Excel·lència científica, empresa i societat es reuneixen al Barcelona BioMed Forum per analitzar el futur de la recerca biomèdica

La gran empresa, representada per Francisco González, president de la Fundació BBVA, i l’excel•lència científica, representada per Joan Massagué, director adjunt de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) s’han reunit avui al Barcelona BioMed Fòrum “Ciència, Economia i Societat: invertir en investigació oncològica” per analitzar el futur de la recerca oncològica i el paper de la gran empresa en l’avançament de la recerca biomèdica. L’acte, celebrat a l’auditori Antoni Caparrós del Parc Científic de Barcelona, ha estat inaugurat per la consellera de Salut, Marina Geli qui ha manifestat la satisfacció de la Generalitat per participar en el fòrum i ha recordat la importància de la recerca biomèdica a Catalunya. El fòrum també ha comptat amb la participació de José Navas, director del “Pla de Recerca Biomèdica” del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, Andreu Mas-Colell, catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Federico Mayor Zaragoza, president de la Initiative for Science in Europe (ISE), i Francisco González-Robatto, president de l’Associació Espanyola contra el Càncer (AECC).

Joan Massagué, científic que ha obtingut prestigi internacional per les seves aportacions al coneixement dels mecanismes bàsics del càncer i les metàstasis, ha sintetitzat com cal pensar la investigació oncològica a nivell global, mostrant l’evolució del seu projecte en la detecció de gens per explicar les metàstasis. En un llenguatge assequible i divulgatiu, Massagué ha relatat l’enfocament que els ha dut a descobrir els gens que estaven activats en tumors de mama primaris i veure, amb el temps, amb quins gens es donaven metàstasis. Massagué ha remarcat que per a què les promeses nascudes en els laboratoris de recerca es tradueixin més ràpidament en beneficis palpables és indispensable una relació més estreta entre els laboratoris bàsics, els experts clínics i les farmacèutiques industrials. “Aquesta és l’estratègia de la investigació moderna”, ha apuntat Massagué, “en la qual els laboratoris no treballen aïllats, sinó que sumen especialitats científiques, tecnològiques i mèdiques per crear nodes potents, integrats i amb forta presència internacional” al voltant dels quals poden articular-se estratègies globals contra el càncer.

El prestigiós científic, autor d’un recent i impactant estudi desenvolupat en el seu laboratori del Memorial Sloan Kettering Cancer Center de Nueva York, en què han identificat quatre dels gens causants de la disseminació del càncer de mama al pulmó, ha apuntat que Barcelona pot ser un d’aquests grans centres d’atracció. Per a fer-ho, compta també ara amb el Laboratori de Metàstasis, el Metlab, que Massagué està impulsant a l’IRB Barcelona. “Aquest laboratori, ha afegit, ha de tenir les parets poroses, per tal que irradií la seva activitat a tot el centre i pugui aprofitar, en paral•lel, tota la seva activitat científica i tecnològica”.

El president de la Fundació BBVA, Francisco González, ha assenyalat que investigacions i plantejaments com els de Massagué són un exemple d’allò amb el què “ens identifiquem a la Fundació BBVA: un treball en equip, que aposta per l’avançament del coneixement, que respon a preocupacions socials i que, en conseqüència, el seu èxit té repercussions en diversos fronts”. “Volem treballar per un futur millor per a les persones” ha dit González, qui ha anunciat que el programa d’ajudes de tres anys que té la Fundació BBVA amb l’IRB Barcelona s’estendria a cinc. González ha afegit que “és imprescindible mobilitzar les empreses en el recolzament a les grans causes del nostre temps; el Grup BBVA i la seva Fundació assumeixen aquest repte perquè creiem que contribuir al desenvolupament de models d’excel•lència en recerca comporta fortes externalitats positives, entre les que hi ha l’estímul a una major col•laboració del sector privat amb aquestes activitats”.

Invertir en investigació contra el càncer és beneficiós per a tots
A la taula rodona “L’impacte de la investigació oncològica”, José Navas, director del “Pla de Recerca Biomèdica” del Departament de Salut, de la Generalitat de Catalunya, ha assenyalat que la qualitat del sistema hospitalari català i espanyol i la creixent orientació aplicada de la investigació de les universitats i els organismes públics de recerca està donant com a fruit una producció científica oncològica cada vegada més gran i de més qualitat, situant a Catalunya al capdavant de les comunitats autònomes.

