Programa de Residència Artística

https://www.instagram.com/toniaranda

Toni Aranda, nascut el 1990 a Terrassa, és un artista emergent en la intersecció entre ciència, art i disseny. Es va graduar en Biologia, va estudiar un màster en Citogenètica i Biologia Reproductiva, i va obtenir el seu doctorat en Biologia Cel·lular per la Universitat Autònoma de Barcelona el 2021.

La seva formació en ciències, juntament amb la seva passió per l'art i el disseny, el van portar a cofundar SHOOK Studio el 2018, una iniciativa innovadora que utilitza l'art i el disseny per democratitzar l'accés al coneixement científic. La seva incursió en l'àmbit de l'art 3D va començar quan va obtenir una Mentoria Creativa en 3D el 2020, patrocinada pel prestigiós Festival OFFF i Adobe. Els fruits d'aquest esforç es van exposar al Festival OFFF del 2021 a Barcelona.

Toni és un fervent defensor de la convergència de les arts, la ciència, el disseny i la tecnologia. Genera sorprenents peces que inspiren i eduquen, aprofitant tecnologies de punta com la intel·ligència artificial i l'art 3D. Des del 2020, ha participat activament en festivals com Sónar+D, OFFF i Eufònic, on explora les interseccions de la comunicació científica a través de mitjans artístics i tecnologies emergents. També ha impartit conferències sobre el paper de la comunicació visual en la ciència en institucions com la Universitat de Linnaeus (Suècia) i ha dirigit tallers i sessions de formació sobre l'ús de la intel·ligència artificial i nous mitjans en entorns creatius de la indústria de la moda.

Com a nou Artista Resident de l'IRB Barcelona, Toni continua dibuixant els límits de la col·laboració interdisciplinària. El seu treball té com a objectiu arribar a audiències de tot el món, despertant curiositat i fomentant una apreciació més profunda de la relació simbiòtica entre l'art, el disseny i la ciència.

"Em sento molt afortunat de ser el nou artista resident de l'IRB Barcelona. Estic molt emocionat de fer aquesta immersió a l'Institut, i conèixer la recerca i les persones que la duen a terme. A més, em resulta particularment interessant (i una mica divertit) tornar al laboratori i experimentar la recerca des d'un punt de vista artístic, com a observador, en lloc de ser jo qui investiga. La meva formació i experiències científiques serveixen per inspirar la meva exploració artística, així que aquesta oportunitat a l'IRB Barcelona aportarà una nova perspectiva a aquesta exploració entorn a nous camps de recerca científica."

https://www.laurabenetton.co.uk

Laura Benetton és una artista contemporània multidisciplinària que treballa a la intersecció de l'art i la ciència. Va estudiar pintura a l'Acadèmia de Belles Arts de Venècia (Itàlia). Després va fer un màster en Art i Ciència a la Central Saint Martin's University de Londres (Regne Unit). La seva obra es basa en fenòmens científics com la bioluminescència i la ciència del moviment. De naturalesa generativa, el seu treball integra una àmplia gamma de mitjans, entre els quals s'inclouen performances, instal·lacions lumíniques, escultures i bioart.

Les pintures i els dibuixos abstractes de la Laura integren el llenguatge de la geometria. Les estructures són dinàmiques i barregen aigualides, il·luminacions LED i línies. Les seves obres són resultat de la investigació exhaustiva en cada part del procés de creació.

El 2021, va presentar "Metamorfosi", un projecte que investiga l'estreta relació entre art, natura i ciència, on el color i el moviment es creuen per generar obres d'art dinàmiques i inspirades en bioart. El seu treball més recent, el "Bio-Moon Lab", consisteix a fer créixer diferents organismes vius, com algues i bacteris, transformant i processant el seu creixement.

A la residència artística que desenvoluparà a l'IRB Barcelona, la Laura Benetton pretén "reflexionar, investigar i desenvolupar una nova instal·lació artística ambiciosa i original".

https://maropebo.com/

Maro Pebo és una artista mexicana el treball de la qual presenta la indisciplina de la matèria vivent. Maro té un doctorat en Creative Media (City University de Hong Kong) i un màster en Estudis Crítics i de Gènere (Universitat de Bolonya). Teixint col·laboracions, Maro treballa per desafiar l'antropocentrisme i la responsabilitat ambiental escèptica. El seu treball transdisciplinari complementa i transforma la responsabilitat de les ciències de la vida per tal de reflexionar sobre la matèria biològica.

Ha publicat i presentat la seva recerca internacionalment, fins i tot a Performance Research, ISEA, EVA, ISCMA i Media Art Histories, ha estat co-curadora del saló Open Systems i HK Leonardo Art Science Rendezvous, i va participar al Pavelló Mexicà de la 56a Biennal de Venècia.

Anteriorment, va ser professora de Moist Media a DeTao Masters Academy, Xangai Institute of Visual Arts i Concept developer a Waag, Amsterdam. Les seves obres s'han exhibit a Ars Electronica, el Museu d'Anatomia de la Universitat Riga Stradins a Letònia, el Festival de Disseny de Toronto, el Museu Gerdau a Belo Horizonte, Brasil, i el Festival d'Arts de Mitjans de Lahore al Pakistan. El seu interès rau en els mitocondris i els cultius de microorganismes i en fomentar el coneixement de la microbiologia postantropocèntrica a la societat.

Anaisa Franco és una artista brasilera el treball artístic de la qual se centra en instal·lacions en espais públics. Llicenciada en Arts Visuals per la Fundação Armando Alvares Penteado (FAAP) a São Paulo (Brasil), Màster en Art i Tecnologia Digital per la Universitat de Plymouth (Anglaterra) i Màster en Arquitectura Avançada per l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC) a Barcelona.

Cercant l'expansió dels sentits, Anaisa Franco crea interfícies que construeixen artísticament una situació "afectiva" en què les persones poden expandir els seus sentits a través de la interacció amb les escultures, creant noves formes, relacions i experiències entre les persones, els subjectes escollits i el material tecnològic que tenim disponible al mercat.

En els darrers anys, ha estat desenvolupant instal·lacions d’art públic interactiu i obres d’art de nous mitjans per a museus, espais públics, galeries, media labs, residències i encàrrecs, incloent-hi el City Life Festival de Shanghai, Medialab Prado, Mecad, Hangar, el Taipei Artist Village, el China Academy of Public Art Research Center, Mediaestruch, VIVID Sydney, EXPERIMENTA Biennale Melbourne, entre d'altres.

Jo Milne és doctora en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i màster en Gravat per The London Institute i en Art per l’Edinburgh University. Actualment combina la pràctica artística amb la seva tasca de docent investigadora a EINA (Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona).

“Un element específic en la meva pràctica artística és la investigació de les estructures subjacents de codis, llenguatge, comunicació i matèria. En projectes passats, he considerat la ressonància visual de diferents formes de seqüenciació, com les partitures de Pianola i les estructures fractals en representacions artístiques, i més recentment les especulacions teòriques dins de la física contemporània. Aquestes representacions van juxtaposar allò digital amb allò material, fusionant la precisió dels codis binaris amb les propietats físiques de la pintura. Actualment, la meva recerca està enfocada en desenvolupar noves maneres de respondre al paisatge microcel·lular.

Les meves investigacions sobre pràctiques de visualització considerades en la tesi Estructures invisibles, presentada a la Universitat de Barcelona el 2016, on vaig examinar els mètodes i metodologies que utilitzen científics i artistes per visualitzar allò que no es pot veure a simple vista, es van traduir en una sèrie de pintures i instal·lacions que responien específicament a proposicions cosmològiques, associades a la teoria de cordes, explorades en la física teòrica contemporània. Aquesta recerca també va posar de manifest la necessitat d'una metodologia pràctica, o hands-on, en la cerca de comprendre els processos o metodologies emprades en la investigació científica. En conseqüència, vaig col·laborar amb diversos grups de científics, entre d’altres a la Facultat de Química (Universitat de Barcelona) i a l'Escola de Ciències de la Vida (Universitat de Dundee), i amb programadors d'informàtica al centre tecnològic de Citilab. Els diàlegs que van sorgir van suscitar qüestions que feien referència als nostres diferents camps de coneixement i van crear un intercanvi de saber, però també de maneres de fer. Aquestes col·laboracions van posar de manifest les possibilitats de pensar a través del fer i a la vegada em van permetre començar a penetrar en la semiòtica específica de cada àmbit.”

El meu objectiu a l'IRB Barcelona és impulsar la convergència entre l'art i la ciència, considerant com cada una d'elles té un impacte en l'altra i com, juntes, posen de relleu qui som i on ens dirigim. En definitiva, aquest projecte pretén posar el focus d'atenció en com les col·laboracions entre dissenyadors / artistes / científics poden explorar què significa ser un humà al segle XXI i examinar la naturalesa cel·lular del nostre ésser, i de quina manera ho entenem i experimentem a través de la ciència i la tecnologia.

A la residència de l'IRB Barcelona el meu objectiu és explorar formes de combinar tècniques de microscòpia, dades sobre mutacions i diferents creacions de llum, àudio i altres formes de tecnologia, per tal de desenvolupar experiències híbrides, immersives i fascinants."

