Vés al contingut

Descrit el mecanisme que regula el final de la inflamació

7 jun 22

Images

Participants

Contact

Imatge
Press and Communications Officer
Tel.+34 93 40 37255

El mecanisme proposat es basa en un equilibri entre dos elements: la proteïna TTP, pro-inflamatòria, i la proteïna CPEB4, essencial per a posar una limitació temporal a la inflamació. 
Si el procés no està ben regulat i la inflamació no cessa, pot desencadenar en una inflamació crònica, relacionada amb un ampli ventall de malalties.
El treball ha estat publicat a la revista eLife.

La inflamació és una reacció temporal a una infecció o una lesió, que té per objectiu atraure a les cèl·lules del sistema immune per tal que puguin reparar el dany. No obstant, quan el procés no està ben regulat, el cos continua enviant senyals d’inflamació quan la lesió ja està reparada i, llavors, es desenvolupa la inflamació crònica que està relacionada amb malalties molt prevalents com ara la diabetis, malalties cardiovasculars, malaltia pulmonar obstructiva crònica (EPOC) i altres.

Científics de l’IRB Barcelona liderats per l’investigador ICREA Dr. Raúl Méndez, cap del laboratori de Control Translacional del Cicle Cel·lular i Diferenciació han descrit el mecanisme cel·lular que coordina la finalització de la inflamació i han vist que la proteïna CPEB4 juga un paper clau en el procés mediat per macròfags. El treball, publicat a la revista eLife detalla com, de manera fisiològica, al iniciar-se la inflamació es posa en marxa un equilibri entre la proteïna TTP (pro-inflamatòria) i CPEB4 (antiinflamatòria) que regula l’inici i la finalització de la inflamació.

Sorprenentment, els investigadors van observar que, al iniciar-se la inflamació, s’estimula tant la via pro-inflamatòria com la antiinflamatòria, però la segona s’activa amb un cert desfasament temporal.

“La inflamació necessàriament ha de ser limitada en el temps, del contrari, el que està dissenyat per a reparar i solucionar infecciones i lesiones, es converteix en sí mateix en un problema. En aquest treball, descrivim un mecanisme cel·lular molt sensible i precis que regula aquest procés i entendre’l és crucial per a poder abordar malalties que cursen amb inflamació crònica, que lamentablement són moltes”, explica el Dr. Méndez.

El treball, que s’ha dut a terme en col·laboració amb el laboratori de Senyalització i Cicle Cel·lular que dirigeix el Dr. Ángel Nebreda a l’IRB Barcelona, detalla com ratolins que manquen de la proteïna CPEB4, no aconsegueixen finalitzar el procés inflamatori i, com a conseqüència pateixen un xoc sèptic. En persones, els investigadors han observat que pacients amb sepsi presenten nivells molt elevats de CPEB4, en un intent per reduir aquesta inflamació.

 

L’estabilitat de l’RNA missatger com a “eina” de precisió

Imatge

Les proteïnes són les encarregades de portar a terme la majoria de les funcions cel·lulars, com ara l’activació i desactivació d’un procés inflamatori. Les cèl·lules tenen molts mecanismes per tal de regular els nivells de cada proteïna, i un d’aquests és a través de les molècules d’ARN missatger, que constitueixen el pas previ a la producció de la proteïna. En aquest mecanisme que defineix l’inici i el final de la inflamació, les proteïnes que l’orquesten regulen l’estabilitat de les molècules d’ARN missatger.

Així, durant la finalització de la inflamació, la proteïna TTP desestabilitza els ARN que promouen la producció de mediadors inflamatoris. Entretant, la proteïna CPEB4 “protegeix” les molècules d’ARN missatger del programa antiinflamatori i evita que TTP les degradi. “D’aquesta manera s’aconsegueix potenciar fisiològicament l’efecte antiinflamatori a la vegada que es redueix l’inflamatori”, conclouen les Dras. Clara Suñer i Annarita Sibilio, investigadores de l’IRB Barcelona i primeres autores del treball.

Futurs treballs del laboratori se centraran en estudiar aquest mecanisme de regulació en altres cèl·lules del sistema immune i altres escenaris on també hi ha respostes cel·lulars temporals a determinats estímuls, com pot ser la ingesta de d’aliments.


Article relacionat:
Macrophage inflammation resolution requires CPEB4-directed offsetting of mRNA degradation
Clara Suñer, Annarita Sibilio, Judit Martín, Chiara Lara Castellazzi, Oscar Reina, Ivan Dotu, Adrià Caballé, Elisa Rivas, Vittorio Calderone, Juana Díez, Angel R Nebreda & Raúl Méndez
eLife (2022) DOI: 10.7554/eLife.75873 
 

Sobre l’IRB Barcelona

Creat el 2005 per la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Barcelona, l'IRB Barcelona és Centre d'Excel·lència Severo Ochoa des de 2011. L’objectiu de l’IRB Barcelona és fer recerca d'excel·lència en biomedicina i millorar la qualitat de vida de les persones i, en paral·lel, potenciar la formació de talent, la transferència tecnològica i la comunicació social de la ciència. Els 27 laboratoris i vuit plataformes tecnològiques treballen per respondre a preguntes bàsiques en biologia i orientades a malalties com ara el càncer, la metàstasi, l’Alzheimer, la diabetis i malalties rares. És un centre internacional que acull al voltants de 400 treballadors de més de 30 nacionalitats. Està ubicat en el Parc Científic de Barcelona. L’IRB Barcelona és un centre CERCA i és membre del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST).