La comunitat científica no defalleix en la lluita contra l'Alzheimer

L’Alzheimer és avui impossible de prevenir, es diagnostica habitualment en estats avançats i no existeix cap medicament que n’alenteixi la progressió. El seu origen i les seves causes són encara desconegudes. Segons un estudi presentat dijous passat per la Cleveland Clinic dels Estats Units, el 99,6% de les teràpies contra l’Alzheimer han fracassat, el que frena a bona part de la indústria a invertir en nous assajos. Malgrat això, els científics han fet avançaments capitals en els darrers anys sobre la malaltia, i lluny de tirar la tovallola, es mostren optimistes i asseguren que amb més recerca -i més intensiva- es podran desenvolupar estratègies terapèutiques racionals.

"Estem davant d’una epidèmia, d’una plaga com les que han assolat la humanitat al llarg de la història, i com totes les anteriors, podrem superar els seus efectes devastadors descobrint els agents responsables del seu origen i la seva progressió. La inversió en recerca bàsica i aplicada és l’únic camí per trobar les solucions i si s’inverteix com s’ha fet amb el càncer –que avui supera per 10 la inversió en Alzheimer-, els efectes sobre el desenvolupament de noves teràpies serà extraordinari”, diuen els científics Christopher Dobson, de la Universitat de Cambridge, i Natàlia Carulla, de l’IRB Barcelona, coorganitzadors de la Conferència Barcelona Biomed impulsada per l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) amb el suport de la Fundació BBVA.

Acompanyats per la neuròloga i investigadora, Teresa Gómez-Isla, de l’Hospital General de Massachusetts, els tres científics han explicat avui en roda de premsa l’amenaça que suposa l’Alzheimer i algunes de les línies més prometedores de recerca. L’objectiu compartit dels participants a les jornades de l’IRB Barcelona és que arribin als hospitals proves diagnòstiques fiables que permetin detectar precoçment l’Alzheimer i facilitar assajos terapèutics efectius de molècules que frenin i curin la malaltia.

L’Alzheimer és un desordre neurodegeneratiu progressiu que ens pren les capacitats que ens defineixen com a humans: la memòria, la parla, el control emocional i l’habilitat de raonar i prendre decisions lògiques. Avui, més de 44 milions de persones a tot el món pateixen Alzheimer. Segons dades de la Societat Espanyola de Neurologia, a Espanya són unes 600.000 persones (112.000 a Catalunya segons dades de la Generalitat), però repercuteix en la vida diària de 3,5 milions de persones a l’Estat (cuidadors i familiars). L’envelliment és un dels principals factors de risc i amb l’augment de l’esperança de vida, el nombre de persones afectades s’espera que creixi dramàticament i progressiva en les properes dècades.

En un informe del 2013, l’Alzheimer's Disease International, federació internacional que agrupa 79 associacions nacionals, estimava que en el 2050 hi haurà 135 milions de persones amb demència. L’Alzheimer, la més prevalent de totes, s’està convertint ràpidament en un dels gran reptes per als sistemes de salut i per a l’estabilitat social a moltes parts dels món.

Els agregats de beta amiloide: el focus de la recerca en Alzheimer

Una de les marques distintives de l’Alzheimer és la progressiva agregació de la proteïna beta amiloide en el cervell que resulta en la formació de plaques observades en els cervells dels afectats. Aquestes plaques estan compostes principalment per agregats fibril·lars de la proteïna beta amiloide, anomenats fibres amiloide. És per aquest motiu que els científics van proposar que les fibres amiloides havien de ser els agents causants de la malaltia. Després, es va observar que la correlació entre els nivells de fibres amiloide en el cervell i la severitat de la demència era relativament feble.

Aquesta troballa va conduir a la formulació de noves hipòtesis segons les quals els agregats petits de beta amiloide, formats abans del desenvolupament de les fibres, serien els responsables del procés de neurodegeneració. “El que encara està es quins agregats, de la multitud d’agregats que adopta la beta amiloide en tot el procés, són els tòxics i com exerceixen la toxicitat. La manca d’aquesta informació és una de les raons del perquè han fracassat fins ara els assajos clínics per frenar la progressió de la malaltia”, explica Natàlia Carulla.

Entre els problemes que ha calgut resoldre i en el qual els científics hi han invertit els darrers 10 anys de recerca, hi havia l’absència d’eines i metodologies adequades per estudiar el procés d’agregació. “És un procés extremadament heterogeni i dinàmic i calia començar gairebé des de zero perquè els científics interessats en els fenòmens biològics no havíem estat mai interessats en el procés d’agregació de proteïnes, fins que va ser clar que era bàsic en patologies com l’Alzheimer” explica Dobson.

Des del seu laboratori de Cambridge, el grup dirigit per aquest reconegut científic i divulgador britànic junt amb col·laboradors a Cambridge i a d’altres parts del món –molts dels quals participen en la conferència-, ha fet aportacions fonamentals sobre els agregats de proteïnes i l’aplicació a l’estudi de beta amiloide i la seva funció en l’Alzheimer.

A Barcelona, la Dra Carulla està identificant la natura i estructura de les espècies tòxiques de beta amiloide. “En aquest nou context de la importància dels agregats petits i amb noves eines sobre la taula, la meva recerca a l’IRB està donant resultats que demostren que determinats patrons estructurals dels agregats de la proteïna beta amiloide són els responsables de la mort de les neurones”, ha avançat Carulla. L’estudi de Carulla, finançat parcialment per l’Alzheimer’s Association nord-americana i que farà públic properament a la comunitat científica, obrirà la porta a estudiar com aquesta forma d’agregat actua sobre les neurones, el que proporcionarà informació vital per estimular la cerca de molècules terapèutiques per evitar que es formi i per promoure’n el trencament.

