L’IRB Barcelona intensifica la seva recerca en càncer amb dos nous fitxatges

Núria López-Bigas liderarà el laboratori de "Genòmica Biomèdica" (M. Minocri, IRB Barcelona)
Núria López-Bigas liderarà el laboratori de "Genòmica Biomèdica" (M. Minocri, IRB Barcelona)
  • <p>Núria López-Bigas will lead the "Biomedical Genomics" laboratory (M Minocri, IRB Barcelona)</p>
  • <p>Fran Supek will start his laboratory in cancer genomics in March 2017</p>

Aquest novembre Núria López-Bigas, Premi Fundació Banc Sabadell a la Investigació Biomèdica 2016, continuarà els seus estudis en biologia computacional aplicada al càncer des de l’IRB Barcelona

El centre ha tancat també la incorporació del científic croat Fran Supek, que obrirà laboratori el 2017

La biòloga i professora d’investigació ICREA, Núria López-Bigas (Monistrol de Montserrat, 1975) s’incorpora aquest novembre com a nova cap de grup de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), després de 10 anys liderant un laboratori a la Universitat Pompeu Fabra. El seu grup desenvolupa mètodes computacionals per identificar les alteracions genètiques responsables de la formació dels tumors. López-Bigas acaba de guanyar el Premi Banc Sabadell, un guardó que imprimeix qualitat. “Tinc la sensació que me’n vaig d’un lloc molt bo a un lloc molt bo. La meva il·lusió és fer recerca al màxim nivell sense pensar que estaria millor en una altra part del món”, diu Núria López-Bigas.

Entre els beneficis de l’IRB Barcelona, destaca el fet “d’estar envoltada d'altres grups de recerca capdavanters en l'estudi del càncer”. Treballarà amb un equip interdisciplinar de 14 persones, que inclou enginyers, biòlegs, metges i matemàtics. El seu treball requereix principalment d’ordinadors on implementen i executen algoritmes per analitzar els genomes dels tumors. Ara, però, hi afegiran un laboratori experimental per complementar la recerca computacional. “Ens fa particular il·lusió posar-nos la bata de nou. La possibilitat de validar al laboratori troballes que fem “in silico” és un factor bàsic per als projectes que endegarem”, explica.

Les línies de recerca del laboratori de Núria López-Bigas es concentren en tres grans àrees. La primera se centra en buscar els mecanismes que fan que s'acumulin mutacions als genomes dels tumors. La segona és “com trobar una agulla en un paller”, com descriu: identificar les mutacions genètiques que són clau per a l’aparició dels tumors. “De mutacions en un únic tumor n’hi pot haver milers, però les que ens interessa trobar són aquelles que són responsables del desenvolupament del càncer”. La identificació de  mutacions drivers, que poden reduir-se a 3 o 4 en cada pacient, permet comprendre la biologia que determina l'aparició i progressió del càncer al nivell molecular.

La tercera línia se centra en la utilització de tota aquesta informació per interpretar el genoma del tumor d'un pacient, amb l'objectiu d’identificar oportunitats terapèutiques. “Al nostre laboratori fem des de recerca bàsica motivada per la curiositat d'entendre com funciona la cèl·lula, a recerca aplicada amb aspiracions de reportar un benefici directe per als pacients”, diu López-Bigas.

La científica gestiona un projecte del Consell Europeu de Recerca (ERC en anglès) per cinc anys, forma part d’un consorci europeu del programa Horizon2020, té un Pla Nacional del Ministeri d’Economia i Competitivitat/Fons FEDER, i rep finançament de l’Associació Espanyola Contra el Càncer i de la Fundació La Marató de TV3.

El laboratori de “Genòmica biomèdica” de Núria López-Bigas serà el 23è del centre, número que creixerà el març de 2017 amb la incorporació de Fran Supek (Croàcia, 1981), també en bioinformàtica i genòmica del càncer i actualment investigador al Centre de Regulació Genòmica (CRG).

Fran Supek és llicenciat en Biologia Molecular i Doctor per la Facultat de Ciències i Matemàtiques de la Universitat de Zagreb (Croàcia). El 2010 va arribar a Barcelona per incorporar-se com a investigador postdoctoral al CRG. Actualment, estudia genomes de tumors humans al grup de Ben Lehner on busquen les signatures genòmiques rellevants en l’aparició de tumors així com l’origen dels processos mutacionals. La seva recerca ha produït 29 publicacions científiques, 18 de les quals com a primer autor o investigador responsable de l’estudi, entre les quals figuren articles a Cell (2014), Nature (2015) i Nature Genetics (2016). És inventor d’una patent i té una participació a la spin-off BioZyne com a científic involucrat en la seva creació el 2004.

Els seus objectius de recerca a l’IRB Barcelona seran elucidar els mecanismes que hi ha darrera de diversos processos mutacionals que van perfilant el genoma, les conseqüències d’algunes d’aquestes mutacions en càncer i el potencial terapèutic que puguin representar.

“Podem reconèixer fàcilment mutacions en l’ADN produïdes, per exemple, pel fum del tabac en el càncer de pulmó o pels raig ultraviolats en melanoma. Tanmateix, els anàlisis dels genomes dels tumors suggereixen que hi ha molts altres factors que causen mutacions que en molts casos en desconeixem les causes. Algunes són fruit d’errors en el sistema de reparació de l’ADN de les cèl·lules tumorals, que acceleren el càncer i el fan més agressiu. Ara bé, aquest mateix procés pot ésser una debilitat i atacant-lo podríem destruir el tumor mentre conservem les cèl·lules sanes”.

El futur laboratori usarà mètodes avançats d’intel·ligència artificial per a l’anàlisi de genomes per entendre què genera les mutacions en l‘ADN humà i detectar vulnerabilitats del tumor. “Crec que l’entorn que m’ofereix l’IRB Barcelona és l’ideal per a la meva recerca. La meva feina aquí se sumarà a l’excel·lència investigadora de l’Institut i complementarà altres línies de recerca biomèdica del centre”, opina.

La incorporació de Supek referma l’aposta del centre per reclutar talent amb projecció d’excel·lència i oferir oportunitats de lideratge a científics joves.