• 
• 
• 
• 

Entrevistes

Harold Varmus, president de Memorial Sloan-Kettering Cancer Center i Premi Nobel de Medicina 1989

"Em preocupa de quina manera estem invertint els diners en ciència"

Defensar la salut com a problema global no és pas una utopia. I dissenyar polítiques sanitàries que tractin la malaltia i la seva prevenció en termes planetaris, no és en absolut cap cosa fora de mida. No ho és, si més, per a Harold Varmus, científic pioner en recerca oncològica, motiu pel que va rebre el Premi Nobel de Medicina i Fisiologia l'any 1989, i cap de llança d'iniciatives com la Public Library of Science que donen força a la cara positiva de la globalització. Després de passar per la direcció dels National Institutes of Health dels Estats Units (1993,1999), Varmus va assumir l'any 2000 la presidència del prestigiós Memorial Sloan-Kettering Cancer Center (MSKCC) de Nova York. L'acreditat científic ha visitat recentment la seu de l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona).

Autor: Xavier Pujol Gebellí - 6 Novembre 2008

Doni'm un motiu irrefutable per a atribuir una dimensió global a la salut.

Quan parlem de problemes planetaris el primer que ens ve al cap és el canvi climàtic, l'accés a una alimentació digna o a l'aigua. El mateix passa amb la salut, una qüestió que avui ja sabem que no hi entén de fronteres i que no es pot solucionar només amb accions locals o atacant únicament l'esfera individual.

Per tant, cal prendre decisions globals també en el territori de la salut.

Però pensant-les molt bé. Certament, s'ha avançat molt, sobre tot al nostre món occidental, però no ha passat el mateix en els països en desenvolupament. Tot i que en algun d'ells la seva ciència està creixent, no estic gens segur que estiguem fent allò que cal.

Què és el que estem fent malament?

Em preocupa, i molt, com estem invertint en ciència des dels països desenvolupats, com tractem els grans problemes del planeta. Hauríem de pensar millor quins recursos fem servir i com els utilitzem.

Això vol dir que el problema no està ben plantejat. Què proposaria?

Personalment, m'agradaria veure l'administració del meu país, els Estats Units, participar de forma més activa en la resolució d'aquests problemes, en particular si, com ja passa amb el medi ambient o en l'economia, tenim present la salut com una qüestió global que ens afecta a tots.

I el primer pas a fer?

Hem de revisar la nostra política d'inversions en salut global. Cal estar més atents a la definició i posada en marxa de polítiques sanitàries, plans de prevenció i desenvolupament de teràpies i fàrmacs. D'aquesta manera seria possible millorar els sistemes de ciència i salut d'aquells països que ara mateix no tenen prous recursos.

Doncs fins ara no ha estat aquest el punt de vista que s'ha tingut al seu país. Creu que canviaran les coses?

Com molts altres col·legues, he sigut especialment crític amb decisions que s'han pres al meu país respecte de la ciència, la cultura o la salut. Tant pel que fa a casa com a escala global. En qualsevol cas, cal vetllar perquè les inversions tinguin sentit, cal assegurar que els diners es reparteixen de manera raonable.

Què és el que seria raonable?

Tot i que sigui important, quan es parla de salut no tot és càncer. Hi ha altres malalties i altres àrees que també necessiten recursos. No parlaríem de sanitat si no tinguéssim en compte la salut mental o la salut materna, totes dues importantíssimes en prevenció; o si ens oblidéssim d'invertir en noves vacunes. Algunes organitzacions internacionals, com la Fundació Bill y Melinda Gates, estan fent una magnífica tasca en aquest sentit. A través d'elles podem orientar els científics cap als grans problemes de salut mundial.

El que ve a dir és que cal repensar l'organització de la ciència i els seus pressupostos.

Així és, almenys en una bona part. La primera qüestió que es va plantejar a la Fundació Gates quan es va posar en marxa el seu programa sobre salut global va ser definir quins eren els veritables problemes que calia fer front per tal de que científics i metges fossin capaços d'oferir els seus millors resultats.

I a quina conclusió es va arribar?

Per a finançar qualsevol projecte cal complir una premissa: han de col·laborar investigadors de països rics i de països pobres.

Ha funcionat la iniciativa?

Encara és d'hora per assegurar que els projectes finançats han donat resultats satisfactoris. No obstant això, penso sincerament que estem en la bona direcció. El primer pas ja s'ha donat: s'estan formant equips multinacionals per a fer front problemes per als què cal coneixement local i mitjans internacionals. D'alguna manera, estem facilitant la comunicació i la transferència de coneixement a partir d'experiències diferents.

Un altre dels canvis que s'endevina és el que fa referència a la publicació de resultats científics...

Si volem fer ciència internacional hem de permetre que tot el món pugui tenir accés al coneixement. Publicar a bones revistes és possible sense massa dificultat per a qualsevol bon grup de Nova York o de Barcelona. Però això no passa a la majoria dels països de l'Àfrica, de Sudamèrica o d'Àsia on, globalment, l'accés als continguts de més impacte està limitat pel cost. Internet està fent possible un canvi de paradigma. Una manera d'avançar és assegurar el lliure accés a la informació per als països en desenvolupament.

Cóm es pot fer possible?

Hi ha dues maneres. Una és construint llibreries públiques digitals com PubMed Central. Però l'accés lliure a les seves publicacions sovint s'endarrereix com a conseqüència de les polítiques editorials. La resposta és Open Acces. La iniciativa que ara mateix estem impulsant és PLoS (Public Library of Science). I hi ha altres iniciatives en marxa. L'accés a la informació és fonamental en termes de competitivitat i de resolució de problemes.

És aquesta iniciativa una guerra al món editorial més convencional?

No, en tot cas és una manera diferent d'encara les publicacions. Publicar al més alt nivell planteja uns costos editorials que dificulten la recerca a científics amb recursos limitats. O bé tanquen la porta de bons grups amb bons resultats. I no només pel que fa a revistes d'altíssim impacte. Passa massa sovint fins i tot amb les més específiques o amb les que tenen un estàndard mitjà.