Els pèptids terapèutics revolucionen el mercat farmacèutic

Els pèptids terapèutics, proteïnes petites -per sota dels 50 aminoàcids- estan revolucionant el mercat farmacèutic. Tot i que ja fa uns quinze anys que es van introduir, la indústria en fa cinc que hi inverteix amb força gràcies, en part, a la millora de les tècniques en síntesi química i a la reducció dels costos de producció. La U.S. Food and Drug Administration, l’agència nord-americana que aprova nous medicaments, multiplica cada any l’entrada de pèptids al mercat, amb un creixement anual del 8% i una previsió de negoci d’onze mil milions i mig d’euros pel 2013, segons estudis del sector.

Però quins avantatges presenten? Ernest Giralt, cap del programa de Química i Farmacologia Molecular de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) i expert en la matèria, explica que els pèptids “comparteixen, per una banda, el millor dels anomenats fàrmacs clàssics (com l’aspirina): són prou petits per fer-los amb síntesi química en grans quantitats i a costos baixos. I, per una altra banda, reuneixen el millor de molècules més sofisticades, com els anticossos monoclonals: són prou grans per ser complexos i dirigir-los contra un objectiu específic i, en conseqüència, tenen menys efectes secundaris, però són mil vegades més econòmics”. A més, els pèptids estan fets d’aminoàcids (el mateix material amb què les cèl·lules fabriquen les nostres proteïnes), el què els fa més “amigables” amb l’organisme i provoquen menys al·lèrgies i rebuigs. Avui, la majoria de teràpies disponibles al mercat estan dirigides al segment de l’oncologia, seguit del de les malalties cardiovasculars, les malalties metabòliques i les infeccions.

Els estudis bàsics i aplicats en enginyeria de pèptids serà el tema de discussió de la propera Conferència Barcelona BioMed, organitzada per l’IRB Barcelona i la Fundación BBVA. Els organitzadors Ernest Giralt i Claudio Toniolo, de la Universitat de Pàdua, han convidat 17 dels científics més rellevants en l’àrea, experts en química, biologia, biofísica i ciència dels materials per presentar els seus darrers treballs. El congrés se celebra del dilluns 26 al dimecres 28 d’octubre, a l’Institut d’Estudis Catalans de Barcelona. Les Conferències Barcelona BioMed tenen un aforament limitat a 150 participants amb l’objectiu d’afavorir la interacció entre els experts i estimular col·laboracions futures.

Treballs destacats del congrés

Entre els científics convidats, hi ha el nord-americà Samuel I. Stupp, director de l’Institut de Bionanotecnologia Mèdica, de la Universitat Northwestern dels Estats Units. Stupp treballa amb estructures de la mida del nanòmetre (un mil·límetre partit per un milió) elaborades amb pèptids per a ser aplicades en medicina regenerativa. Stupp ha creat nanoestructures amb pèptids que afavoreixen la regeneració cel·lular, resultats publicats a Nature Materials (2009) i Science (2008). De moment, el laboratori ha aconseguit regenerar en ratolins teixit ossi i neurones.

El grup d’Ernest Giralt a l’IRB Barcelona està interessat en comprendre com les proteïnes es reconeixen entre elles per interactuar i apliquen aquest coneixement en el desenvolupament de compostos per intervenir en malalties. En el seu laboratori han ideat un pèptid capaç d’unir-se a les acumulacions de proteïna beta amiloide, pròpies de l’Alzheimer, i desfer-les. El nou compost funciona en tubs d’assaig i en cultius cel·lulars, i ara, en col·laboració amb l’Hospital de Bellvitge, l’estan testant en ratolins que mimetitzen la malaltia.

Els pèptids també són usats com a vehicles per a l’alliberament controlat de fàrmacs (drug delivery). El científic Joel Schneider, de la Universitat de Delaware del Estats Units, ha inventat un biomaterial peptídic que s’injecta com un gel viscós que es torna rígid al contacte amb la ferida. Aquest hidrogel, patentat pel laboratori, té un potencial enorme d’aplicacions, des de l’alliberament controlat d’antibiòtics per curar una ferida oberta o barrar el pas a infeccions, a enviar un carregament de cèl·lules per reparar un teixit malmès.

El laboratori del japonès Shiron Futaki, de la Universitat de Kyoto al Japó, és un dels màxims experts mundials en l’estudi de pèptids amb capacitat d’accedir a l’interior cel·lular. Futaki ha descobert una família de pèptids que actuen com a llançadores per arrossegar fàrmacs cap al citoplasma i el nucli cel·lular. El futur d’aquests transports és immens, explica Giralt, “ja que avui molècules prometedores que actuen contra proteïnes intracel·lulars s’han de descartar perquè no poden travessar la membrana”. Tot i que encara no hi ha al mercat cap medicament basat en aquest transport, estan en marxa diversos assajos clínics de fàrmacs contra el càncer que usen els pèptids llançadora de Futaki.