Fran Supek: “La recerca científica és com resoldre un cub de Rubik”
La sèrie Meet Our Scientists presenta a Fran Supek, líder del grup Genome Data Science de l’IRB Barcelona.
En el vídeo “Resolent l’enigma del l‘ADN”, Supek destaca la funció que té el corrector d’ADN para reparar el dany en el genoma.
El biòleg molecular Fran Supek (Zagreb, Croàcia, 1981) va arribar a l'IRB Barcelona al 2017 per dirigir el grup de Genome Data Science. La seva recerca aborda diverses qüestions biològiques mitjançant l'anàlisi estadística de grans bases de dades derivades del càncer, poblacions humanes i de la seqüenciació de l'ADN ambiental i genomes microbians.
El seu laboratori treballa en la comparació de les seqüències genètiques d’individus, inclosos els tumors humans i les cèl·lules sanes, amb l'objectiu d'identificar per què i com es produeixen les mutacions.
"Les cèl·lules tenen cura de protegir les parts del genoma que són més importants per a elles, aquelles que contenen molts gens actius. Per mantenir el cos funcionant correctament, utilitzen una mena de corrector ortogràfic per intentar revertir alguns dels errors quan copien el seu ADN", explica Supek.
No obstant això, fins i tot després de les correccions, encara queden alguns errors que poden donar lloc a mutacions que poden causar càncer o que contribueixen a l'envelliment. A més, el propi "corrector ortogràfic de l'ADN" de vegades pot fallar i introduir noves mutacions en lloc de corregir-les.
En aquest sentit, Supek està fascinat amb la quantitat de coneixements que es poden obtenir sobre la funció cel·lular simplement observant genomes: "La disponibilitat de dades genòmiques té el potencial de fer avançar enormement la nostra comprensió de la biomedicina. Esperem poder ajudar que la medicina del futur prengui millors decisions sobre com s'ha de tractar a les persones i, per tant, millorar-ne la seva salut".
Destresa, desafiament i diversió
Per a Supek, fer recerca s'assembla una mica a resoldre un cub de Rubik. "És un trencaclosques complicat que requereix molts passos per resoldre’l". Per a una persona que s’ho mira des de fora, sembla que no passi res en tota l’estona , però de sobte els colors apareixen al seu lloc, gairebé com si s'hagués resolt per art de màgia. Però perquè la màgia succeeixi, cal ser metòdic i concentrar-se, i crec que la ciència també és això. Fer recerca és bastant desafiant però, per a mi, també és molt divertit", conclou.
"Meet Our Scientists" comprèn una sèrie de vídeos breus que presenten als líders de la investigació a l'IRB Barcelona. El principal objectiu de la sèrie és mostrar el talent, passió, visió i caràcter dels científics que lideren la investigació del centre, així com divulgar la biomedicina.
Aquest vídeo s'ha realitzat amb el suport de la Fundació per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) i del Ministeri d'Economia i Competitivitat.
Contingut relacionat
Notícies
Aquestes proteïnes són un potencial objectiu terapèutic per millorar l'efecte d'alguns tractaments contra el càncer.
La inhibició de les proteïnes TLK desencadena la via de l'Allargament Alternatiu dels Telòmers, un procés comú en alguns dels tipus de càncer més agressius, com ara el glioblastoma.
L'estudi del Laboratori d'Inestabilitat Genòmica i Càncer de l'IRB Barcelona ha estat publicat a la revista Cell Reports.
El mecanisme revelat desencadena una boira de mutacions, que causa centenars de lesions en l'ADN que es propaguen a través del genoma dels càncers de pulmó, de cap i coll i de mama.
Investigadors de laboratori de Genome Data Science de l'IRB Barcelona han identificat l'enzim antiviral APOBEC3A com la principal causa d'aquest nou tipus d’hipermutació.
Publicat a Nature Genetics, l'estudi mostra com la boira de mutacions genera un gran nombre de mutacions oncogèniques, accelerant d’aquesta manera el desenvolupament dels tumors.
Investigadors de l’IRB Barcelona descobreixen un nou mecanisme que opera en les cèl·lules cancerígenes de la mama que són positives per receptors d’estrogen.
Inhibint CPEB2, un factor clau en la via de senyalització d’estrogen, les cèl·lules cancerígenes proliferen menys, i en cas dels ratolins, s’aconsegueix protegir-los davant el càncer de mama luminal.
