Images
- Investigadors de l'IRB Barcelona i de l'Hospital Sant Joan de Déu han desenvolupat amb èxit models de Drosophila que expressen l'oncogèn EWS-FLI a diferents nivells, superant desafiaments de toxicitat anteriors i permetent un estudi detallat de les vies oncogèniques del sarcoma d'Ewing.
- El treball, publicat a Open Biology, obre la via per accelerar el desenvolupament de teràpies dirigides per al sarcoma d'Ewing.
Un innovador estudi en què s'ha utilitzat Drosophila melanogaster com a organisme model aporta nous coneixements sobre el sarcoma d'Ewing, el segon càncer d'ossos pediàtric més comú.
Aquesta investigació, que s'acaba de publicar a Open Biology, representa un pas endavant important en la comprensió de la complexa dinàmica d'aquesta agressiva malignitat.
El sarcoma d'Ewing, un càncer que sorgeix en ossos o teixits tous, ha constituït durant molt de temps un desafiament per a la comunitat investigadora a causa de les limitacions dels models animals existents. El principal obstacle ha estat l'extrema toxicitat d'EWS-FLI, oncogèn que provoca la malaltia.
Aquesta toxicitat sol provocar la mort cel·lular quan s'expressa EWS-FLI, cosa que dificulta l'establiment de models de recerca viables.
En resposta a aquest desafiament, un treball col·laboratiu entre investigadors de l'equip del Dr. Cayetano González, de l'IRB Barcelona, i el Dr. Jaume Mora, de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, es va centrar a desenvolupar un model de Drosophila per al sarcoma d'Ewing.
Aquesta col·laboració va conduir al descobriment d'una variant mutant de l'oncogèn humà que va evitar el problema de la toxicitat i va permetre demostrar que les principals vies oncogèniques desencadenades per EWS-FLI en cèl·lules del sarcoma d'Ewing humà es poden reproduir de manera realista en models de mosques genèticament modificades (Molnar et al., 2020). Tot i això, la recerca d'un model d'estudi de Drosophila basat en l'expressió d'EWS-FLI no modificada va romandre oberta.
"El sarcoma d'Ewing és el segon càncer d'ossos més comú en pediatria i fins ara no hi ha un tractament específic per a aquesta malaltia. Això és el que motiva gran part de l'esforç de recerca per desenvolupar un model animal que permeti estudiar la malaltia" , afirma Serena Mahnoor, estudiant de doctorat de l'IRB Barcelona i primera autora de l'estudi.
En aquest nou estudi, a través d'estratègies innovadores, l'equip de recerca va afrontar aquest desafiament i va aconseguir generar una sèrie de models de mosques que expressen EWS-FLI a diferents nivells, fet que va aportar una eina matisada per estudiar els efectes de l'oncogèn.
Aquest avenç ha permès a l'equip científic investigar la relació entre els nivells de proteïna EWS-FLI i les funcions essencials. En particular, es va descobrir que diferents funcions d'EWS-FLI mostren cinètiques diferents en relació amb la concentració de proteïnes.
Aquesta troballa s'alinea amb les observacions dels tumors del sarcoma d'Ewing en humans, en què se sap que els nivells d'EWS-FLI varien significativament entre les cèl·lules dins del mateix tumor, cosa que porta a diverses respostes cel·lulars.
El desenvolupament d'aquests models de Drosophila ofereix una eina valuosa per estudiar les conseqüències dels diferents nivells d'EWS-FLI, cosa que reflecteix l'heterogeneïtat que s'observa als tumors humans. Aquesta eina de recerca té el potencial d'accelerar la recerca de teràpies específiques, abordant una necessitat crítica en el tractament del sarcoma d'Ewing.
Actualment, el tractament estàndard per al sarcoma d'Ewing es limita a cirurgia, radioteràpia i quimioteràpia. La manca de teràpies dirigides, juntament amb les baixes taxes de supervivència a llarg termini per a pacients amb malaltia metastàtica i recidivant, fa palesa la urgència d'aquesta investigació.
A mesura que aquest model de Drosophila continua perfeccionant-se i estudiant-se, pot proporcionar informació crucial sobre els mecanismes moleculars subjacents a la progressió del sarcoma d'Ewing, així com noves vies per a la detecció de fàrmacs en un organisme viu.
Aquest treball ha tingut el suport del Ministeri de Ciència i Innovació, l'Agència Estatal de Recerca i una subvenció recolzada per fons del Programa de Recerca i Innovació Horizon 2020 de la Unió Europea.
Article de referència:
Human EWS-FLI protein levels and neomorphic functions show a complex, function-specific dose–response relationship in Drosophila.
Serena Mahnoor, Cristina Molnar, Diego Velázquez, Jose Reina, Salud Llamazares, Jan Peter Heinen, Jaume Mora and Cayetano Gonzalez.
Open Biology.
IRB Barcelona
L’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) treballa per aconseguir una vida lliure de malalties. Desenvolupa una recerca multidisciplinària d’excel·lència per curar el càncer i altres malalties vinculades a l'envelliment. Treballa establint col·laboracions amb la indústria farmacèutica i els principals hospitals per fer arribar els resultats de la recerca a la societat a través de la transferència de tecnologia, i du a terme diferents iniciatives de divulgació científica per mantenir un diàleg obert amb la ciutadania. L’IRB Barcelona és un centre internacional que acull al voltant de 400 investigadors de més de 30 nacionalitats. Reconegut com a Centre d'Excel·lència Severo Ochoa des de 2011, és un centre CERCA i membre del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST).
