This space is window into the memories and feelings of all who crossed paths with Joan Guinovart. A personal tribute to the lasting impact he had on so many of us.
Adam Szewczyk
It is with deep sadness that we have learned of the death of Prof. Joan Guinovart, an outstanding scientist and long-time director of the Institute for Research in Biomedicine (IRB) in Barcelona. Prof. Guinovart was a recognized authority in the field of biochemistry and molecular biology, whose work had a significant impact on the development of science.
In 2004, during the organization of the Congress of the Federation of European Biochemical Societies (FEBS) in Warsaw by the Polish Biochemical Society, chaired by Prof. Jolanta Barańska, Prof. Joan Guinovart acted as FEBS Congress Counselor, supporting the event with his knowledge, experience and commitment. He was also a close friend of the Polish Biochemical Society, supporting the development of scientific cooperation and dialogue in the international research community.
We express our sincere condolences to the family and friends of Prof. Guinovart. His passing is a great loss for the world of science and for all of us.
Adam Szewczyk, President of Polish Biochemical Society
In 2004, during the organization of the Congress of the Federation of European Biochemical Societies (FEBS) in Warsaw by the Polish Biochemical Society, chaired by Prof. Jolanta Barańska, Prof. Joan Guinovart acted as FEBS Congress Counselor, supporting the event with his knowledge, experience and commitment. He was also a close friend of the Polish Biochemical Society, supporting the development of scientific cooperation and dialogue in the international research community.
We express our sincere condolences to the family and friends of Prof. Guinovart. His passing is a great loss for the world of science and for all of us.
Adam Szewczyk, President of Polish Biochemical Society
Joana Fort
Vaig conèixer el Joan a classe, Xiqueta! De quina casa ets? I llavors, allà al mig treia el record de la ciutat que el va veure néixer i que tot sovint enyorava, intentant trobar alguna connexió amb mi, una simple alumna. Vaig voler compartir moments importants amb ell i després sempre l’he tingut com a amic. Com a director de l’IRB li admirava la gran facilitat que tenia per conèixer i connectar amb tothom. Pel passadís donava la mateixa importància saludant a un grup líder que a l’últim estudiant de doctorat que havia entrat a l’IRB. El Joan és un amic i un referent i tenim molta sort d’haver pogut créixer al seu costat.
Anna Adrover
Et portarem sempre al Cor Dr. Joan J. Guinovart!
Anna.
Anna.
Susanna Baqué
Amb una profunda tristesa, vull expressar el meu més sentit condol per la pèrdua del Dr. Joan J. Guinovart (per molts de nosaltres, el Guino). Ha estat un referent immens en la meva vida, no només com a científic excepcional, sinó també com a mentor i guia.
Va ser ell qui, quan jo encara cursava quart de Química, en l’especialitat en Bioquímica, em va venir a buscar per ser alumna interna al seu laboratori a la Facultat de Química de la Universitat de Barcelona. Aquelles tardes de laboratori van ser l’inici d’una passió que m’ha acompanyat sempre: la recerca i la ciència. Des del primer moment, em va donar responsabilitats i reptes, confiant en mi fins i tot quan jo encara era estudiant. No només em formava, sinó que m’empoderava per resoldre problemes, inculcant-me la curiositat i el rigor científic que el definien. Era exigent, però alhora motivador, i sabia a qui li agradaven les reptes i els entomava, i jo era una d’elles.
Vaig fer amb ell la tesina i després la tesi doctoral, anys en què vaig aprendre enormement de la seva saviesa, però sobretot de la seva manera d’entendre la ciència: amb entusiasme, amb una voluntat constant d’anar més enllà i amb una generositat immensa cap als qui teníem la sort de formar part del seu grup, el grup de “Sucres”. Em va donar suport i, el més important, em va inspirar a estimar la recerca i a voler resoldre preguntes bioquímiques, metabòliques i més. També em va oferir oportunitats d’estades als Estats Units, fins i tot abans de començar la tesi doctoral i durant els anys de la mateixa, per ampliar horitzons, aprendre d’altres científics i viure experiències inoblidables.
