Aproximadament el 30% dels pacients amb càncer de mama presenten tumors que creixen i s’escampen per l’organisme d’una manera extremadament ràpida. Un denominador comú a tots ells és la presència d’una gran quantitat de proteïnes Her2 en les seves membranes cel·lulars, el que ha fet que aquests tumors agressius s’anomenin HER2 +. Científics del Laboratori de Metàstasi (MetLab) de l'IRB Barcelona liderats per l'investigador ICREA Roger Gomis han descrit els mecanismes moleculars que fan que els tumors HER2 + fugin de les senyals que protegeixen les cèl·lules d’un excés de creixement. El treball es publica aquesta setmana a la revista especialitzada Cancer Research.

Algunes molècules de fora de les cèl·lules s’uneixen a les proteïnes de membrana de la família Her fent que les cèl·lules es divideixin. No obstant, la presència de múltiples còpies del gen de Her2, com és el cas dels pacients HER2 +, fa que es divideixin sense control i sense respectar els senyals del seu entorn. La situació d’aquest subtipus de pacients HER2 + va canviar dràsticament fa més de 10 anys, quan va sortir al mercat el fàrmac Herceptin, que s’uneix a HER2 per impedir la seva acció proliferativa, el que es tradueix en una millor prognosi i major supervivència.

LIP desobeeix les defenses de l’organisme

En condicions normals la presència d’ambients nocius fa que les cèl·lules activin un conjunt de respostes protectores que sovint les condueixen al suïcidi o la senescència (absència de creixement). Tots aquests mecanismes són sistemes de frenada que té la cèl·lula per evitar errors que facin que es produeixin tumors. És per això que aquestes cèl·lules són eliminades de l’organisme i reemplaçades per cèl·lules sanes. En aquest context, són d’especial interès els mecanismes de supressió de tumors, entre els quals trobem l’induït per l’hormona TGF-β i la “oncogene-induced senescente” (OIS) o senescència causada pels gens que contribueixen a la formació de cèl·lules malignes.

Mitjançant experiments realitzats amb cèl·lules metastàsiques procedents de pacients i models animals els investigadors han descobert que Her2 no només accelera la divisió cel·lular sinó que també fuig d’aquests sistemes de frenada. Her2 estimula la producció de la proteïna Lip, que desactiva els mecanismes que impedeixen la divisió cel·lular regulada per TGF-β i la senescència regulada per OIS, el que provoca una acceleració de la divisió. "Lip és el dolent de la pel·lícula. Afecta la funció de TGF-β i OIS, que són mecanismes de supressió de tumors ", explica Gomis.

Cap a una administració més racionalitzada dels fàrmacs

Un problema associat a l’administració d’Herceptin és que després de períodes llargs de tractament els pacients poden presentar resistència al fàrmac. Aquest estudi demostra que cèl·lules tumorals que produeixen un excés de Lip segueixen creixent en presència de la droga, el que indica que part d’aquesta resistència és deguda a l’augment de Lip que presenten aquests pacients.

"El tractament amb Herceptin pot ser menys efectiu en els pacients que tenen una alteració en Her2 i un augment de Lip. Hem de tenir en compte que aquest fàrmac actua només contra la proteïna de membrana Her2 ", segons Gomis. Aquests descobriments evidencien la necessitat de racionalitzar l’administració del fàrmac, pacient a pacient, i aporten noves dades per al disseny de noves drogues contra el càncer que millorin el seu diagnòstic i tractament.

Aquest estudi ha comptat amb la col·laboració de Joan Massagué, director del Programa de Genètica i Biologia del Càncer del Memorial Sloan Kettering Cancer Center, de Nova York, assessor del MetLab de l'IRB Barcelona i director adjunt del centre, i ha estat finançat per la Fundació BBVA i el Ministeri de Ciència i Innovació.

Article de referència:
HER2 Silences Tumor Suppression in Breast Cancer Cells by Switching Expression of C/EBPb Isoforms
Anna Arnal-Estapé, Maria Tarragona, Mònica Morales, Marc Guiu, Cristina Nadal, Joan Massagué and Roger R. Gomis.
Cancer Research (2010) [DOI: 10.1158/0008-5472.CAN-10-0869]