Vés al contingut

David Rossell: "La bioestadística és el radar de la biomedicina: detecta què és rellevant en un mar immens de dades"

13 des. 12

Images

Contact

Imatge
Press and Communications Officer
Tel.+34 93 40 37255

L’IRB Barcelona i la Fundación BBVA organitzen una trobada internacional de bioestadístics a Barcelona, la ciència que aplicada a la biomedicina ajuda a explicar fenòmens biològics, fer prediccions mèdiques i dissenyar experiments sòlids.

L’estadística ha entrat en les ciències de la vida per quedar-s’hi. Aquesta ciència que arranca el segle XVIII de la mà dels matemàtics Thomas Bayes i Pierre Simon Laplace i fou emprada per Gregor Mendel per demostrar la seva teoria de l’herència genética, és des dels anys 90 amb l’inici dels grans estudis genòmics, una eina fonamental per a l’anàlisi i la interpretació de dades biomèdiques. “Avui en dia, és difícil trobar un article científic del camp de la biomedicina que no inclogui metodologia estadística” explica David Rossell, qui es va formar com a investigador postdoctoral al Departament de Bioestadística d’un dels millors centres de recerca en càncer dels Estats Units, el MD Anderson Cancer Center, i avui és el cap de la Plataforma de Bioestadística i Bioinformàtica a l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona).

El Dr. Rossell, juntament amb el científic Donald Berry del citat centre nord-americà, i l’investigador ICREA Omiros Papaspiliopoulos, del department d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra, són el coorganitzadors de la Conferència Barcelona Biomed “Bayesian Methods in Biostatistics and Bioinformatics”, organitzada amb el suport de la Fundación BBVA. A l’Institut d’Estudis Catalans, des de dilluns 17 i fins dimecres 19, una vintena de bioestadístics provinents principalment dels Estats Units i Europa, on aquesta ciència està molt ben assentada, explicaran a una audiència multidisciplinar les virtuts de l’estadística per a aplicacions biomèdiques i exposaran quin és l’estat actual de la disciplina, en quines àrees biomèdiques està contribuint i quins són els principals obstacles a superar per interpretar millor les dades.

La capacitat d’obtenir i emmagatzemar quantitats colossals de dades biomèdiques requereix professionals per analitzar-les i interpretar-les correctament. “La nostra feina és fer parlar a les dades, extreure la informació rellevant d’entre la muntanya de soroll que dóna la biologia”, explica Rossell. “La bioestadística és com un radar per a la biomedicina: permet als biòlegs navegar amb una mica de llum per un mar d’informació immens, estalviant-los en el trajecte experiments inadequats i ajudant-los a dissenyar-ne de consistents”.

La bioestadística aplicada als assajos clínics

Una de les àrees en que avui s’aplica l’estadística és en la dels assajos clínics. El nord-americà Donald Berry és Catedràtic d'Estadística a la Universitat de Texas MD Anderson Cancer Center, on té un paper destacat en l'ús de mètodes per desenvolupar assajos clínics innovadors. Entre els seus objectius de recerca hi ha el d’escurçar el nombre de pacients participants en assajos clínics previs a la comercialització de tractaments. Tradicionalment, a la meitat dels pacients se’ls hi dona la teràpia experimental i a l’altre meitat una teràpia estàndard o placebo. El Dr. Berry investiga dissenys experimentals que d’una banda assignen un major nombre de pacients al tractament amb majors beneficis terapèutics i de l’altre eviten experimentar amb pacients de forma innecessària. “És una qüestió no només d’estalvi econòmic, sinó d’ètica amb el pacient, perquè si venem esperança als participants en estudis clínics cal donar esperança i la bioestadística està demostrant que és útil també per a aquest propòsit”.

El disseny d’assajos clínics i experiments innovadors és el focus del primer dels tres apartats principals en què està dividida la conferència. El segon focus és com la bioestadística escrutina grans volums de dades i integra informació de fonts diverses, en un entorn on es mesuren milers de variables però es disposa d’un nombre reduït de pacients. “Aquest és un dels reptes més importants que els estadístics tenim per endavant. Com busquem millor l’agulla en el paller i augmenten el grau de certesa en els resultats”, diu Rossell, interessat en el desenvolupament de models teòrics i aplicacions metodològiques en aquesta àrea de treball.

El tercer i darrer apartat concentra els especialistes en computació, és a dir, en posar en pràctica els models matemàtics formulats pels estadístics. Novament, la dificultat rau en trobar estratègies efectives per efectuar càlculs amb grans volums de dades.

Més informació sobre la conferència i accés al programa: Bayesian Methods in Biostatistics and Bioinformatics

IRB Barcelona

L’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) treballa per aconseguir una vida lliure de malalties. Desenvolupa una recerca multidisciplinària d’excel·lència per oferir solucions pioneres a necessitats mèdiques no resoltes en el càncer i altres malalties vinculades a l’envelliment. Treballa establint col·laboracions amb la indústria farmacèutica i els principals hospitals per fer arribar els resultats de la recerca a la sociedad a través de la transferència de tecnologia, i du a terme diferents iniciatives de divulgació científica per mantenir un diàleg obert amb la ciutadania. L’IRB Barcelona és un centre internacional que acull al voltant de 400 treballadors de més de 30 nacionalitats. Reconegut com a Centre d'Excel·lència Severo Ochoa des de 2011, és un centre CERCA i membre del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST).