Images
- El treball, liderat per l'IRB Barcelona, mostra que els tumors amb inestabilitat cromosòmica poden afavorir el seu creixement danyant els teixits sans que els envolten.
- Les cèl·lules tumorals senescents alliberen senyals que bloquegen la proliferació de les cèl·lules veïnes i n'acaben induint la mort.
- Publicat a EMBO Reports, l'estudi identifica un nou mecanisme d'interacció entre el tumor i el seu entorn, que podria obrir noves vies per estudiar teràpies dirigides contra les cèl·lules senescents.
La inestabilitat cromosòmica és una característica comuna en molts tumors sòlids i està associada a una agressivitat més gran. Durant anys, s'ha considerat que la seva principal contribució al càncer consistia a afavorir l'evolució dels genomes tumorals, fent que les cèl·lules guanyessin cromosomes amb gens que impulsen el creixement o perdessin cromosomes amb gens supressors de tumors.
Un estudi liderat pel laboratori del Dr. Marco Milán a l'IRB Barcelona mostra que la inestabilitat cromosòmica promou el creixement tumoral a través d'un mecanisme nou. El treball, publicat a EMBO Reports, revela que les cèl·lules tumorals amb un nombre incorrecte de cromosomes poden entrar en senescència i alliberar senyals que alteren el comportament dels teixits veïns.
L'estudi, realitzat a Drosophila melanogaster, mostra que aquestes cèl·lules senescents, a més de promoure el creixement del tumor i la seva capacitat invasiva, també indueixen la mort de cèl·lules sanes properes. Això, al seu torn, retroalimenta el creixement del tumor.
"El que veiem és que el tumor no només creix a causa de les seves alteracions internes. També interacciona amb el teixit sa que l'envolta, impedeix que les seves cèl·lules proliferin i, finalment, les mata. I aquest procés és necessari perquè el tumor creixi més", explica el Dr. Marco Milán, investigador ICREA i cap del laboratori de Desenvolupament i Control del Creixement de l'IRB Barcelona.
Cèl·lules que deixen de dividir-se, però continuen actives
Quan una cèl·lula té un nombre incorrecte de cromosomes, el que es coneix com a aneuploïdia, el seu funcionament intern es desequilibra. Quan les cèl·lules ja no poden gestionar adequadament el dany acumulat, activen senyals d'alarma. Sovint entren en senescència, un estat en què deixen de dividir-se, augmenten de mida i alliberen molècules que influeixen en les cèl·lules del voltant.
La senescència és, en principi, un mecanisme protector. En situacions puntuals, com ara una lesió, les cèl·lules senescents ajuden a atraure el sistema immune per reparar el teixit. El problema apareix quan aquestes cèl·lules no s'eliminen i romanen a l'organisme de manera crònica. Aleshores, la seva activitat sostinguda pot generar inflamació i afavorir processos patològics, com l'envelliment o el càncer.
En aquest treball, l'equip ha estudiat cèl·lules senescents causades per aneuploïdia, és a dir, cèl·lules amb un nombre anòmal de cromosomes. Tot i que aquestes cèl·lules presenten alteracions molt diverses, els investigadors han observat que comparteixen una resposta comuna. Aquest programa inclou la parada de la divisió cel·lular, l'activació de mecanismes de resposta a l'estrès i una capacitat més gran per secretar senyals a l'entorn.
El treball s'ha realitzat en Drosophila melanogaster, un model que permet observar en un organisme viu com les cèl·lules amb inestabilitat cromosòmica interactuen amb els teixits que les envolten. Molts dels comportaments descrits, com l'aneuploïdia, la senescència i la secreció de senyals inflamatoris, també s'han observat en cèl·lules de mamífers.
Un tumor que modifica el seu entorn
El laboratori del Dr. Milán fa més d'una dècada que estudia com la inestabilitat cromosòmica contribueix al desenvolupament de tumors. Treballs anteriors del grup havien identificat senyals secretades per cèl·lules senescents que promouen el creixement tumoral, la invasió i els efectes sistèmics sobre l'organisme.
En aquest nou estudi, l'equip descriu una quarta funció d'aquestes cèl·lules: la capacitat de danyar el teixit sa veí. Els investigadors han identificat diverses molècules secretades per les cèl·lules senescents que actuen sobre les cèl·lules normals properes. Algunes d'aquestes molècules, com ara Dilp8 (Relaxina en humans) i ImpL2 (IGFBP7 en humans), redueixen la proliferació de les cèl·lules veïnes. Altres, com les citocines Upd1 i Upd3 (IL-6 en humans) i Eiger, una molècula equivalent al TNF en mamífers, contribueixen a induir la mort d'aquestes cèl·lules sanes.
"Sabem que el tumor necessita que aquestes cèl·lules veïnes morin per créixer més. El que encara no sabem amb exactitud és per què. Una possibilitat és que la mort d'aquestes cèl·lules alliberi nutrients, com ara aminoàcids o altres metabòlits, que el tumor pot aprofitar", explica Kaustuv Ghosh, primer autor de l'estudi juntament amb Aishwarya Kunchur.
L'equip vol ara estudiar amb més resolució l'heterogeneïtat d'aquestes cèl·lules aneuploides senescents. Per això, "preveiem utilitzar anàlisis de cèl·lula única que permetin veure si el guany o la pèrdua de cromosomes concrets s'associa a comportaments específics dins del tumor", comenta el Dr. Milán.
El treball forma part de la tesi doctoral de Kaustuv Ghosh i Aishwarya Kunchur, primers autors de l'estudi, al laboratori del Dr. Marco Milán a l'IRB Barcelona.
Article de referència:
A tumour-host feed-forward loop contributes to the growth of chromosomal instability-induced tumours
Kaustuv Ghosh, Aishwarya Kunchur and Marco Milán
EMBO Reports (2026) DOI: 10.1038/s44319-026-00811-7
IRB Barcelona
L’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) treballa per aconseguir una vida lliure de malalties. Desenvolupa una recerca multidisciplinària d’excel·lència per curar el càncer i altres malalties vinculades a l'envelliment. Treballa establint col·laboracions amb la indústria farmacèutica i els principals hospitals per fer arribar els resultats de la recerca a la societat a través de la transferència de tecnologia, i du a terme diferents iniciatives de divulgació científica per mantenir un diàleg obert amb la ciutadania. L’IRB Barcelona és un centre internacional que acull al voltant de 400 investigadors de més de 30 nacionalitats. Reconegut com a Centre d'Excel·lència Severo Ochoa des de 2011, és un centre CERCA i membre del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST).
