Un estudi revela l'eficàcia d'un potenciador cognitiu per al tractament de l'esquizofrènia

Iproteos is currently performing the regulatory preclinical phase of its drug candidate for CIAS treatment.

Iproteos is currently performing the regulatory preclinical phase of its drug candidate for CIAS treatment.


El compost IPR19, un fàmarc per aturar la progressió i revertir el dèficit cognitiu associat a l'esquizofrènia.

La biotecnològica Iproteos i l'IRB Barcelona, en col·laboració amb el Grup de Neuropsicofarmacologia de la Universitat del País Basc (UPV/EHU) –pertanyent al Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Salut Mental (CIBERSAM)– han publicat un article a la revista European Neuropsychopharmacology on demostren l'eficàcia d'un nou fàrmac procognitiu per al tractament de l'esquizofrènia.

El compost, anomenat IPR19, ha demostrat la seva eficàcia per revertir el dèficit cognitiu associat a l'esquizofrènia mitjançant la modulació d'una nova via. Aquest mecanisme no ha estat explorat fins avui per a aquesta malaltia, fet que accentua la novetat del treball. Un gran nombre de potencials fàrmacs són incapaços de creuar la membrana que protegeix el Sistema Nerviós Central (SNC), impossibilitant la seva acció terapèutica. No obstant això, l'IPR19 és una molècula estable, innòcua i capaç de penetrar en el cervell, on realitza la seva funció.

"És la primera vegada que es demostra que un compost d'aquestes característiques té potencial per ser utilitzat en el tractament del dèficit cognitiu associat a esquizofrènia. IPR19 suposa un punt de partida per a la generació de noves teràpies per a aquesta simptomatologia que manca de tractament actualment", comenta Roger Prades, autor de l'article científic i alumni de l'IRB Barcelona.

L'eficàcia del fàrmac s'ha comprovat en models animals de la malaltia. Mitjançant una bateria d'assajos, en els quals es posa a prova la memòria de treball i la memòria espacial dels models, s'ha demostrat que l'administració d'IPR19 és capaç de revertir el dèficit en cognició fins a aconseguir els nivells basals.

"Aquesta publicació és una fita molt important per a Iproteos, ja que suposa la validació del nostre projecte d'esquizofrènia per part de la comunitat internacional d'experts en neuropsicofarmacologia", afirma Teresa Tarragó, directora executiva d'Iproteos. "La col·laboració amb el grup del Prof. Javier Meana, de la Universitat del País Basc i del CIBERSAM, ha estat clau en la demostració de l'eficàcia del nostre fàrmac. Aquest treball és una prova més que la col·laboració público-privada pot aportar un gran benefici a l'ecosistema de recerca espanyol, si s'articula correctament".

Es preveuen assajos clínics en humans pel 2018

Actualment, Iproteos està duent a terme la fase preclínica regulatòria del seu candidat per al tractament del dèficit cognitiu associat a esquizofrènia. L'empresa ha tancat recentment una ronda de finançament, liderada per Caixa Capital Risc, per a la realització d'aquests experiments. Està previst que el fàrmac es provi en assajos clínics en humans el 2018.

L'esquizofrènia és una malaltia heterogènia que afecta 45 milions de persones a tot el món. Els signes clínics es classifiquen en tres grups de símptomes: positius (alteració de la parla, pensament i comportament, al·lucinacions, deliris), negatius (apatia, incapacitat de gaudir) i cognitius (habilitat reduïda per parar esment selectiu, dificultat per a processar la informació social i emocional, fallida de la memòria de treball). Malgrat existir tractament pels dos primers grups de símptomes, el dèficit cognitiu és una necessitat mèdica no resolta. Això impossibilita el dia a dia dels pacients (s'estima una taxa de desocupació del 90% entre els pacients d'esquizofrènia). Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), l'esquizofrènia és una de les malalties més incapacitants.

Atès a la necessitat de fàrmacs procognitius per a l'esquizofrènia, el descobriment d'Iproteos suposa una nova via que pretén cobrir la falta de recerca en aquesta àrea.

Iproteos, ubicada al Parc Científic de Barcelona, és una spin-off creada el 2011 per dos científics catalans capdavanters en el camp dels pèptids terapèutics, Teresa Tarragó i Ernest Giralt, sobre la base de la transferència d’una tecnologia generada al si de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) i de la Universitat de Barcelona (UB), amb la participació estratègica de la Fundació Bosch i Gimpera (FBG). El seu projecte d'empresa se centra en el descobriment de fàrmacs de tercera generació per a malalties del sistema nerviós central, i ha comptat amb el suport d’ACCIÓ –l’agència per a la competitivitat de l’empresa de la Generalitat de Catalunya– del Ministeri d’Economia i Competitivitat i del Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI).

 

Article de referència

Roger Prades, Eva Munarriz-Cuezva, Leyre Urigüen, Itziar Gil-Pisa, Lídia Gómez, Laura Mendieta, Soledad Royo, Ernest Giralt, Teresa Tarragó, J. Javier Meana.

The prolyl oligopeptidase inhibitor IPR19 ameliorates cognitive deficits in mouse models of schizophrenia 

European Neuropsychopharmacology (2016). DOI: http://dx.doi.org/10.1016/j.euroneuro.2016.11.016