Crec que la ciència i l'art són molt similars en tant que tots dos impliquen un cicle interminable d'assaig i error, però, els científics i artistes continuen buscant apassionadament respostes sobre la vida. Tots dos aborden els problemes amb una ment oberta, cert temor i mitjançant la intuïció. Els nous conceptes científics tenen la capacitat d'ampliar el vocabulari artístic i la imaginació de l'artista. Molts artistes d'avui tenen una relació estreta amb la tecnologia i la ciència. La col·laboració entre l'art i la ciència té el potencial de fer avançar la societat. Els artistes serveixen com a grans socis en la comunicació de la investigació científica, el que fa que els descobriments siguin més convincents i més accessibles.

La meva pràctica artística integra les tècniques tradicionals de creació artística amb noves tecnologies de mitjans. En sintetitzar el real i l'imaginari, estic posant el focus en la inimaginable bellesa i la vasta diversitat del nostre món.

Considero les imatges científiques com una observació del meu entorn. Prenc una mostra, observo el seu comportament, forma i colors i transfereixo aquestes característiques úniques a altres mitjans, donant vida a altres plataformes. Utilitzo diverses tècniques, com pintura sobre vidre, impressió sobre seda, bufat de vidre i collage digital, per convidar a l'audiència a experimentar les imatges de microscopi de les estructures cel·lulars a gran escala. Tot i que aquests "paisatges imaginaris" semblen ser molt gràfics, en realitat són formacions naturals molt reals. El meu art sempre s'ha inspirat en la natura i la vida mateixa, però mirar les formes de vida a diferents augments m'ha ajudat a desenvolupar idees diferents sobre la vida. La meva fascinació rau en la interrelació entre els mons micro i macro, en particular on els seus components se superposen i unifiquen fins que finalment es converteixen en un.

La residència de l'artista Ayşe Gül Süter compta amb el suport de la Fundació Cultural Turca.

Anna Rierola és una artista digital de Barcelona que cerca la inspiració en la ciència i la recerca. Utilitza imatges científiques obtingudes en projectes de recerca per compondre imatges i murals. Va gaudir d'una estada d'un any a l'Institut i va ser la primera Artist in Residence de l'IRB Barcelona.

La meva feina és una resposta al que experimento quan bussejo en el món de les imatges científiques. Aquestes visions desperten les meves preocupacions innates sobre com i per què funciona l'univers, i quin és el sentit final d’aquest.

Aquest tipus de reptes de percepció, inspiren una resposta estètica que il·lumina nous camins mentals.

L'estreta i generosa col·laboració amb instituts d'investigació i científics m'ha proporcionat un camp fèrtil per a la creativitat i el coneixement, així com la possibilitat de seleccionar i recopilar imatges capturades per diferents tipus de dispositius: Tomografia, Raigs X, microscopi confocal, SEM, TEM, MRI, telescopis i satèl·lits; que serveixen com a punt de partida per a les meves obres.

És dins d'aquest mateix context que començo el meu procés personal de desconstrucció d'àtoms, nanopartícules, nuclis cel·lulars, cèl·lules mare, neurones i constel·lacions d'estrelles distants.

Així, comença un procés sintàctic i semàntic intern de reconstrucció i reorganització d'aquestes empremtes, el que resulta en una nova imatge que dóna una percepció global diferent.

La imatge científica em connecta amb la bellesa, complexitat i misteri de l'univers, però també em situa al cor d'un silenci còsmic i d'una precarietat personal.

L'accés a noves visibilitats que van des de l'infinit (més enllà de l'univers observable) fins a l’infinitesimal (més proper que les més petites partícules), m'empeny a pensar en l'existència i sentit d'un ordre global, on totes les parts s'abracen i unifiquen fins que es fusionen, una en l'altre.

Voldria que el meu treball fos una expressió d'aquesta unió, de la petita connexió amb el tot i, per tant, capaç d'il·lustrar que la partícula més elemental i la vasta immensitat estan estretament relacionades.

Hi ha una intertextualitat entre les imatges científiques inicials i la seva representació estètica final, en la qual els trets originals desapareixen per reaparèixer més tard en un nou sentit, evocant nous paisatges, mons i galàxies, o portant estructures desconegudes a la superfície. Revelant així que la veritable textura de la realitat és infinitament més complexa del que les nostres ments poden comprendre i que estem governats per lleis amb una fascinant lògica interna.

“Scientific discoveries have always had a profound impact on art,” says artist Anna Rierola.