No sempre va estar d’acord amb les meves decisions, com quan vaig decidir no seguir la carrera científica fent una estada post doctoral al laboratori del Dr. Massagué, una elecció que ell veia com una limitació a l’èxit de la meva trajectòria. No li va agradar, i els nostres camins es van separar quan vaig entrar a l’empresa privada. Però vam seguir en contacte. Tot i això, amb el temps va reconèixer que també es podia tenir una carrera d’èxit fora de la recerca acadèmica, encara que fos en un entorn molt proper als investigadors i científics.
Però més enllà del laboratori, el Joan creava un veritable grup. Fomentava la companyonia, participava i organitzava activitats socials i sovint implicava la seva família, la Rosa i la Caterina. Recordo especialment quan la Caterina va passar un estiu al laboratori, i vaig tenir el privilegi de ser la seva “tutora” científica.
Li dec molt. Sense ell, la meva trajectòria no hauria estat la mateixa. Sempre el recordaré amb gratitud i admiració, i el portaré al cor.
Va ser ell qui, quan jo encara cursava quart de Química, en l’especialitat en Bioquímica, em va venir a buscar per ser alumna interna al seu laboratori a la Facultat de Química de la Universitat de Barcelona. Aquelles tardes de laboratori van ser l’inici d’una passió que m’ha acompanyat sempre: la recerca i la ciència. Des del primer moment, em va donar responsabilitats i reptes, confiant en mi fins i tot quan jo encara era estudiant. No només em formava, sinó que m’empoderava per resoldre problemes, inculcant-me la curiositat i el rigor científic que el definien. Era exigent, però alhora motivador, i sabia a qui li agradaven les reptes i els entomava, i jo era una d’elles.
Vaig fer amb ell la tesina i després la tesi doctoral, anys en què vaig aprendre enormement de la seva saviesa, però sobretot de la seva manera d’entendre la ciència: amb entusiasme, amb una voluntat constant d’anar més enllà i amb una generositat immensa cap als qui teníem la sort de formar part del seu grup, el grup de “Sucres”. Em va donar suport i, el més important, em va inspirar a estimar la recerca i a voler resoldre preguntes bioquímiques, metabòliques i més. També em va oferir oportunitats d’estades als Estats Units, fins i tot abans de començar la tesi doctoral i durant els anys de la mateixa, per ampliar horitzons, aprendre d’altres científics i viure experiències inoblidables.
No sempre va estar d’acord amb les meves decisions, com quan vaig decidir no seguir la carrera científica fent una estada post doctoral al laboratori del Dr. Massagué, una elecció que ell veia com una limitació a l’èxit de la meva trajectòria. No li va agradar, i els nostres camins es van separar quan vaig entrar a l’empresa privada. Però vam seguir en contacte. Tot i això, amb el temps va reconèixer que també es podia tenir una carrera d’èxit fora de la recerca acadèmica, encara que fos en un entorn molt proper als investigadors i científics.
Però més enllà del laboratori, el Joan creava un veritable grup. Fomentava la companyonia, participava i organitzava activitats socials i sovint implicava la seva família, la Rosa i la Caterina. Recordo especialment quan la Caterina va passar un estiu al laboratori, i vaig tenir el privilegi de ser la seva “tutora” científica.
Li dec molt. Sense ell, la meva trajectòria no hauria estat la mateixa. Sempre el recordaré amb gratitud i admiració, i el portaré al cor.
Pancho Barriga
Pocas personas han tenido un mayor impacto en mi carrera que Joan. Un científico generoso, apasionado por la ciencia, y quien me dio la oportunidad de conocer al IRB Barcelona, donde finalmente hice mi PhD. Como director, Joan era carismático y siempre llevaba un chiste o anécdota para cualquier situación, y siempre recordaré su energía y dedicación. Joan me apoyó siempre, incluso años después de yo haber marchado del IRB, hasta que conseguí mi posición actual. Mi meta ahora es seguir su ejemplo y ayudar a la siguiente generación de científicos y científicas a que logren sus metas. Gracias por todo y hasta siempre, Joan!
