La forma sí importa

  • <p><a href="#" onclick="window.open('/index.php/es/videos/morphogenesis_baja','video_Metastasis','width=800,height=600,scrollbars=NO'). return false.">Ver el vídeo: Morphogenesis</a></p>
  • <p>Estadi de desenvolupament de l'ala de la mosca Drosophila. Imatge ©: M Milán, IRB Barcelona</p>

El desenvolupament d’organismes, primera pedra per comprendre les malalties humanes.

L’IRB Barcelona i la Fundació BBVA reuneixen a un grup destacat de científics en formació i desenvolupament d’organismes en la conferència internacional Barcelona BioMed.

¿Com es comuniquen i s’organitzen les cèl·lules per formar un pulmó? ¿Com sap una cèl·lula que ha d’autodestruir-se per donar forma als dits d’una ma? o ¿Per què una cèl·lula decideix dividir-se, i encara sap el número de vegades i la direcció precisa en què ha de fer-ho per acabar formant el sistema nerviós? Les preguntes més bàsiques sobre el comportament cel·lular, control de la forma i desenvolupament embrionari són la clau per comprendre el càncer, les malformacions genètiques, l’Alzheimer, el Parkinson, les malalties del cor i totes les altres patologies que existeixen.

Els científics de la Biologia del Desenvolupament i la Morfogènesi són qui troben les respostes fonamentals del comportament cel·lular en la construcció d’un organisme i brinden un coneixement capital als científics que estudien patologies concretes. Els últims avançaments realitzats en Morfogènesi i Comportament Cel·lular seran analitzats per un grup selecte de científics reunits per l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) i la Fundació BBVA, en el marc de les Conferències Barcelona BioMed, que acull l’Institut d’Estudis Catalans, els propers dies 6, 7 i 8 d’octubre. La reunió està organitzada pels científics Jordi Casanova i Marco Milán, ambdós investigadors de l’IRB Barcelona.

Marco Milán, cap del Programa de Biologia Cel·lular i Desenvolupament de l’IRB Barcelona i investigador ICREA, és contundent: "Les implicacions dels nostres estudis en salut són directes". Com exemple Milán cita als científics que treballen en càncer de colon, que necessiten saber com es forma el colon, com està subdividit, com es comporten les cèl·lules que el componen... per després entendre com i per què es genera un càncer.

Jordi Casanova, cap de grup de Morfogènesi en Drosophila a l’IRB Barcelona i també professor de recerca del CSIC, explica que "per abordar les patologies, la medicina necessita primer saber com funcionen normalment les coses". Casanova i el seu grup han resolt recentment, amb publicació a la prestigiosa revista Nature Cell Biology, les diferents passes moleculars i canvis cel·lulars que es produeixen en la migració de cèl·lules durant el desenvolupament de la tràquea en la mosca del vinagre. Aquest resultat pot donar pistes sobre com aturar la migració de cèl·lules metastàtiques que es desplacen, per exemple, de mama a pulmó, perquè segurament utilitzaran els mateixos mecanismes per migrar. Milán subratlla que "els biòlegs del desenvolupament expliquem com funciona la màquina perquè quan faci un petit soroll puguem saber quina part trontolla".

Marc Krasnow, de la Standford University School of Medicine dels Estats Units, un altre dels especialistes convidats a participar a la Barcelona BioMed, està traslladant investigacions realitzades en Drosophila per entendre la formació de pulmó en ratolins, investigació que presentarà durant la conferència. Aquests estudis poden ser claus per un tema tan actual avui en biomedicina com la regeneració de teixits.

Peixos, mosques i cucs com model del sistema humà

Els científics de l’àrea del desenvolupament treballen amb estats embrionaris de models molt variats, que serveixen de patró per entendre el comportament cel·lular en el cos humà. Es tracta del cuc C. elegans, la mosca del vinagre Drosophila melanogaster, el peix zebra D. Rerio, a més a més de models més complexes com els ratolins i els pollastres. La varietat de models animals i també vegetals serveix per trobar els comportaments cel·lulars comuns en facetes bàsiques com divisió, migració, diferenciació o mort cel·lular en la creació de forma. Segons Marco Milán "la resolució del genoma de diversos organismes ens ha revelat el gran volum de gens que compartim els éssers vius. Ara estem veient també que les cèl·lules parlen entre elles i integren la informació utilitzant els mateixos mecanismes en models diferents". Milán investiga la formació de l’ala en la mosca del vinagre, que comparteix similituds amb la formació del nostre sistema nerviós central. Aquest coneixement està aportant dades sobre malformacions genètiques i càncer de colon.

Els 20 científics convidats, sis d’ells espanyols pel destacat nivell científic del país en biologia del desenvolupament, pretenen trobar la lògica que s’amaga rere el desenvolupament d’organismes a través del comportament cel·lular. Miren d’entendre com la proliferació, la migració, la diferenciació i cadascuna de les propietats i canvis cel·lulars que es produeixen durant el desenvolupament d’un ésser viu afecten la forma final que tindrà un organisme determinat. Casanova explica "avui en sabem molt de gens, molt de proteïnes, molt de bioquímica i molt de genètica. Ara es tracta d’integrar tot aquest coneixement en la unitat superior que és la cèl·lula".

Llistat de conferenciants convidats i programa:
http://www.irbbarcelona.org/biomed/morphogenesis

Per a més informació i entrevistes:
Sònia Armengou
Oficina de Premsa IRB Barcelona
93 403 72 55
sonia.armengouarrobairbbarcelona.org

Ver video: Morphogenesis
Animación elaborada por el IRB Barcelona y la Fundación BBVA

Morphogenesis
Els essers vius estan constituïts per milions de cèl·lules. Durant el desenvolupament embrionari, les cèl·lules reben i llegeixen instruccions en el seu DNA per a formar teixits, òrgans i un organisme complet.

Un exemple: un grup de cèl·lules que formaran una ma, primer es dividiran fins a obtenir una massa determinada. Segons la posició de cada cèl·lula en aquesta massa, la informació pròpia i un complex sistema de comunicació entre cèl·lules, s'especialitzaran en cèl·lules de pell, sanguínies, d'os, nervioses...

Al mateix temps, rebran ordres per dividir-se, créixer, proliferar i fins i tot morir. Estudiar aquesta xarxa de senyals i el seu comportament durant el desenvolupament d'organismes similars en els seus gens al nostre, és bàsic per entendre les patologies humanes.