Troben noves alteracions de la diabetis tipus 2 en joves

Esquema sobre la diferent resposta de gens mitocondrials de joves obesos amb o sense diabetis davant l'exercici físic

Esquema sobre la diferent resposta de gens mitocondrials de joves obesos amb o sense diabetis davant l'exercici físic


Una variació genètica en les mitocòndries, les fàbriques energètiques de les cèl•lules, impedeix que els joves obesos amb diabetis de tipus 2 responguin a l’exercici físic.

La dieta i l’exercici aeròbic són molt efectius per al tractament de la diabetis de tipus 2, però no funciona en persones obeses que han desenvolupat la malaltia de molt joves. Un estudi de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) i el Trinity College de Dublín demostra que els joves obesos diabètics d’entre 18 i 25 anys tenen proteïnes i gens mitocondrials que funcionen de manera anormal i aquestes anomalies contribueixen a generar resistència a la insulina i una resposta molt reduïda a l’exercici físic. La revista Diabetes Care, de la Diabetis American Association on es recullen els estudis clínics de més rellevància, publica els resultats en el número de març.

La diabetis de tipus 2 és la forma més comuna de diabetis a tot al món i a Europa suposa gairebé el 90% de tots els casos de diabetis. A Espanya, avui afecta al 6,5% de la població d’entre 30 i 65 anys. En la diabetis de tipus 2 els teixits no responen bé a la insulina i el pàncrees, òrgan que la produeix, no té capacitat per generar la quantitat anormal que demana l’organisme. La funció de la insulina és ajudar els teixits a assimilar la glucosa que hi ha a la sang. Els experts associen l’aparició de la diabetis de tipus 2 amb l’excés de pes, l’alimentació i la falta d’exercici. “Fins ara, la majoria de casos es donaven a partir dels 50 anys en endavant, però cada vegada hi ha més joves que desenvolupen la malaltia” diu Antonio Zorzano, coautor del treball i cap del programa de Medicina Molecular de l’IRB Barcelona.

Els resultats de l’estudi clínic són rellevants per dues raons principals, explica Zorzano. “Comencem a veure que hi ha formes especials de diabetis de tipus 2 que tenen un comportament diferent de la forma clàssica, i aquestes diferències demanen teràpies específiques per a cada tipologia de malalt”. En un altre estudi publicat el 2009 a Diabetologia, el grup de Zorzano va demostrar que els diabètics que són obesos mòrbids -amb un índex de massa corporal superior a 40- pateixen també alteracions mitocondrials específiques, diferenciades dels pacients clàssics.

Anomalies en les mitocòndries

Durant tres mesos i quatre cops per setmana, un grup de joves obesos amb diabetis i un altre de joves igual d’obesos però sense diabetis van seguir un pla d’entrenament físic. Les biòpsies de teixit muscular d’un i altre grup van mostrar diferències importants en una sèrie de proteïnes d’activitat mitocondrial sota anàlisi. “Una persona sedentària després d’aquestes sessions té un increment en les proteïnes mitocondrials perquè l’exercici fa augmentar la biogènesi mitocondrial, és a dir, es generen més mitocòndries”. Està demostrat que tant la dieta com l’exercici continuat promouen una major activitat de les mitocòndries, que repercuteix positivament en la sensibilitat a la insulina. En canvi, en els diabètics joves amb obesitat algunes proteïnes claus no augmenten, com el factor de regulació de gens mitocondrials, PGC-1α, o la proteïna Mitofusina-2 (Mfn2).

“Aquests resultats ens obliguen a separar els pacients de diabetis de tipus 2, identificar les diferències per als diferents fenotips i pensar en tractaments específics”, sentencia Zorzano. Els grup d’investigadors del Trinity College i l’IRB Barcelona tenen programat un proper estudi clínic per detectar més factors mitocondrials afectats en aquests pacients. Entre els objectius últims de l’equip està el poder manipular un dia alguna de les peces malmeses perquè aquests pacients també puguin respondre als beneficis de l’exercici físic.

Article de referència
Subjects with early-onset type 2 diabetes show defective activation of the skeletal muscle PGC-1α /mitofusin-2 regulatory pathway in response to physical activity.
M. I. Hernández-Alvarez,* H. Thabit, N. Burns, S. Shah, I. Brema, M. Hatunic, F. Finucane, M. Liesa, Ch. Chiellini, D. Naon, A. Zorzano and J. J. Nolan.
Diabetes Care March 2010 33:652-657; published ahead of print December 23, 2009; doi: 10.2337/dc09-1305