Biomarcadors per diagnosticar precoçment

Per la seva banda, Teresa Gómez-Isla ha destacat la necessitat urgent de poder diagnosticar la malaltia abans que hagi donat símptomes i que hagi produït un dany cerebral irreversible si es volen augmentar les possibilitades de vèncer-la. “Sabem que les plaques d’amiloide comencen a acumular-se en el cervell uns 15 anys abans de que a pareixin els primers símptomes. Així que és possible que el fracàs dels assajos clínics es degui, en part, a que estem arribant massa tard”, adverteix la investigadora.

Una part de la recerca de la Dra. Gómez-Isla està centrada en la validació de biomarcadors de neuroimatge que responguin a aquest propòsit. “Disposem des de fa alguns anys de marcadors d’imatge que ens permeten veure les plaques d’amiloide en vida i s’acaba de posar en marxa el primer assaig clínic preventiu amb un fàrmac antiamiloide en voluntaris grans asimptomàtics que tenen amiloide en el seu cervell. Aquest assaig ens permetrà aclarir si aquest tipus de tractament és útil o no per prevenir l’aparició de la demència”.

La Dra Gómez-Isla també ha explicat que recentment s’han desenvolupat els primers marcadors d’imatge per a la proteïna tau, en la validació de la qual hi estan treballant, i que podrien ser de gran utilitat per a la detecció precoç de la malaltia i el disseny d’assajos preventius. “Estudis recents indiquen que en l’Alzheimer les formes solubles alterades de la proteïna tau es propaguen d’unes neurones a altres contagiant-les i danyant paulatinament múltiples regions del cervell. Aquest descobriment és molt rellevant perquè apunta a una potencial nova diana terapèutica diferent a l’amiloide i brinda l’oportunitat de desenvolupar nous fàrmacs destinats a detenir aquest procés”, assenyala la Dr. Gómez-Isla.

Una tercera part del congrés està destinada a estratègies terapèutiques. Entre els conferenciants hi figura la Dra. Boada, directora mèdica de la Fundació ACE i cap del servei clínic de l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona. Encara no fa un any, la Dra. Boada està dirigint un estudi clínic amb 350 pacients per a un tractament de l’Alzheimer de la farmacèutica Grífols. L’estudi AMBAR (“Alzheimer Management By Amyloid Removal”) assaja el tractament combinat de plasmafèresi d’albúmina humana per retirar del plasma dels pacients els agregats de proteïna beta amiloide.

El congrés “Beta amiloide i Alzheimer: dels principis fonamentals a estratègies terapèutiques” acull des d’avui i fins divendres 11 de juliol, 24 conferenciants de tot el món amb una audiència de prop de 160 científics, que treballen en recerca bàsica, en pràctica clínica i en companyies farmacèutiques. Tenen en comú que els seus laboratoris treballen en la proteïna beta amiloide, el gran objectiu de bona part de la recerca mundial sobre l’Alzheimer. Les sessions es duen a terme a l’Institut d’Estudis Catalans, de Barcelona, seu des de 2006 de les Conferències Barcelona Biomed, el programa internacional de conferències científiques de l’IRB Barcelona, que té el suport de la Fundació BBVA. El congrés iniciat avui és l’edició 24 de les Conferències Barcelona Biomed.

BREU RESUM DELS PARTICIPANTS A LA RODA DE PREMSA

Christopher Dobson (Universitat de Cambridge, Gran Bretanya)

El Dr. CHRISTOPHER DOBSON és John Humphrey Plummer Professor de Química i Biologia Estructural a la Universitat de Cambridge i Director del St. John’s College. És membre de la Royal Society de Londres i de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i membre honorífic de l’Acadèmia de Ciències dels Estats Units. Ha rebut nombrosos premis, com les medalles Davy i Royal de la Royal Society, el Heineken Prize for Biochemistry and Biophysics de la Royal Netherlands Academy of Arts and Sciences, I el premio Feltrinelli International Prize for Medicine de la Accademia Nazionale dei Lincei, de Roma. Ha obtingut reconeixement internacional per la seva recerca en plegament de proteïnes i com errors en aquest procés estan associats a malalties. La seva feina proporciona informació fonamental sobre l’origen i la progressió de malalties com l’Alzheimer i el Parkinson.

Natàlia Carulla (Institut de Recerca Biomèdica, Barcelona)

La Dra. NATÀLIA CARULLA es química de formació i doctora per la University of Minnesota. Treballa en una línia de recerca independent com a investigadora associada dins el Laboratori de Pèptids i Proteïnes. Des de fa 5 anys, investiga el procés d’agregació de la proteïna beta amiloide associada a l’Alzheimer i les estructures tòxiques d’agregats més petits d’aquesta proteïna. És investigadora Ramón i Cajal i té un projecte finançat per la “Alzheimer's Association” dels Estats Units.

Teresa Gómez-Isla (Hospital General de Massachusetts, Boston, EUA)

La Dra. TERESA GÓMEZ-ISLA és neuròloga i doctora en medicina i va completar la seva formació en demències a l’Hospital General de Massachusetts. Ha dirigit les Unitats de Memòria de la Clínica Universitària de Navarra i de l’Hospital de Sant Pau en Barcelona. Actualment treballa a l’Hospital General de Massachusetts on codirigeix la Unitat de Memòria i dirigeix un laboratori de recerca en Alzheimer. La seva investigació se centra en desxifrar els canvis cerebrals que precedeixen l’aparició dels símptomes i validar biomarcadors que permetin el diagnòstic de la malaltia i la intervenció terapèutica molt precoces. Ha posat en marxa un projecte multicèntric als EUA dedicat a l’estudi de cervells d’individus que semblen resistents a l’Alzheimer i que podrien oferir claus per al disseny de tractaments neuroprotectors.