300 investigadors es donen cita a Cosmocaixa per explorar les fronteres del coneixement científic

El proper dimecres 27 de juny més de 300 líders de recerca es reuniran a CosmoCaixa per debatre els últims avenços científics en àmbits capdavanters —energia, salut, medi ambient— de gran impacte social i econòmic, en la conferència anual del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST). La trobada, que ha comptat amb l’impuls de la Fundació Bancària “la Caixa” —actualment, a la vicepresidència del Patronat del BIST—, s'obrirà amb una conferència del científic nord-americà Barry C. Barish, guanyador del premi Nobel de Física 2017, amb el títol Ones gravitatòries: d'Einstein a una nova ciència.

El professor Barish és un dels impulsors del LIGO (Laser Interferometer Gravitational-*Wave Observatory [Observatori d'ones gravitatòries per interferometria làser]), dissenyat per confirmar l'existència de les ones gravitatòries anunciades per la teoria de la relativitat general d'Einstein, el 1915. Cent anys després, al setembre de 2015, el LIGO va realitzar la primera observació directa. Les ones gravitatòries són ondulacions al continu espai-temps produïdes per fenòmens catastròfics en l'univers distant —com la formació de forats negres o l'explosió d'un estel—, i, en conseqüència, la seva detecció obre un camp d'observació sense precedents en l'estudi del cosmos. La transcendència de la demostració va ser reconeguda també amb el premi Princesa d'Astúries de Recerca 2017.

La BIST Conference es planteja com un espai de trobada que propiciï la interacció entre i amb els investigadors dels centres BIST i com una plataforma de projecció dels desenvolupaments més a l'avantguarda de la recerca multidisciplinària. En l'edició de 2018, els tres camps triats per a aquest debat d'alt nivell són les noves alternatives energètiques —on els centres BIST estan realitzant importants avanços en àmbits com la fotosíntesi artificial—, les últimes tecnologies en biosensors —amb l'ús de receptors biològics o la introducció de nanomaterials— i l'enginyeria i modelització de teixits, on les noves tècniques de cultiu de cèl·lules mare, d'edició genètica (CRISPR/Cas9) i de bioimpressió convergeixen per desenvolupar la medicina regenerativa personalitzada.

La producció d'energia neta i sostenible és precisament l'objectiu últim de dos projectes amb el suport pel BIST, SOLHYCAT i INWOC, que enfronten des d'enfocaments de recerca diferents el repte d'aprofitar l'energia solar i l'aigua (fotosíntesi artificial) per obtenir una font d'energia (hidrogen) gairebé inesgotable. Tots dos projectes formen part del Programa Ignite, amb el qual el BIST impulsa la recerca interdisciplinària més disruptiva, i al qual es dedicarà una sessió en la conferència, on es presentarà l'estat de desenvolupament de 7 dels 13 projectes finançats fins ara. Un altre dels projectes inclosos en la sessió, Q-SPET, aplica la física quàntica a l'estudi dels processos de captació de llum i transport d'energia que duen a terme algunes proteïnes especialitzades, una recerca que pot arribar a tenir aplicacions en el camp energètic, però també en el dels biosensors —segon gran tema de la jornada—, com succeeix també amb el projecte 2DNANOHEAT. Aquest projecte investiga els fluxos de calor en nanomaterials, amb potencials aplicacions en la producció d'energia (conversió de calor a electricitat), en fotodetectors per a sensors i en components avançats per a tecnologies de la informació.

El projecte ENGUT, l’objectiu del qual és aconseguir un nou mètode de cultiu cel·lular per produir in vitro teixit epitelial de l'intestí, és un exemple del treball de BIST en el tercer eix de la jornada, l'enginyeria de teixits i les seves aplicacions en medicina regenerativa. Completen la llista de projectes Ignite que es presentaran en la conferència, THEIA, que desenvolupa un implant retinal que pot retornar la vista a persones afectades per malalties com la retinosi pigmentaria, i GENSTORM, que investiga com s'organitzen els gens en el nucli de la cèl·lula i com aquesta organització afecta les seves funcions.

Un altre dels eixos de treball del BIST és l'impuls del lideratge femení en recerca, la importància i el potencial del qual s'ha volgut subratllar convidant a tancar la BIST Conference 2018 a una de les investigadores més brillants del moment, líder mundial en el seu camp, la física biomolecular: la professora Marileen Dogterom és la responsable del Departament de Bionanociència (Kavli Institute) de la Technische Universiteit Delft, i pionera en l'estudi dels citoesquelets, els microtubos que donen la seva forma específica a cada cèl·lula. Dogterom és també professora de Física Molecular a la Universitat de Leiden i, entre altres distincions, el 2017 va rebre el Suffrage Science Award, que atorga el Medical Research Council del Regne Unit, “pels seus excel·lents resultats científics i la seva capacitat per inspirar a d’altres”.

Més informació: http://bist.eu/conference-2018/