Muriel Arimon
Joan,
Gràcies per tot. Per ser un referent tan important per a mi en els meus primers passos en la divulgació científica. Per ser tan generós, rigorós i ambiciós, per sempre pensar en gran ("think big!", deies). Gràcies per recolzar i implicar-te tant en la comunicació i divulgació de la ciència, per impulsar tantes vocacions.
Sempre et recordarem i et trobarem a faltar,
Muriel
Gràcies per tot. Per ser un referent tan important per a mi en els meus primers passos en la divulgació científica. Per ser tan generós, rigorós i ambiciós, per sempre pensar en gran ("think big!", deies). Gràcies per recolzar i implicar-te tant en la comunicació i divulgació de la ciència, per impulsar tantes vocacions.
Sempre et recordarem i et trobarem a faltar,
Muriel
Ignasi Carnisser i Barrufet
El Joan era un gran coneixedor de la Bíblia, i apassionat. Més d’una volta havíem comentat que la primera escola agrícola d’Israel, fundada el 1870, es va anomenar Micvé Israel, la Font d’aigua viva d’Israel, esmentada en el Proverbis, en Jeremies i en llibre dels Psalms.
El Joan ha estat un doll d’aigua viva per a tots els qui l’hem conegut, per a la ciència, per als amics, per a la pàtria, per a la família... la deu que refrescava i renovava constantment la recerca, l’amistat, la catalanitat i els llaços entre els familiars.
En vida, i ara encara més en el record, el Psalm 107 glateix amb tota la força:
Converteix el desert amb estanys,
la terra eixuta amb fonts d’aigua viva.
El Joan ha estat un doll d’aigua viva per a tots els qui l’hem conegut, per a la ciència, per als amics, per a la pàtria, per a la família... la deu que refrescava i renovava constantment la recerca, l’amistat, la catalanitat i els llaços entre els familiars.
En vida, i ara encara més en el record, el Psalm 107 glateix amb tota la força:
Converteix el desert amb estanys,
la terra eixuta amb fonts d’aigua viva.
Jordi Duran
El Joan era per a mi un model a seguir, un “pare” científic i, sobretot, un amic. M’agrada molt aquesta fotografia que tenim junts perquè reflecteix molt bé com era ell: sempre amb un somriure, sempre fent broma, sempre positiu. La foto també reflecteix molt bé com el veia jo: estic escoltant-lo atentament i amb admiració (i jo no soc gaire propens a admirar...). Tot i que sempre estava fent broma, no he conegut ningú que es prengués més seriosament les coses que feia com el Joan. Era un treballador incansable, amb una energia infinita. Per al Joan, el dia tenia més hores que per la resta. Era també un savi, no només per ser un científic brillant, sinó per l’enorme cultura que tenia en gairebé qualsevol tema. Passar una estona amb el Joan volia dir aprendre, apassionar-se per les coses, agafar energia per una tasca que sovint pot ser força frustrant, com la de fer recerca. Era també la persona més generosa i més preocupada pels altres que he conegut a la meva carrera professional. Crec que la majoria de gent no és conscient de fins a quin punt.
Fa pocs mesos li vaig explicar una cosa que no li havia dit mai: El Joan sempre signava el missatges amb una “J” majúscula. Poc després de començar com a investigador al seu grup, gairebé sense adonar-me’n, vaig començar a signar els missatges amb una “j” minúscula. Era la meva manera de dir que jo, de gran, volia ser com ell.
Joan was, for me, a role model, a scientific "father," and above all, a friend. I really like this photograph we have together because it perfectly reflects who he was: always with a smile, always joking, always positive. The photo also perfectly reflects how I saw him: I am listening to him attentively and with admiration (and I am not prone to admiring people...). Although he was always joking, I have never met anyone who took the things he did more seriously than Joan. He was a tireless worker, with boundless energy. For Joan, the day had more hours than for the rest of us. He was also a wise man, not only because he was a brilliant scientist but also because of his vast knowledge in almost any subject. Spending time with Joan meant learning, getting passionate about things, and gaining energy for a task that can often be quite frustrating, like doing research. He was also the most generous and caring person I have met in my professional career. I believe most people are not aware of the extent of his generosity.
A few months ago, I told him something I had never mentioned before: Joan always signed his messages with a capital "J." Shortly after starting as a researcher in his group, almost without realizing it, I began signing my messages with a lowercase "j." It was my way of saying that when I grew up, I wanted to be like him.
Fa pocs mesos li vaig explicar una cosa que no li havia dit mai: El Joan sempre signava el missatges amb una “J” majúscula. Poc després de començar com a investigador al seu grup, gairebé sense adonar-me’n, vaig començar a signar els missatges amb una “j” minúscula. Era la meva manera de dir que jo, de gran, volia ser com ell.
Joan was, for me, a role model, a scientific "father," and above all, a friend. I really like this photograph we have together because it perfectly reflects who he was: always with a smile, always joking, always positive. The photo also perfectly reflects how I saw him: I am listening to him attentively and with admiration (and I am not prone to admiring people...). Although he was always joking, I have never met anyone who took the things he did more seriously than Joan. He was a tireless worker, with boundless energy. For Joan, the day had more hours than for the rest of us. He was also a wise man, not only because he was a brilliant scientist but also because of his vast knowledge in almost any subject. Spending time with Joan meant learning, getting passionate about things, and gaining energy for a task that can often be quite frustrating, like doing research. He was also the most generous and caring person I have met in my professional career. I believe most people are not aware of the extent of his generosity.
A few months ago, I told him something I had never mentioned before: Joan always signed his messages with a capital "J." Shortly after starting as a researcher in his group, almost without realizing it, I began signing my messages with a lowercase "j." It was my way of saying that when I grew up, I wanted to be like him.
Nuria Lopez-Bigas
I attended Joan's lectures while studying Biology at the University of Barcelona, and already at that time, he left a lasting impression on me. He was the kind of person who made an impact on everyone lucky enough to meet him or have him as a teacher — as I did.
Years later, I had the privilege of working with him during his time as director of the IRB. In fact, Joan played a key role in my decision to join the institute in 2016. He believed in me — even before I believed in myself — and he made me feel that confidence. One of his many strengths was his ability to help those around him grow, and he truly helped me grow — both personally and professionally. I’m deeply grateful for the time I shared with him.
Joan leaves behind an extraordinary legacy in the scientific community of our country, and especially at the IRB.
Years later, I had the privilege of working with him during his time as director of the IRB. In fact, Joan played a key role in my decision to join the institute in 2016. He believed in me — even before I believed in myself — and he made me feel that confidence. One of his many strengths was his ability to help those around him grow, and he truly helped me grow — both personally and professionally. I’m deeply grateful for the time I shared with him.
Joan leaves behind an extraordinary legacy in the scientific community of our country, and especially at the IRB.
Ilona Concha Grabinger and Juan Carlos Slebe
We don’t want to remember Joan only as a scientist. If we had to assign a place for his scientific work, it would be third. First and foremost, he was devoted to his family. Second, he was a loyal and generous friend. And why not place science at the top? Because Joan was all of these things at once, but this is how we saw him.
He masterfully balanced his academic life with his love for family. His beloved wife, Rosa, was his unwavering support. His daughter, Caterina, his son-in-law, Enric, and his grandchildren, Oriol and Mariona, were the light of his eyes.
But Joan’s warmth extended beyond his family. He built friendships effortlessly, whether with fellow scientists, writers, or even the neighborhood newsboy. He had a rare gift—he could connect with anyone, from any walk of life, with the same kindness and curiosity.
