Un treball de l'IRB Barcelona i la Vrije Universiteit Brussel identifica nanoanticossos en camèlids capaços de bloquejar l'EGF, una proteïna abundant en les cèl·lules tumorals que les ajuda a créixer.
La natura sovint ofereix solucions davant de problemes mèdics irresolts. En aquesta ocasió, la resposta a un repte oncològic prové del sistema immunitari dels camèlids. Una recerca liderada per l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) i la Vrije Universiteit Brussel (VUB), de Bèlgica, detalla unes eines terapèutiques amb capacitat per bloquejar l’acció de l’EGF, un factor de creixement descontrolat en les cèl·lules tumorals.
L'EGF (Epidermal Growth Factor) és una diana contra el càncer per a la qual no es disposa d'inhibidors. L'equip d'investigadors ha identificat per primera vegada una família de nanoanticossos -anticossos propis i únics dels camèlids- derivats d’alpaques que són efectius contra l'EGF i en descriu els mecanismes moleculars d'afinitat i selectivitat, a la revista científica Angewandte Chemie.
“A pesar dels avenços en les teràpies contra el receptor d'EGF (EGFR) en pacients, l'eficàcia d'aquests tractaments queda ressentida a llarg termini per l'aparició de resistències”, expliquen Monica Varese i Salvador Guardiola, co-autors del treball i investigadors postdoctorals a l'IRB Barcelona. “Aprofitant una eina biotecnològica emergent, els nanoanticossos, hem aconseguit els primers fàrmacs inhibidors d'alta afinitat per a EGF”, afirmen.
El sistema immunitari respon
L’IRB Barcelona va produir la proteïna EGF i els col·laboradors belgues van administrar-la a alpaques. Davant d'aquest antigen estrany, el sistema immunitari va generar una sèrie de nanoanticossos i en van identificar una família com a potencials bloquejadors d'EGF. L’equip de l’IRB Barcelona, especialista en reconeixement molecular entre proteïnes, va comprovar que alguns dels lligands tenen molta afinitat i selectivitat cap a l'EGF i, amb diverses tècniques biofísiques, van caracteritzar les interaccions en cèl·lules in vitro i en cèl·lules humanes de càncer.
“A l'injectar EGF a l'alpaca li hem demanat a la mare natura que trobi alguna molècula capaç d'unir-se de manera molt forta i molt selectiva a l'EGF i ha trobat dues solucions molt diferents però igualment efectives per a un antigen petit i difícil com aquest”, diu Ernest Giralt, cap del Laboratori de Pèptids i Proteïnes de l'IRB Barcelona i catedràtic de la Universitat de Barcelona, qui ha liderat la recerca.
Aquests fàrmacs podrien ser útils per als pacients que desenvolupen resistència als inhibidors de l'EGFR que actualment estan al mercat. El primer pas per a fer-ho factible és avaluar l'efecte farmacològic d'aquests nous nanoanticossos en models cel·lulars i animals de càncer.
L'estudi s'ha fet en col·laboració amb l'equip de Serge Muyldermans, de la Vrije Universiteit Brussel (VUB) de Bèlgica i ha rebut finançament del Ministeri de Ciència, a través de fons FEDER, i la Generalitat de Catalunya.
Article de referència:
Salvador Guardiola, Monica Varese, Macarena Sánchez- Navarro, Cecile Vincke, Meritxell Teixidó, Jesús Garcia, Serge Muyldermans, and Ernest Giralt
Anti-EGF nanobodies block EGFR activation via two distinct molecular recognition mechanisms
Angew. Chem. Int. Ed. (2018) doi: https://doi.org/10.1002/anie.201807736
Si vols saber-ne més de la recerca al laboratori d'Ernest Giralt, mira el vídeo Meet Our Scientists Ernest Giralt: "The power of medicinal chemistry" (YouTube amb subtítols disponibles en català)
Comprendre les bases moleculars de les diferències en incidència i supervivència al càncer entre homes i dones és important per trobar tractaments específics i més efectius.
L'estudi, publicat a Science Advances, compara a nivell molecular tumors cerebrals de mosques mascle i femella i identifica proteïnes responsables del diferent grau d'agressivitat.
La cadena de ràdio COPE, el diari ABC, RTVE i l'agència de notícies científiques SINC, entre altres mitjans, han publicat una notícia sobre l'estudi liderat per Xavier Salvatella, cap del Laboratori de Biofísica Molecular de l'IRB Barcelona, que suggereix que la xaperona Hps70 pot ser una atractiva diana terapèutica per al tractament de la malaltia de Kennedy, una malaltia neuromuscular minoritària, així com del càncer de pròstata resistent a castració.
L'activació de la xaperona Hsp70 disminueix la formació d'agregats del receptor d'andrògens, que donen lloc a atròfia muscular en pacients amb malaltia de Kennedy, una malaltia minoritària per a la qual no existeix cap tractament.
Els resultats també podrien ser d'utilitat en la recerca d'un tractament per al càncer de pròstata resistent a la castració, per al qual no hi ha cura i és responsable d'unes 30.000 morts a Europa.
L'estudi, publicat a Nature Communications, és una col·laboració amb la Universitat de Califòrnia a San Francisco i la Universitat de Michigan.
