La biologia del desenvolupament, clau per trobar respostes a càncer infantil, metàstasi i regeneració


Des d’avui i fins dimecres, 150 científics d’arreu del món debatran sobre plasticitat i migració cel·lular en la divuitena Conferència Barcelona Biomed, de l’IRB Barcelona i la Fundació BBVA.

El 18è congrés Barcelona Biomed reuneix des de biòlegs que estudien el desenvolupament en models animals, a especialistes en càncer i metges pediàtrics.

¿Què diferencia els càncers pediàtrics dels tumors d’adults? ¿Què fa que una cèl·lula estàtica es pugui moure i promogui metàstasis? ¿Com es transformen les cèl·lules diferenciades en cèl·lules regeneradores d’un teixit malmès? Són preguntes que poden trobar resposta en la biologia cel·lular i del desenvolupament amb models i organismes animals com mosques, ratolins o peixos zebra.

Avui, una vintena de ponents d’arreu del món i 150 assistents, posaran en comú la recerca més actual en plasticitat i migració cel·lular, dos aspectes clau de càncers infantils, metàstasis i regeneració. Serà durant la 18ena Conferència Barcelona Biomed, des d’avui i fins dimecres, organitzada per l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) amb la Fundació BBVA, a l’Institut d’Estudis Catalans.

Amb el nom de “Epithelial transitions and cell migration: learning from development to tackle disease”, Jordi Casanova, investigador de l’IRB Barcelona i professor de recerca del CSIC, juntament amb Jean Paul Thiery, de la Universitat de Singapur, han reunit científics que estudien les transicions que fan determinades cèl·lules per passar de cèl·lules estàtiques a cèl·lules migratòries, i a l’inversa, per tal d’adaptar-se a necessitats puntuals.

Entre els assistents convidats hi figura Jaume Mora, metge investigador de l’Hospital Sant Joan de Déu, especialista en càncers pediàtrics. “En els càncers adults necessites vàries mutacions perquè el càncer es produeixi però en infants una sola mutació ja pot fer un càncer per la plasticitat de les cèl·lules. Tanmateix, per aquesta mateixa propietat molts es reabsorbeixen sols”, explica Casanova. “Per això, a metges com en Jaume Mora els interessa especialment la feina que estem fent biòlegs bàsics com nosaltres per entendre des de la biologia bàsica la plasticitat cel·lular en desenvolupament”, afegeix.

La reversibilitat cel·lular i la mobilitat també són clau per la progressió del càncer. “Una cèl·lula tumoral immòbil no podria colonitzar altres òrgans”, explica Casanova. Aquestes cèl·lules han de fer dues transicions: de cèl·lules epitelials -estàtiques- a cèl·lules mòbils per marxar del tumor i després, a l’inversa per ancorar-se i colonitzar el nou òrgan. Conèixer a fons les bases genètiques d’aquestes transicions és d’interès per entendre la metàstasis de càncers epitelials, com els de mama, pulmó, pell o còlon, per posar alguns exemples. Eduard Batlle, investigador ICREA de l’IRB Barcelona que estudia el càncer colorectal, oferirà una presentació sobre la progressió tumoral d’aquest tipus de tumors.

Altres convidats al congrés són Maria Leptin, presidenta de l’EMBO, la principal organització de biòlegs europeus i investigadora de les transicions epitelials, i el co-organitzador Jean Paul Thiery, qui juntament amb Ángela Nieto, de l’Institut de Neurociències d’Alacant, han assentat les bases de la recerca al món en aquest camp.

“A mesura que els organismes es fan adults les cèl·lules van perdent plasticitat. Però algunes són capaces de fer un pas enrere i guanyar plasticitat”, explica Casanova. Conèixer la varietat i complexitat d’aquests processos és avui un dels aspectes clau de la biologia del desenvolupament.

Finalment, un altre aspecte clau relacionat amb la plasticitat és la regeneració. Entendre amb models animals d’alt potencial regeneratiu, els programes genètics que es disparen per aconseguir recuperar un teixit perdut o malmès permet fer avenços en medicina regenerativa.

Programa complet 18ena Conferència Barcelona Biomed