Images
Químics de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB) i químics del l’àrea d’R+D de PharmaMar estableixen una nova metodologia de síntesi amb la pipecolidepsina A, una molècula activa contra onze tipus de càncers, propietat de PharmaMar.
Obren la porta a copiar i millorar 38 molècules naturals derivades d’esponges marines molt prometedores pel tractament de diverses malalties.
El 2008, l’empresa espanyola PharmaMar, dedicada a desenvolupar fàrmacs d’origen marí contra el càncer, va aïllar una substància prometedora anomenada pipecolidepsina A de l’esponja Homophymia lamellosa trobada a les costes de Madagascar. L’equip de Química Combinatòria de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB), liderat per Fernando Albericio, ha treballat i establert acords de recerca amb la companyia durant els últims 20 anys. Dins d’aquesta entesa, es van plantejar la síntesi de pipecolidepsina A, que ara les dues institucions han dut a terme amb èxit.
La revista Nature Communicactions en revela el procediment després que l’empresa n’hagi obtingut la patent, en la qual figuren com a inventors els investigadors de l’IRB i els investigadors de la companyia. Els dos grups de recerca segueixen treballant i han iniciat un programa d’anàlegs per simplificar la síntesi, rebaixar el temps i cost de producció i aconseguir més quantitat de producte per començar amb les proves pre-clíniques.
“De cada 10.000 molècules prometedores només una arriba a convertir-se en un fàrmac. Tenim força esperances que la pipecolidepsina A sigui una d’aquestes”, diu Fernando Albericio de l’IRB, investigador sènior de l’estudi i catedràtic de la Universitat de Barcelona. Marta Pelay, primera autora de l’article, n’ha pogut produir quatre mil·ligrams al laboratori, però en necessiten 100 per poder fer estudis biològics exhaustius.
La quantitat aconseguida ara ha estat suficient per demostrar que l’activitat de la molècula sintètica és comparable a l’activitat de la natural i mata les cèl·lules tumorals (in vitro) d’onze teixits: pulmó, pròstata, còlon, pàncrees, ovari, sarcoma, leucèmia, fetge, ronyó, estómac i mama. “El programa d’anàlegs ens permetrà fer estudis biològics més precisos per determinar per a quin càncer seria més adequat desenvolupar un fàrmac”, explica Judit Tulla, química investigadora associada al laboratori d‘Albericio i mentora de Pelay.
D’una molècula prometedora a 37 candidats més
“La pipecolidepsina A és un mal bitxo, sobretot la part central, el cor de la molècula” descriu la química Marta Pelay, doctora des del febrer amb una tesi relacionada amb aquest projecte. Aquesta molècula pertany a la família dels ciclodepsipèptids head to side chain (de cap a cadena lateral)”. Es tracta d’un pèptid, una proteïna petita, d’onze aminoàcids i un àcid, disposats en forma de sis amb un cor central amb una sèrie d’enllaços molt sensibles. Dels 11 aminoàcids, set són no naturals, és a dir, no es troben “fabricats” al mercat, i han hagut de desenvolupar una estratègia de síntesi per a cadascun.
“Cada dia tenim molècules més complexes- explica Pelay-, però l’esforç ha estat compensat amb una patent i amb la possibilitat de, amb el nou mètode de síntesi, reproduir diverses molècules d’interès que comparteixen estructures molt similars. Donem accés a un terreny totalment verge”, afegeix la investigadora.
Els ciclodepsipèptids head to side chain conformen un total de 38 molècules conegudes. La virtut d’aquestes molècules, totes aïllades d’esponges marines, és que moltes han mostrat activitat contra, a més de cèl·lules canceroses, el virus de la sida, bacteris resistents de diversa mena i fongs. L’escull fins ara, la reproducció sintètica.
“Obrim tot un camp nou de síntesi de molècules amb potencial terapèutic de les quals encara no n’hi ha cap al mercat. Caldrà esperar a finals d’any amb els nous anàlegs per veure si el camí obert du cap al desenvolupament d’una molècula terapèutica amb possibilitat de convertir-se en un medicament comercial”, conclou Tulla. En tot cas, i si tot va bé, la pipecolidepsina A trigaria com a mínim 15 anys en convertir-se en un fàrmac real amb una inversió multimilionària darrera.
Article de referència:
The first total synthesis of the cyclodepsipeptide pipecolidepsin A
Marta Pelay-Gimeno, Yésica García-Ramos, Maria Jesús Martin, Jan Spengler, José Manuel Molina-Guijarro, Simon Munt, Andrés M. Francesch, Carmen Cuevas, Judit Tulla-Puche and Fernando Albericio
Nature Communications (2013). Doi:10.1038/ncomms3352
IRB Barcelona
L’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) treballa per aconseguir una vida lliure de malalties. Desenvolupa una recerca multidisciplinària d’excel·lència per curar el càncer i altres malalties vinculades a l'envelliment. Treballa establint col·laboracions amb la indústria farmacèutica i els principals hospitals per fer arribar els resultats de la recerca a la societat a través de la transferència de tecnologia, i du a terme diferents iniciatives de divulgació científica per mantenir un diàleg obert amb la ciutadania. L’IRB Barcelona és un centre internacional que acull al voltant de 400 investigadors de més de 30 nacionalitats. Reconegut com a Centre d'Excel·lència Severo Ochoa des de 2011, és un centre CERCA i membre del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST).