Per a Navas els reptes actuals del “Pla de Recerca Biomèdica” són aconseguir una massa crítica (de recursos humans i econòmics), una missió orientada i sostenibilitat (amb un compromís polític, lideratge i gestió). Les respostes a aquests reptes són, entre d’altres, una sèrie de programes horitzontals de recerca i la creació de xarxes, instituts i centres com el propi IRB Barcelona, el Centre de Regulació Genòmica (CRG), l’Institut de Medicina Predictiva i Personalitzada del Càncer (IMPCC) i la Fundació Oncològica Vall d’Hebrón (VHIO). “Es tracta d’ordenar amb programes que van a atacar diferents aspectes des de diferents centres”, ha explicat Navas.

Andreu Mas-Colell, catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra, ha explicat que la recerca oncològica és un exemple d’investigació de frontera, que el Consell Europeu per a la Investigació (ERC) estimularà. “Fins ara el recolzament a la investigació ha estat supeditat a la idea de què aquest suport europeu només estava justificat en la mesura en què s’impulsaven polítiques industrials. Es va haver de fer una revisió per canviar aquest enfocament i adonar-se’n que calia invertir en ciència de frontera, ha afirmat Mas-Colell, una ciència que trenca amb la divisió entre ciència bàsica i ciència aplicada, i en la qual es prima l’excel•lència científica”. Segons Mas-Colell “seguir avançant depèn de diners, lideratge i gestió; aquí es compta amb la inversió pública en R+D, que ha de seguir jugant un paper, tenim gestió, com la d’organitzacions com l’IRB Barcelona, que em sembla òptima, però podem tenir un problema de lideratge científic”. Per a superar-lo, és necessari, afirma Mas-Colell, recuperar, retenir i reclutar talent. Per a Mas-Colell, Espanya pot convertir-se en un viver d’investigadors per a centres i universitats d’Europa per una raó salarial. Com a possible solució, Mas-Colell ha parlat de l’aportació de l’empresa privada: “ si s’unissin els esforços de fundacions de caixes d’estalvi i bancs, aquest esforç seria assumible”, ha tancat Mas-Colell.

Federico Mayor Zaragoza, nomenat president de l’organització Initiative for Sciene in Europe (ISE), en la seva intervenció “Ciència, Societat, Governació”, ha remarcat que el càncer és una paraula clau per a la societat, i que aquesta percep com molt rendibles les inversions fetes en oncologia. Mayor Zaragoza ha reclamat una major influència de la comunitat científica en tots els poders, incrementant així la seva funció assessora i predictiva en temes que preocupen a la ciutadania. “Si la ciència vols posar-se d’acord amb la societat ha de comunicar-se; cal implicar a tothom, als empresaris, sí, però també a les estructures de poder”. “Si no es convenç als qui tenen poder, de res servirà el coneixement”. La ciència ha de fer una funció assessora, ha afirmat Mayor Zaragoza, i ha d’estar assessorant als polítics per evitar que es prenguin decisions equivocades.

Francisco González Robatto, president de l’Associació Espanyola contra el Càncer (AECC), ha tancat la ronda d’intervencions parlant del paper de les associacions i la societat civil en la lluita contra el càncer, i ha informat de les actuacions que es duen a terme des de la creació de l’associació el 1953. González Robatto ha assenyalat que els 3 àmbits amb els què prioritzen l’actuació de la seva entitat són informar, prevenir i investigar. L’actuació en aquests tres canals “és fonamental per ampliar el coneixement que tenim sobre el càncer i apropar-nos més a la curació de les malalties oncològiques”.

El fòrum s’ha tancat amb les conclusions de Joan J. Guinovart, director de l’IRB Barcelona. Guinovart ha recalcat que “per guanyar la batalla contra el càncer cal aconseguir la implicació de totes les esferes de la societat; En el pla científic, necessitem el suport continuat a la investigació bàsica d’excel•lència, accés a noves plataformes tecnològiques, l’establiment de xarxes de col•laboració i una estreta relació entre el sector públic i el privat. En el pla social, aconseguir el compromís col•lectiu per instaurar hàbits que disminueixin els factors de risc; i en el pla individual cal que es guanyi consciència en prevenció”, ha conclòs Guinovart.