Un treball sobre migració cel·lular dóna noves pistes sobre el moviment de cèl·lules canceroses

Imatge d'un embrió de Drosophila on s'observa el conjunt de les branques traqueals (en verd) (Imatge: Gaëlle Lebreton, IRB Barcelona)

Imatge d'un embrió de Drosophila on s'observa el conjunt de les branques traqueals (en verd) (Imatge: Gaëlle Lebreton, IRB Barcelona)

  • <p>Imatge d'un embrió de Drosophila on s'observa el conjunt de les branques traqueals (en verd) (Imatge: Gaëlle Lebreton, IRB Barcelona)</p>
  • <p>La cèl·lula líder (verd) arrossega un grup de sis (vermell) durant una migració (Imatge: Gaëlle Lebreton, IRB Barcelona)</p>

Investigadors de l’IRB Barcelona descobreixen en Drosophila melanogaster que en migracions cel·lulars múltiples una única cèl·lula pot exercir de líder i és suficient per arrossegar la resta.

En el desenvolupament d’un organisme, la migració de cèl·lules en grup per formar nous teixits és freqüent. Descobrir com es produeixen aquests desplaçaments múltiples és d’utilitat per entendre els fonaments bàsics del desenvolupament però també per oferir noves dades i pistes per investigar processos associats a l’expansió del càncer.

Jordi Casanova, cap del laboratori “Morfogènesis en Drosophila a l’IRB Barcelona i professor d’investigació del CSIC, i Gaëlle Lebreton, investigadora postdoctoral en el mateix grup, publiquen al Journal of Cell Science, un estudi fet en la mosca Drosophila melanogaster que revela que en un desplaçament múltiple, una única cèl·lula pot actuar de motor i arrossegar a les altres. Els investigadors han estudiat en viu la formació de les tràquees en la Drosophila i descriuen les característiques morfològiques de la cèl·lula líder i aporten detalls moleculars sobre com fa de motor en el desplaçament.

“Els investigadors del càncer estan molt interessats en saber com s’organitzen les cèl·lules per migrar i formar nous capilars per alimentar un càncer en expansió”, explica Gaëlle Lebreton, primera autora de l’article. “El nostre estudi aporta noves dades sobre com es podria produir l’ angiogènesi”, assenyala la científica francesa de l’IRB. La angiogènesi o creació de nous vasos sanguinis és un procés crític en un context de càncer ja que és un dels passos que marquen la transformació d’un tumor benigne en maligne. La formació de nous vasos implica el moviment sincronitzat de grups cel·lulars i comprendre com actuen aquests grups permet obrir noves vies d’estudi sobre l’angiogènesi.

Els investigadors han seguit en viu durant set hores a un grup de set cèl·lules que formen una de les branques de les tràquees d’una mosca Drosophila melanogaster en les seves primeres hores del desenvolupament. La cèl·lula motora és l’única que té els receptors pel factor de creixement FGF. La senyal de FGF estimula la cascada de reaccions en la cèl·lula per generar l’energia suficient i ser el motor del moviment.

“És un treball interessant pel seguiment en viu de tot el procés i perquè veiem experimentalment, per primera vegada, que una única cèl·lula pot liderar aquesta migració múltiple”, assenyala Casanova.

Cal afegir que la formació de tràquees en la mosca Drosophila és similar al desenvolupament dels bronquis en humans i, en conseqüència, també és d’interès biomèdic per conèixer processos bàsics de formació de nous teixits.

Article de referència:

Specification of leading and trailing cell features during collective migration in the Drosophila trachea
Lebreton G, Casanova J.
J Cell Sci. 2013 Nov 8. [Epub ahead of print]