As a guiding light, Joan inspired countless young minds—and some not so young—to love science not for recognition but for the joy of discovery. His influence reached far beyond his home, stretching as far as Chilean Patagonia. We lost count of how many times he traveled to Chile, especially to the Universidad Austral de Chile in Valdivia.
Joan could talk passionately about anything—science, biblical themes like the prophet Habakkuk, world history, and human suffering through wars and catastrophes. He was interested in everything. But above all, he found joy in teaching, always using analogies to make complex ideas simple. He often said that whatever we do in the lab should be explained in a way that even our grandmother could understand over tea. We have no doubt he did just that with his mother and aunt, whom he adored.
To us, Joan will always be “the captain,” navigating different seas and leaving an immense mark wherever he went.
Thank you, Joan, for your wisdom, your friendship, and your boundless light.
He masterfully balanced his academic life with his love for family. His beloved wife, Rosa, was his unwavering support. His daughter, Caterina, his son-in-law, Enric, and his grandchildren, Oriol and Mariona, were the light of his eyes.
But Joan’s warmth extended beyond his family. He built friendships effortlessly, whether with fellow scientists, writers, or even the neighborhood newsboy. He had a rare gift—he could connect with anyone, from any walk of life, with the same kindness and curiosity.
As a guiding light, Joan inspired countless young minds—and some not so young—to love science not for recognition but for the joy of discovery. His influence reached far beyond his home, stretching as far as Chilean Patagonia. We lost count of how many times he traveled to Chile, especially to the Universidad Austral de Chile in Valdivia.
Joan could talk passionately about anything—science, biblical themes like the prophet Habakkuk, world history, and human suffering through wars and catastrophes. He was interested in everything. But above all, he found joy in teaching, always using analogies to make complex ideas simple. He often said that whatever we do in the lab should be explained in a way that even our grandmother could understand over tea. We have no doubt he did just that with his mother and aunt, whom he adored.
To us, Joan will always be “the captain,” navigating different seas and leaving an immense mark wherever he went.
Thank you, Joan, for your wisdom, your friendship, and your boundless light.
Oriol Alsina
Estimat Joan,
He trigat molt a posar-te paraules en fila perquè escriure és deixar anar. Escriure’t és acceptar que has mort i que a partir d’ara ja no podrem gaudir de tu.
No sé si tinc dret d’estimar-te, Joan, perquè només hem compartit quatre anys de camí professional. Des que vam dinar junts per primer cop un 23 de desembre de 2020 i em vas il·luminar. Com acostumaves a fer, et vas interessar pels meus orígens i vas buscar quin era el petit pont que ens unia. I bingo! El vas trobar ràpidament: la meva mare era de Reus, la teva terra. Per aquell pont va fluir tota la resta i en un parell d’hores em vas explicar de forma apassionada com era, d’on venia i cap on podria anar l’IRB Barcelona, l’organització en la qual tot just acabava d’entrar.
No sé si tinc dret d’estimar-te, Joan, però t’estimo. Perquè per sort el cor és lliure i no entén de convencions. Perquè t’admiro. En tantes coses! Però si n’haig de triar una em quedo amb la llibertat amb la qual erets científic.
Perquè, no ens enganyem, hi ha una forma oficial de ser científic. El bon científic no balla, però tu vas atrevir-te a fer ballar tot l’institut - tu el primer- en el famós dancing video que tant èxit va tenir però que va estar a punt de no sortir a la llum perquè diu la tradició que un centre de recerca no fa aquestes coses. El bon científic no fa el tonto, ni fa bromes, però tu reparties acudits a tort i a dret com si fossin caramels per Sant Medir. El bon científic fa molt i parla poc – i només d’allò que domina al 100%, no sigui cas- però tu ens vas fer entendre a tots que comunicar i explicar la ciència és una de les grans missions de tot centre de recerca i que, mira per on, es pot fer des del plaer, la imaginació i l’alegria.
Gràcies, Joan. Per atrevir-te a trencar amb les convencions. Per anar sempre més lluny. Per mostrar-nos el camí.
