Viure és canviar. Això és el que els passa a les cèl·lules del nostre organisme al llarg de la seva vida: acumulen alteracions genètiques que, en la majoria dels casos, són innòcues. No obstant això, en casos molt puntuals, aquestes alteracions afecten determinats gens i poden propiciar el desenvolupament d'un càncer. La font d'aquestes alteracions pot ser exògena (p.e. la radiació solar, el fum de tabac o algunes substàncies tòxiques) o endògena (p.e. errors en el processament de l'ADN).
Investigadors de l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) liderats per la investigadora ICREA Núria López-Bigas, cap de Laboratori de Genòmica Biomèdica i Professora Associada de la Universitat Pompeu Fabra, van caracteritzar per primera vegada les alteracions genètiques causades per sis teràpies que habitualment s’utilitzen per al tractament del càncer (cinc d’elles basades en fàrmacs quimioteràpics i una en radioteràpia). Els resultats van ser publicats a la revista Nature Genetics.
Les quimioteràpies han revolucionat el tractament del càncer, possibilitant la supervivència d'una part important dels pacients. La manera com actuen algunes d'aquestes teràpies és danyar l'ADN de les cèl·lules canceroses per destruir-les. No obstant això, aquests fàrmacs també poden perjudicar les cèl·lules sanes del pacient, i d'aquí els seus efectes secundaris.
"És important remarcar que les quimioteràpies són molt eficaces en el tractament del càncer", va explicar Oriol Pich, estudiant predoctoral de l'IRB Barcelona i primer autor de l'article. "Tot i això, també s'han descrit efectes secundaris a llarg termini en alguns pacients. Estudiar les mutacions produïdes per les quimioteràpies a l'ADN de les cèl·lules dels pacients és un primer pas per comprendre la relació d'aquestes mutacions amb els efectes secundaris d'aquestes teràpies a llarg termini", va afegir.
Els investigadors van obtenir, a través de la Hartwig Medical Foundation d'Holanda, la seqüència dels genomes de tumors metastàtics de més de 3.500 pacients i la informació dels tractaments que aquests van rebre. Emprant mètodes bioinformàtics, el grup de López-Bigas va poder identificar, per a cada un dels tractaments més comuns, un patró concret en les mutacions de les cèl·lules dels pacients tractats, una "empremta mutacional" de les teràpies.
"Un cop identificada aquesta 'empremta’, podem quantificar les mutacions produïdes per cada quimioteràpia a l'ADN dels pacients, així com les que han estat produïdes per combinacions de tractaments", va explicar López-Bigas. "Hem comparat aquesta mesura amb les alteracions genètiques degudes a processos endògens naturals de les cèl·lules. Hem calculat que, durant el temps del tractament, algunes d'aquestes quimioteràpies causen alteracions a l'ADN a un ritme d’entre cent i mil vegades més ràpid del que esperaríem a una cèl·lula".
Aquest coneixement permetrà optimitzar els tractaments contra el càncer. "L'objectiu és maximitzar els efectes beneficiosos de les quimioteràpies mitjançant la destrucció de les cèl·lules tumorals, alhora que es minimitza la quantitat de mutacions induïdes en les cèl·lules sanes dels pacients. Això s'aconseguiria amb una combinació equilibrada entre les dosis i la durada dels tractaments", va comentar López-Bigas.
Aquesta investigació va ser possible gràcies als pacients i als seus familiars, que van consentir que les mostres dels seus tumors poguessin ser utilitzades per a la investigació científica. L'estudi ha comptat amb finançament del Consell Europeu de Recerca (ERC, per les seves sigles en anglès), del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, i del Departament d'Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya. L’Oriol Pich compta amb una beca del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST).
Article de referència:
Oriol Pich, Ferran Muiños, Martijn Paul Lolkema, Neeltje Steeghs, Abel Gonzalez-Perez and Nuria Lopez-Bigas
The mutational footprints of cancer therapies
Nature Genetics (2019) DOI: s41588-019-0525-5
Contingut relacionat
