Images
Afectats i familiars units en una plataforma, dues associacions de pacients i dos centres de recerca biomèdica s’uneixen en la lluita contra aquesta malaltia neurològica hereditària que a dia d’avui no té cura.
Científics del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa de Madrid i de l’IRB Barcelona desenvoluparan un projecte de teràpia gènica consistent en introduir a les cèl·lules del cos una còpia correcta del gen defectuós que causa la malaltia.
L’Atàxia de Friedreich afecta a dues persones per cada 100.000 habitants de mitjana, únicament d’origen europeu (caucasians). A Espanya la incidència és més gran: s’estima en 4,7 casos per cada 100.000 individus.
La Federació d’Atàxies d’Espanya (FEDAES) en representació de la plataforma GENEFA per a la cura de l’Atàxia de Friedreich, l’associació Babel Family per a la investigació biomèdica de l’Atàxia de Friedreich, el Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa (CMBSO) i l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) han signat un conveni a través del qual aquestes associacions de pacients i afectats finançaran amb donacions i durant tres anys un projecte de recerca per lluitar contra l’Atàxia de Friedreich.
L’Ataxia de Friedreich és una malaltia degenerativa rara del sistema nerviós que afecta a la coordinació, equilibri i moviment. És una malaltia monogènica, és a dir, causada per la deficiència d’un únic gen. Els afectats han heretat d’ambdós progenitors el gen de la frataxina alterat. L’objectiu del projecte és obtenir eines moleculars per transportar fins les cèl·lules del cos i en especial a un tipus de neurones que pateixen degeneració i causen la malaltia, una còpia correcta del gen defectuós per restaurar els nivells normals de frataxina i detenir els símptomes degeneratius de la malaltia.
La Plataforma GENEFA lidera la recaptació dels 300.000 euros necessaris per desenvolupar aquest projecte basat en la teràpia gènica. Juan Carlos Baiges, en representació de FEDAES/GENEFA i Babel Family per a aquest projecte, expressa la seva il·lusió “perquè és el primer pas cap a l’obtenció d’un tractament eficaç basat en coneixement científic bàsic molt sòlid”. I afegeix, “tenim un projecte esperançador per endavant que pot apropar-nos a la promesa d’una teràpia”.
Ernest Giralt de l’IRB i Javier Díaz-Nido del CBMSO, co-líders científics del projecte subratllen que “és infreqüent que els investigadors bàsics entrin en un diàleg directe amb els pacients i aquest projecte és magnífic perquè des de l’inici ens recorda que les respostes a les malalties sorgeixen des de la recerca bàsica, el pilar de tota aplicació futura”.
Un únic gen alterat
El metge alemany Nicholas Friedreich la va descriure per primera vegada cap el 1860. L’Atàxia de Friedreich és una malaltia del sistema nerviós per a la qual no existeixen ni cura ni tractaments específics. Encara que és el tipus d’atàxia més majoritària, és una malaltia rara. Afecta, aproximadament, a dues de cada 100.000 persones únicament entre poblacions d’origen europeu (caucasians). A Espanya i França els números estimatius d’incidència són més grans, amb una prevalença de 4,7 casos per 100.000 habitants, el que suggeriria que probablement l’afectació es va iniciar en l’àrea geogràfica de la serralada Cantàbrica.
L’Atàxia de Friedreich se sol manifestar en una franja que va dels 5 als 25 anys, amb pèrdua progressiva d’equilibri, coordinació i moviment. Uns deu anys després els primers símptomes, els afectats acostumen a necessitar cadira de rodes. L’esperança de vida es veu greument afectada, sobretot si hi ha complicacions secundàries sèries, com ara la cardiomiopatia progressiva.
Restablir el gen de la Frataxina amb teràpia gènica
EL 1996, un grup internacional de científics va identificar la causa de l’Atàxia de Friedreich com un defecte en el gen que codifica per a la proteïna frataxina, situat en el cromosoma 9. Una de les vies més prometedores per corregir els baixos nivells d’aquesta proteïna en les cèl·lules és la teràpia gènica, és a dir, introduir en el nucli de les cèl·lules la còpia correcta del gen.
“Tenim el gen complet aïllat, empaquetat en vectors o “vehicles” transportadors i hem testat l’eficàcia en cèl·lules in vitro de pacients. Ara hem de millorar el transport cap a les cèl·lules del sistema nerviós i testar l’eficiència en ratolins amb atàxia” assenyala Javier Díaz-Nido, líder del grup “Reparació neuronal i teràpia molecular en neurodegeneració. Atàxies espinocerebeloses”, del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa, centre mixt de la Universitat Autònoma de Madrid i del CSIC, i que també pertany al Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa sobre Malalties Rares (CIBERER, en castellà).
El doctor Díaz-Nido és un dels màxims experts mundials en atàxies, fa més de deu anys que estudia en concret l’Atàxia de Friedreich a nivell molecular i desenvolupa tècniques per convertir la teràpia gènica en una realitat més pròxima. “En els deu darrers anys s’han fet grans avançaments en teràpia gènica gràcies a la contribució de centenars de científics de tot el món. Falta un últim esforç perquè sigui una realitat clínica però ja comencem a entreveure que la teràpia gènica serà una opció per tractar aquestes malalties d’origen genètic”, sosté Díaz-Nido.
Superar la barrera del cervell
El cervell està protegit per la barrera hematoencefàlica. Aquesta barrera dificulta l’entrada al cervell de substàncies tòxiques però també és un mur per als fàrmacs. És en aquesta àrea de coneixement on és crucial la col·laboració amb Ernest Giralt en el projecte. El doctor Giralt és líder del grup “Disseny, síntesi i estructura de pèptids i proteïnes” i coordinador del programa de Química i Farmacologia Molecular de l’IRB Barcelona, amb una llarga experiència i reconeixement internacional sobre la química de pèptids i sistemes d’administració de fàrmacs.
En el seu laboratori han generat i provat satisfactòriament una sèrie de pèptids “llançadora” capaços de creuar la barrera hematoencefàlica. “La nostra principal missió és adaptar les nostres “llançadores” als vectors carregats amb el gen de la frataxina perquè puguin franquejar primer la barrera hematoencefàlica i introduir-se després en el nucli de les cèl·lules del sistema nerviós”, indica Meritxell Teixidó, investigadora associada de l’IRB i responsable d’aquesta línia de recerca.
El treball conjunt s’inicia aquest novembre de 2013 amb un termini de tres anys. En aquest temps, l’equip de científics espera tenir enllestida la prova de concepte que permeti saltar de la ciència bàsica de laboratori a proves pre-clíniques amb models animals més sofisticats i avançar cap a una teràpia gènica per a l’Atàxia de Friedreich.
Per a més informació sobre el projecte i donatius: Plataforma Genefa
IRB Barcelona
L’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) treballa per aconseguir una vida lliure de malalties. Desenvolupa una recerca multidisciplinària d’excel·lència per curar el càncer i altres malalties vinculades a l'envelliment. Treballa establint col·laboracions amb la indústria farmacèutica i els principals hospitals per fer arribar els resultats de la recerca a la societat a través de la transferència de tecnologia, i du a terme diferents iniciatives de divulgació científica per mantenir un diàleg obert amb la ciutadania. L’IRB Barcelona és un centre internacional que acull al voltant de 400 investigadors de més de 30 nacionalitats. Reconegut com a Centre d'Excel·lència Severo Ochoa des de 2011, és un centre CERCA i membre del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST).