He trigat molt a posar-te paraules en fila perquè escriure és deixar anar. Escriure’t és acceptar que has mort i que a partir d’ara ja no podrem gaudir de tu.
No sé si tinc dret d’estimar-te, Joan, perquè només hem compartit quatre anys de camí professional. Des que vam dinar junts per primer cop un 23 de desembre de 2020 i em vas il·luminar. Com acostumaves a fer, et vas interessar pels meus orígens i vas buscar quin era el petit pont que ens unia. I bingo! El vas trobar ràpidament: la meva mare era de Reus, la teva terra. Per aquell pont va fluir tota la resta i en un parell d’hores em vas explicar de forma apassionada com era, d’on venia i cap on podria anar l’IRB Barcelona, l’organització en la qual tot just acabava d’entrar.
No sé si tinc dret d’estimar-te, Joan, però t’estimo. Perquè per sort el cor és lliure i no entén de convencions. Perquè t’admiro. En tantes coses! Però si n’haig de triar una em quedo amb la llibertat amb la qual erets científic.
Perquè, no ens enganyem, hi ha una forma oficial de ser científic. El bon científic no balla, però tu vas atrevir-te a fer ballar tot l’institut - tu el primer- en el famós dancing video que tant èxit va tenir però que va estar a punt de no sortir a la llum perquè diu la tradició que un centre de recerca no fa aquestes coses. El bon científic no fa el tonto, ni fa bromes, però tu reparties acudits a tort i a dret com si fossin caramels per Sant Medir. El bon científic fa molt i parla poc – i només d’allò que domina al 100%, no sigui cas- però tu ens vas fer entendre a tots que comunicar i explicar la ciència és una de les grans missions de tot centre de recerca i que, mira per on, es pot fer des del plaer, la imaginació i l’alegria.
Gràcies, Joan. Per atrevir-te a trencar amb les convencions. Per anar sempre més lluny. Per mostrar-nos el camí.
Margarida Corominas
Quan en Joan em va entrevistar, en el llunyà 2006, em va parlar de la construcció de l'IRB Barcelona etiquetant-lo com el somni professional de la seva vida. Desbordava energia i passió. Era impossible no voler seguir-lo en aquell projecte.
Les persones ens construïm en base a influències d'altres referents. Familia i amics són grans constructors, i els cataloguem com la vessant personal. A la vessant professional hi tenim els companys, col.laboradors, mentors, caps.
No són dos mons estancs. Si ets afortunat, les relacions professionals t'omplen també de vida la teva vessant personal. I les persones de la vessant professional es tornen amigues, o gairebé familia.
En la meva vida, la vessant professional va ser tocada per la màgia d'en Joan.
La seva visió, la seva manera d'impulsar revolucions, la seva energia ilimitada, el seu carisma, el seu compromís i sentit del deure, la seva obsessió per desenvolupar el seu equip (equip entès en un sentit molt ample), l'interès sincer per les persones, la voluntat de deixar un món millor de com l'hem trobat.
Vaig veure un gran lider d'aprop, i a més d'aprendre molt, em vaig sentir respectada i estimada. La relació amb en Joan m'ha construït i influït intensament en positiu.
Només puc que donar les gràcies per la sort d'haver estat al seu costat tot aquest temps. Prou temps com per portar-lo sempre més a dins meu.
Un autèntic privilegi.
Les persones ens construïm en base a influències d'altres referents. Familia i amics són grans constructors, i els cataloguem com la vessant personal. A la vessant professional hi tenim els companys, col.laboradors, mentors, caps.
No són dos mons estancs. Si ets afortunat, les relacions professionals t'omplen també de vida la teva vessant personal. I les persones de la vessant professional es tornen amigues, o gairebé familia.
En la meva vida, la vessant professional va ser tocada per la màgia d'en Joan.
