Images
L'objectiu del projecte «Spark» és dur a terme la primera fase de desenvolupament preclínic d'un fàrmac first-in-class que previngui, freni l'evolució i reverteixi els dèficits cognitius associats a l'esquizofrènia i altres trastorns mentals per poder començar la primera administració del candidat en humans el 2016
«Spark» –que acaba d'aconseguir una ajuda de 500.000 euros del Ministeri d'Economia i Competitivitat i Fons FEDER a través del subprograma Retos-Colaboración– es desenvoluparà mitjançant un consorci publicoprivat liderat per la biotecnològica Iproteos –ubicada al Parc Científic de Barcelona– i integrat per l'empresa Ascil-Biopharm, l’IRB Barcelona, el Centre de Regulació Genòmica i la Universitat del País Basc
Actualment no existeix cap fàrmac que es dirigeixi als dèficits cognitius associats a l'esquizofrènia, la tercera malaltia més incapacitant –fins i tot per sobre de la paraplegia i la ceguesa– segons l'OMS i que afecta a uns 24 milions de persones arreu del món. Es tracta també de la cinquena patologia amb un major cost anual per a la societat, i que en la Unió Europea supera els 35.000 milions d’euros
Un consorci publicoprivat liderat per la biotecnològica Iproteos –amb seu al Parc Científic de Barcelona (PCB)–, i en què també participen la biofarmacèutica Ascil-Biopharm, l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), el Centre de Regulació Genòmica (CRG) i la Universitat del País Basc (UPV/EHU), ha engegat un projecte per avançar en el desenvolupament d'un nou fàrmac neuroprotector per al tractament dels dèficits cognitius associats a l'esquizofrènia i altres trastorns mentals. El projecte, denominat «Spark», acaba de rebre una ajuda de 500.000 euros del Ministeri d'Economia i Competitivitat I fons FEDER, a través de la convocatòria Retos-Colaboración 2014 del ‘Programa Estatal de I+D+i Orientada a los Retos de la Sociedad’ (Exp. RTC-2014-1645-1).
El candidat a fàrmac és l’IPR019 que pertany a una família de compostos dels anomenats de ‘tercera generació’ desenvolupats i patentats per Iproteos. La seva activitat terapèutica està basada en el bloqueig d'una proteïna situada en el cervell i relacionada amb el dèficit cognitiu. “El nostre fàrmac actua mitjançant un nou mecanisme d'acció no explorat fins al moment en el tractament de l'esquizofrènia; és així un first-in-class”, descriu la científica Teresa Tarragó, CEO d’Iproteos i investigadora de l’IRB Barcelona.
L’IPR019 és un derivat de pèptid (proteïna petita) capaç de travessar la barrera hematoencefàlica –un mur protector del cervell, infranquejable per a la gran majoria de fàrmacs que existeixen al mercat– que ja ha mostrat la seva eficàcia com a potenciador cognitiu en assajos in vivo. Els científics han aconseguit una millora notable de les capacitats de l'aprenentatge i la memòria, la qual cosa fa d'ell un tractament revolucionari per a aquelles malalties del sistema nerviós central en què les capacitats cognitives es veuen greument alterades.
La biotecnològica Iproteos, coordinadora del projecte, avaluarà el metabolisme i toxicitat dels compostos candidats i la seva activitat un cop administrats per via oral i subcutània en models animals. El Laboratori de Pèptids i Proteïnes de l’IRB Barcelona –liderat per Ernest Giralt i en el qual Teresa Tarragó treballa com a investigadora associada– estarà a càrrec de la síntesi dels compostos. La Unitat de Proteòmica del CRG-UPF –liderada per Eduard Sabidó– realitzarà estudis de proteòmica per avaluar els canvis causats en les cèl·lules després del tractament amb els compostos. Ascil-Biopharm –liderada per Roland Chérif-Cheikh– s'encarregarà de la recerca i desenvolupament farmacèutic de les formes farmacèutiques orals i injectables. Finalment, el Grup de Neuropsicofarmacología de la UPV/EHU –liderat per Javier Meana– serà el responsable de la ratificació de l'activitat de les formulacions mitjançant estudis in vivo en models animals d'esquizofrènia.
El resultat final esperat serà l'obtenció d'una formulació i via d'administració òptimes per a l'ús del compost com a fàrmac en pacients. Això permetrà dur a terme els assajos preclínics regulatoris i a continuació la primera administració del candidat en humans en 2016 per a una futura aplicació en centres de salut.
L'esquizofrènia és la tercera malaltia més incapacitant –per sobra, fins i tot, de la paraplegia i la ceguesa– a l'índex DALYS (Disability-Adjusted Life Years) de l'Organització Mundial de la Salut (OMS). S'estima que afecta a uns 24 milions de persones arreu del món, i és la cinquena malaltia més costosa per a la societat, en termes d'atenció requerida i pèrdua de productivitat (fins a un 90% dels pacients es troben en situació de desocupació), amb un cost anual en la Unió Europea que supera els 35 mil milions d'euros.
“El tractament desenvolupat per Iproteos suposarà un important avanç per a la gestió d'aquesta malaltia. En l'actualitat no existeixen fàrmacs capaços de corregir els dèficits cognitius en malalts d'esquizofrènia; per tant, una teràpia efectiva tindrà una gran repercussió en la qualitat de vida dels pacients. Atès la seva eficàcia i caràcter innovador ja existeixen multinacionals farmacèutiques que estan interessades a seguir l'evolució del projecte”–afirma Teresa Tarragó.
IRB Barcelona
L’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) treballa per aconseguir una vida lliure de malalties. Desenvolupa una recerca multidisciplinària d’excel·lència per curar el càncer i altres malalties vinculades a l'envelliment. Treballa establint col·laboracions amb la indústria farmacèutica i els principals hospitals per fer arribar els resultats de la recerca a la societat a través de la transferència de tecnologia, i du a terme diferents iniciatives de divulgació científica per mantenir un diàleg obert amb la ciutadania. L’IRB Barcelona és un centre internacional que acull al voltant de 400 investigadors de més de 30 nacionalitats. Reconegut com a Centre d'Excel·lència Severo Ochoa des de 2011, és un centre CERCA i membre del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST).
