, i finalment ho he fet. D’altra banda, serà una bona manera d’anticipar nous debats."

Jordi Casanova i Roca

Barcelona, 1959. És biòleg. Després d’obtenir el títol de doctor a la Universitat Autònoma de Madrid va fer una estada a la Universitat de Columbia a Nova York. Actualment és professor d'Investigació del Consell Superior d'Investigacions Científiques i cap de grup a l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona). Ha publicat nombrosos articles en revistes internacionals de primera línea en el seu camp i ha estat escollit membre de L'Organització Europea de Biologia Molecular (EMBO). Els seus treballs estudien la manera com els gens regulen el desenvolupament dels éssers vius. Té tres fills joves que no s’han dedicat a l'estudi científic i que l’han dut sovint a fer un esforç de divulgació per tal de poder enraonar-hi de biologia i de les seves implicacions.