La seva visió, la seva manera d'impulsar revolucions, la seva energia ilimitada, el seu carisma, el seu compromís i sentit del deure, la seva obsessió per desenvolupar el seu equip (equip entès en un sentit molt ample), l'interès sincer per les persones, la voluntat de deixar un món millor de com l'hem trobat.
Vaig veure un gran lider d'aprop, i a més d'aprendre molt, em vaig sentir respectada i estimada. La relació amb en Joan m'ha construït i influït intensament en positiu.
Només puc que donar les gràcies per la sort d'haver estat al seu costat tot aquest temps. Prou temps com per portar-lo sempre més a dins meu.
Un autèntic privilegi.
Cristina Oromí i Valls
Vaig conèixer el Dr. Guinovart -Guino o Joan- l'any 1978 quan l'atzar va voler que la seva filla i el meu fill gran iniciessin les seves incipients formacions escolars.
Les dues famílies -amb la Mari- vam travessar plegades les seves aventures infantils i adolescents amb d’altres famílies de companys de classe que també estiuejaven al Port de la Selva. Les vivències i els records d'aquells estius són inestimables.
No m'ha sorprès gens com el món científic ha descrit en Joan: “generós, capaç d'estimar i de deixar-se estimar, bromista, seductor, talentós, exigent, entusiasta, alegre, líder, positiu, curiós, intel·ligent, humanista, amb una memòria notòria, enèrgic, jovial, mentor, visionari, creatiu, comunicador, apassionat …".
El que m'ha colpit és la coherència entre la seva vida pública i seva vida privada.
Així era, una persona sòlida i singular amb una excel·lència científica i una gran humanitat.
Et trobem molt a faltar, senyor de Tarragona!
Rosa i Caterina, sense vosaltres res no hagués estat igual. us estimo molt!
Les dues famílies -amb la Mari- vam travessar plegades les seves aventures infantils i adolescents amb d’altres famílies de companys de classe que també estiuejaven al Port de la Selva. Les vivències i els records d'aquells estius són inestimables.
No m'ha sorprès gens com el món científic ha descrit en Joan: “generós, capaç d'estimar i de deixar-se estimar, bromista, seductor, talentós, exigent, entusiasta, alegre, líder, positiu, curiós, intel·ligent, humanista, amb una memòria notòria, enèrgic, jovial, mentor, visionari, creatiu, comunicador, apassionat …".
El que m'ha colpit és la coherència entre la seva vida pública i seva vida privada.
Així era, una persona sòlida i singular amb una excel·lència científica i una gran humanitat.
Et trobem molt a faltar, senyor de Tarragona!
Rosa i Caterina, sense vosaltres res no hagués estat igual. us estimo molt!
Jordi Bernués
Joan,
Fa molts anys que ens coneixem. Des d'aquell primer dia que ens vàrem veure a la UAB. Tu acababes de començar a Bioquímica de Veterinària, jo estava acabant la meva tesi. Des de llavors, hem anat coincidint aquí i allà fins a coincidir aquí a l'IRB ara ja fa uns 20 anys. I sempre em saludaves amb un somriure. I fins als darrers moments mai em deies pel meu nom. Quasi sempre era amb un Hola xiquet! o Bon dia xiquet! però és que darrerament també m'ho deies i jo ja havia passat dels 60...
O a seguit dels Open days o els Christmas partys em rebatejaves com a l'Springsteen (seria aquí per vell tocant la guitarra, dic jo...). Sempre ens hem respectat i tractat amb cordialitat. Et reconec el gran mèrit d'haver aixecat del no res un institut com l'IRB, tot un referent, i haver generat un ambient excel·lent al seu voltant. Descansa en pau, Joan.
Fa molts anys que ens coneixem. Des d'aquell primer dia que ens vàrem veure a la UAB. Tu acababes de començar a Bioquímica de Veterinària, jo estava acabant la meva tesi. Des de llavors, hem anat coincidint aquí i allà fins a coincidir aquí a l'IRB ara ja fa uns 20 anys. I sempre em saludaves amb un somriure. I fins als darrers moments mai em deies pel meu nom. Quasi sempre era amb un Hola xiquet! o Bon dia xiquet! però és que darrerament també m'ho deies i jo ja havia passat dels 60...
O a seguit dels Open days o els Christmas partys em rebatejaves com a l'Springsteen (seria aquí per vell tocant la guitarra, dic jo...). Sempre ens hem respectat i tractat amb cordialitat. Et reconec el gran mèrit d'haver aixecat del no res un institut com l'IRB, tot un referent, i haver generat un ambient excel·lent al seu voltant. Descansa en pau, Joan.
Cristina Mayor-Ruiz
Joan...a true scientific visionary and leader. Thank you for your immense contributions on so many levels, starting with the vision and realization of the IRB Barcelona.
I was lucky to meet Joan just before starting my PhD. Then, when I joined IRB as a PI, he passed by my office just 5 min after I sat down in my chair for the first time. His warm and mentoring style was simply legendary. My deepest condolences to his family, friends, and the entire scientific community he inspired and nurtured.
I was lucky to meet Joan just before starting my PhD. Then, when I joined IRB as a PI, he passed by my office just 5 min after I sat down in my chair for the first time. His warm and mentoring style was simply legendary. My deepest condolences to his family, friends, and the entire scientific community he inspired and nurtured.
Karel W. F. De Pourcq
No le conocí de manera más que indirecta, aunque pienso que coincidimos en algún evento relacionado con el SO. Se percibe el aprecio que le tenía la gente que lo conoció, así como no menos, el impacto científico e intitucional que tuvo. DEP, y que inspire a mucha gente de ciencia a seguir en la senda que marcó.
Elena Melendez
Soc l'Elena Meléndez i treballo coordinant les activitats d'educació científica de l'IRB Barcelona. La meva posició em va permetre treballar amb en Joan i aprendre molt de les seves ganes constants de promoure la ciència entre els més joves. Venia a l'oficina, seia al meu costat i em deia "Elena, com van els crazies?", seguit d'un "hem de fer que aquest programa sigui encara més gran". Per ell no existien les jerarquies; només l'objectiu comú de transmetre la ciència a la societat. En els actes de cloenda del programa Bojos per la Biomedicina, any rere any, repassava d'un en un els noms, escoles i llocs de naixement de tots els alumnes del programa, tot dient anècdotes, que provocaven rialles entre els alumnes i els seus familiars. Tenía el do de fer-te sentir còmode. El món de la ciència necessita més Joans: persones que entenguin que la divulgació científica no és una opció, sinó un deure. Gràcies, Joan, per creure-hi.
Raghda Kilany
The world has lost a true visionary with the loss of Professor Joan J. Guinovart.
He has been a dedicated researcher and a passionate educator with amazing energy. I was lucky to meet Professor Joan back in 2018 in the "International Conference of Biochemistry & Molecular Biology" and I was overwhelmed with the hot topics and the scientific discussions with him. He was very supportive and personally he encouraged me to pursue working on my research, to publish it and to apply for a PhD position in IRB.
Today we are all moarning his loss and I really believe that his legacy will live on through his countless contributions to science and through all the lives that he touched.
Professor Joan, you will be missed.
My condolences IRB Barcelona
#lafora
He has been a dedicated researcher and a passionate educator with amazing energy. I was lucky to meet Professor Joan back in 2018 in the "International Conference of Biochemistry & Molecular Biology" and I was overwhelmed with the hot topics and the scientific discussions with him. He was very supportive and personally he encouraged me to pursue working on my research, to publish it and to apply for a PhD position in IRB.
Today we are all moarning his loss and I really believe that his legacy will live on through his countless contributions to science and through all the lives that he touched.
Professor Joan, you will be missed.
My condolences IRB Barcelona
#lafora
Share a Memory
A souvenir, an anecdote, a shared memory, or a personal message to Joan. Please share your tribute words to him here. If you wish you can also share up to five pictures.