Vés al contingut

Objectiu: combatre la resistència a la quimioteràpia al càncer de mama triple negatiu

23 febr. 22

Images

Participants

Contact

Imatge
Press and Communications Officer
Tel.+34 93 40 37255

L'Associació Espanyola Contra el Càncer finança amb 1,2 milions d'euros un projecte de recerca de cinc anys de durada. 
La resistència al tractament és molt freqüent al càncer de mama triple negatiu i fa que sigui un tipus de tumor molt agressiu. 
L'IRB Barcelona lidera el projecte, que es durà a terme en col·laboració amb l'Institut de Recerca Sanitària INCLIVA de València, la Universitat de Cantàbria i l'Institut de Biomedicina i Biotecnologia de Cantàbria (IBBTEC) a Santander.

El càncer de mama és el segon amb més mortalitat en dones i es diagnostiquen a Espanya al voltant de 30.000 casos a l'any. El tipus més agressiu, que suposa aproximadament el 15% dels casos, és el conegut com a triple negatiu. Es denomina així perquè no presenta cap de les dianes terapèutiques que hi ha en altres tumors, per la qual cosa es tracta amb quimioteràpia general, habitualment taxans, antraciclines i carboplatí. Tot i això, en un percentatge elevat dels casos, les pacients no responen a aquests tractaments i acaben desenvolupant resistència i metàstasi, que és la principal causa de mort. 

El Dr. Ángel R. Nebreda, cap del laboratori de Senyalització i Cicle Cel·lular de l'IRB Barcelona, lidera un Projecte Coordinat de l'Associació Espanyola Contra el Càncer per trobar característiques que puguin predir la resposta de les pacients a la quimioteràpia, investigar els mecanismes de resistència i identificar possibles dianes per potenciar l'efecte dels fàrmacs existents i, en definitiva, definir noves estratègies terapèutiques. 

El projecte es durà a terme en col·laboració amb el Dr. Juan Miguel Cejalvo (Institut de Recerca Sanitària INCLIVA de València), el Dr. Ignacio Varela (Universitat de Cantàbria) i el Dr. Fernando Calvo (Institut de Biomedicina i Biotecnologia de Cantàbria, IBBTEC). Tindrà una durada de cinc anys i es preveu que hi estiguin activament implicats més de 20 investigadors. 

“El càncer de mama triple negatiu és el que té pitjor pronòstic dins dels tumors de mama. Treballs anteriors al laboratori ens han permès identificar alguns mecanismes relacionats amb el desenvolupament d'una resistència a la quimioteràpia general i en això enfocarem aquest projecte”, explica el Dr. Nebreda

L’objectiu de millorar el tractament per quimioteràpia en tumors de mama triple negatius s’abordarà mitjançant dues línies d’estudi complementàries. D'una banda, es faran anàlisis transcriptòmiques de tumors humans, i de l'altra s'identificaran factors que potenciïn la quimioteràpia. Finalment, es posarà en comú tota la informació per identificar mecanismes que regulen la resposta a la quimioteràpia i explotar-los com a possibles marcadors o tractar de manipular-los de manera que es millori el tractament de les pacients. 


Línia d'estudi 1: Anàlisi transcriptòmica de tumors humans 

En aquesta línia del projecte es treballarà amb mostres de tumors de pacients de càncer de mama triple negatius abans i després de rebre tractament. L'objectiu és comparar els que siguin sensibles a la quimioteràpia (tumors que s'hagin reduït significativament després del tractament) i els que presenten resistència al tractament. D'una banda, s'utilitzaran tècniques per identificar les diferents poblacions cel·lulars als diferents tumors i, per altra banda, es desenvoluparan organoides (mini-tumors) per poder reproduir l'efecte dels tractaments amb quimioteràpia al laboratori. 

“L'objectiu és veure si hi ha diferències a les cèl·lules tumorals, però també a les cèl·lules de l'estroma, que són totes aquelles que conviuen amb les cèl·lules canceroses dins del tumor” explica el Dr. Nebreda. “Si identifiquem quines característiques tenen les cèl·lules que són presents només en tumors resistents al tractament, o bé al contrari, tindríem una clau molt important per entendre la resistència”, afegeix. 


Línia d'estudi 2: a la cerca de factors de resistència al tractament 

La segona línia del projecte se centrarà a buscar factors cel·lulars que confereixin resistència a la quimioteràpia. El projecte se centrarà a estudiar, de manera sistemàtica, el paper d'unes 500 proteïnes anomenades quinases. Aquestes proteïnes regulen processos cel·lulars clau, com són la proliferació, diferenciació i mort cel·lular o el metabolisme, i en molts casos és possible bloquejar-ne l'efecte farmacològicament, fent que els resultats siguin potencialment aplicables a la clínica. 

Utilitzant tècniques d'edició genètica es bloquejaran independentment les diferents quinases per estudiar com afecta cadascuna a la resistència al tractament, emprant diverses línies cel·lulars de càncer de mama triple negatiu. 

"Si observem que, en diversos models d'estudi, en bloquejar una determinada quinasa la quimioteràpia és més efectiva, és a dir, mata més cèl·lules tumorals, això serà un primer resultat esperançador en què hem de continuar indagant" explica la Dra. Begoña Cánovas, investigadora associada del mateix laboratori. 

 

Els investigadors de les 4 Institucions participants posaran en comú els resultats obtinguts a les dues línies d'estudi per identificar correlacions de les anàlisis fent servir models cel·lulars amb els tumors dels pacients. “Esperem, a la tornada dels cinc anys, entendre millor com responen a la quimioteràpia aquest tipus de tumors i haver identificat dianes terapèutiques que permetin millorar el tractament del càncer de mama triple negatiu”, conclouen la Dra. Cánovas i el Dr. Nebreda

El finançament que rep aquest projecte de recerca per part de l'Associació Espanyola Contra el Càncer s'emmarca en un acord de col·laboració amb Iberdrola, que els destinarà fons els pròxims dos anys.

Sobre l’IRB Barcelona

Creat el 2005 per la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Barcelona, l'IRB Barcelona és Centre d'Excel·lència Severo Ochoa des de 2011. L’objectiu de l’IRB Barcelona és fer recerca d'excel·lència en biomedicina i millorar la qualitat de vida de les persones i, en paral·lel, potenciar la formació de talent, la transferència tecnològica i la comunicació social de la ciència. Els 27 laboratoris i vuit plataformes tecnològiques treballen per respondre a preguntes bàsiques en biologia i orientades a malalties com ara el càncer, la metàstasi, l’Alzheimer, la diabetis i malalties rares. És un centre internacional que acull al voltants de 400 treballadors de més de 30 nacionalitats. Està ubicat en el Parc Científic de Barcelona. L’IRB Barcelona és un centre CERCA i és membre del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST).