Per què hi ha menys dones científiques?

Si el percentatge de dones doctorades en ciències a Espanya és superior al d’homes –entorn a un 53% envers un 47%– per què tan poques esdevenen investigadores o ocupen càrrecs de responsabilitat –un 16,90% enfront al 83,10%– (*)? La raó és multifactorial i està lligada a aspectes socioculturals, polítics i institucionals, que no afavoreixen l’accés de les dones a posicions de lideratge i dificulten la conciliació de la vida familiar i laboral. La realitat és que a la majoria de les dones que volen impulsar la seva carrera científica sovint els hi costa més progressar a nivell professional, aconseguir recursos per finançar els seus projectes i ocupar posicions destacades en el seu àmbit de recerca.

Aquesta situació, les actuacions que s’estan duent a terme i les que s’haurien de prendre per invertir aquesta tendència han estat objecte de debat avui a la sessió From woman to woman: Practical advice on how to get and stay in science, que s’emmarca dins del cicle Fòrum Barcelona Biomed organitzat per l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) i la Fundació BBVA, que ha tingut lloc a l’auditori del Parc Científic de Barcelona (PCB).

Per avançar en aquest terreny, Mary Osborn, investigadora del Max Planck Institute for Biophysical Chemistry, reconeguda científica i defensora de la igualtat de gènere en ciència en importants estaments internacionals, considera que és fonamental que el canvi comenci per les institucions públiques i organitzacions científiques, perquè reconeguin el desequilibri i facilitin l’accés i l’increment de la presència de les dones en posicions científiques elevades. Segons Osborn, aquest canvi afavorirà alhora la seva presència en òrgans de decisió. L’estudi Gender and Excellence, (Holanda,2006) confirma aquest fet, ja que en els casos en què no hi havia cap dona als comitès de selecció, només el 7% dels representats escollits per a càrrecs de responsabilitat eren dones, mentre que quan hi havia una dona, aquesta xifra es doblava, i si hi havia dues o tres dones, es triplicava. "Canviar la mentalitat de les institucions i estructures de decisió és molt més ràpid que fer-ho individu per individu", conclou.

Les estadístiques deixen entreveure un canvi positiu en l’adjudicació de projectes a dones, un altre obstacle que encara cal superar. En les darreres convocatòries de joves científics europeus –com les beques EMBO, Marie Curie, EURYI i EMBO Young Investigator– més d’un 80% de les dones que han presentat un projecte han estat seleccionades, però en el còmput global d'adjudicacions les dones representen un percentatge baix respecte els homes. Osborn ha animat les investigadores a presentar-se una vegada i una altra en les convocatòries nacionals i internacionals per projectes i beques competitives. "No podeu deixar de prensentar-vos. És fonamental accedir a fons competitius per poder anar endavant", ha advertit.

Una altra de les participants en aquest fòrum, Catherine Didion, directora executiva del Comitè de Dones en Ciència, Enginyeria i Medicina de les Acadèmies Nacionals dels Estats Units, ha afirmat que per ser reconeguda no n’hi ha prou amb treballar molt bé, sinó que cal posicionar-se i promocionar-se a nivell personal. Per aconseguir-ho, cal "crear i mantenir una xarxa de relacions fora del teu àmbit estricte de treball, tant a nivell vertical com horitzontal, establir contactes i buscar un bon mentor que et faci de guia i valori la teva feina". També és fonamental elaborar un "pla de carrera" per definir els teus objectius professionals, i escollir molt bé el centre o institució en què vols treballar, valorant si és sensible en temes d’igualtat de gènere i conciliació familiar, ja que la maternitat, en alguns centres, es pot veure com un handicap a nivell professional.

María Luisa Lois, de 37 anys, investigadora del Centre de Recerca en Agricultura Genòmica (CRAG), exemplifica que la maternitat i l’excel·lència científica són compatibles. Mare d’un nen de tres anys, acaba de guanyar una European Research Council Starting Grant –dotat amb 920.000 euros– que li permetrà posar en marxa un laboratori propi per continuar la seva tasca de recerca en biologia molecular de plantes. "El més important és mantenir-se activa, pots ralentitzar la carrera un temps, però mai abandonar, i entendre que les oportunitats sempre hi són".

De totes maneres, és necessari establir mesures de suport que facilitin la conciliació. Algunes propostes presentades per Capitolina Díaz, experta sociòloga i assessora de recerca en la Representació Permanent d’Espanya a la Unió Europea, que també ha estat present al Fòrum Barcelona Biomed, apunten en aquesta direcció. Per exemple, una iniciativa que es vol implantar és el Tenure clock-stop, que pretén que a l’hora de valorar un curriculum, les institucions no tinguin en compte el temps de baixa maternal. Una altra mesura és que les investigadores puguin deixar temporalment la docència en aquest període per dedicar tot el temps disponible a la recerca. En aquest sentit, Joan Guinovart, director de l’Institut de Recerca Biomèdica i moderador de les sessions, ha avançat que l’IRB Barcelona té previst posar en marxa un programa de suport per a investigadores principals que consisteix en alliberar-les de la feina de gestió que duen a terme durant tres anys –període en què els infants necessiten una major dedicació– mitjançant la contractació d’un director de laboratori.

La dimensió social del problema queda reflectida amb les dades presentades per Catherine Didion sobre la percepció que es té de la ciència com una activitat d’homes: segons una enquesta elaborada per la Universitat de Harvard, només un 1% dels participants identifica la ciència amb una activitat realitzada per dones.

(*) Font: CSIC desembre 2005.

Decàleg per assolir i mantenir-se en posicions de lideratge

El debat s’ha tancat amb un decàleg de consells i mesures pràctiques elaborats per les conferenciants i els assistents, que vol resumir els punts claus per facilitar l’accés i la consolidació de les dones en posicions de lideratge, tant en acadèmies com institucions científiques.

1. Traça la teva estratègia professional i lluita per ella
2. Amplia els teus horitzons de sortides professionals dins la ciència
3. Escull acuradament la Institució on vols treballar i una parella que accepti i doni suport a la teva carrera, i si no canvia’ls
4. Estableix una xarxa sòlida de contactes i cultiva-la
5. Escull un bon mentor que et faci de guia, t’aconselli i promogui la teva carrera
6. Assumeix riscos i aprèn a dir "no"
7. Crea una imatge professional pròpia i promou-la
8. Sigues activa i no deixis mai de presentar-te en les convocatòries internacionals per beques i finançament de projectes
9. Optimitza el teu temps i aprèn a gestionar-lo. Acaba els teus estudis el més ràpid possible.
10. No abandonis els teus valors a favor de criteris masculins