La sèrie "Meet Our Scientists" de l’IRB Barcelona apropa la biomedicina a la societat


El segon vídeo, “Magical Choreography” (2.52) està dedicat a Xavier Salvatella, investigador ICREA i receptor d’un projecte del Consell Europeu de Recerca el 2015.

Aquest biofísic fa recerca sobre el plegament de proteïnes usant com a model la proteïna Receptor d’Androgen, vinculada a la Malaltia de Kennedy - una malaltia rara neurodegenerativa - i al càncer de pròstata.

La seva recerca pot conduir a noves solucions farmacològiques per a les dues condicions. “Fer el que fem és un honor i al mateix temps una responsabilitat”, diu el científic.

El biofísic de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), Xavier Salvatella (Barcelona, 1972) és el protagonista del segon vídeo, titulat “Magical Choreography” * (2.52),  de la sèrie Meet Our Scientists, un producte audiovisual que va estrenar el passat gener l’IRB Barcelona al canal YouTube per donar a conèixer els seus científics, atraure talent i divulgar la biomedicina. El primer vídeo està dedicat a l’investigador ICREA Roger Gomis: "Light and credibility" (2.56), sobre metástasis, retos y clicks de Playmobil.

Xavier Salvatella és doctor en química per la Universitat de Barcelona, va fer la seva carrera postdoctoral a Cambridge i el 2008 va establir el laboratori de Biofísica Molecular a l’IRB Barcelona, on es va incorporar amb un contracte ICREA. Per l’excel·lència i visió innovadora del seu treball, el 2015 va rebre el suport competitiu del Consell Europeu de Recerca (ERC en anglès) amb 2 milions d’euros per a un projecte de 5 anys.

El seu laboratori se centra en entendre com es propaguen els senyals dins les proteïnes, una qüestió clau de la biologia que podria revolucionar el descobriment de fàrmacs. “És el que anomenem moviments conformacionals concertats; es podria equiparar a una coreografia de ballarins –entesos com a àtoms-, en que si el primer aixeca un braç, l’últim de la cadena també ho fa”, explica Salvatella.

Descobrir aquestes “autopistes interiors” per on es transmet la informació dins les proteïnes suposaria identificar molts llocs vàlids cap on dirigir-hi fàrmacs. Els estudis els fan en una proteïna d’interès biomèdic, el Receptor d’Androgen, i que està associada, per una banda, a una patologia neurodegenerativa rara i orfe, la Malaltia de Kennedy, i per l’altra, a l’estadi més avançat del càncer de pròstata. La recerca de l’equip de Salvatella pot conduir a noves solucions farmacològiques per a les dues condicions.

“Fer recerca és un honor però també és una responsabilitat. La societat espera molt de nosaltres i amb les tècniques i el coneixement de que disposem, hem de mirar de trobar solucions per ajudar els pacients”, explica Salvatella en el vídeo. En tres minuts, l’investigador de l’IRB Barcelona presenta pinzellades de la seva ciència, explica què el mou o les contribucions que albira de la feina que fa. A més, a través d’un objecte personal, ens ofereix un detall de la seva personalitat.

Els objectius dels vídeos són mostrar la visió, passió, caràcter i talent dels científics que treballen al centre amb un format entretingut. Així mateix, Meet Our Scientists serà una nova font d’informació de les línies de recerca dels 22 laboratoris i les 7 plataformes científiques de l’IRB Barcelona, el que pot ajudar a atraure nou talent interessat en els aspectes que s’hi treballen.

Els vídeos es publiquen a YouTube i al web de l’IRB Barcelona aproximadament cada mes.

Primer vídeo: Roger Gomis: “Light and credibility” (2.56), sobre metàstasis, reptes i clicks de Playmobil.

*per accionar els subtítols, prem CC i a Settings, tria entre català, castellà i anglès.

Malalties rares a l’IRB Barcelona

La literatura científica dóna compte d’entre 6000-7000 malalties rares, anomenades així perquè afecten 5 de cada 10.000 persones o menys, segons el criteri de la Unió Europea. Es calcula que només a Europa hi ha entre 27 i 36 milions d'afectats per algun tipus de patologia minoritària. Per la seva complexitat i condició, moltes d'elles són òrfenes de teràpia, amb un cost molt alt per a les persones que les pateixen i el seu entorn. Es calcula que a Espanya són prop de 3 milions, i a Catalunya les dades reflecteixen uns 400.000 afectats.

La investigació científica innovadora, bàsica i de frontera ofereix un gran potencial per adaptar el coneixement obtingut en laboratoris de biologia cel·lular i molecular i proposar teràpies futures que podrien ser d'utilitat per a malalties minoritàries. Fruit d'aquest tipus d'investigació, a l'IRB Barcelona hi ha en marxa una vintena d’estudis sobre malalties rares com ara malaltia de Kennedy, Epilèpsia de Lafora, ciliopaties, diversos tipus infreqüents de càncer, Atàxia de Friedreich, cistinúries, malalties mitocondrials, malaltia de Charcot Mary Tooth i síndrome de Seckel, entre d’altres.