Images
- Un equip de l’IRB Barcelona, en col·laboració amb l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu i el Pediatric Cancer Center Barcelona de l’Hospital Sant Joan de Déu, ha descrit un mecanisme pel qual una proteïna vinculada al càncer pot activar regions de l’ADN que normalment romanen silenciades.
- Utilitzant la mosca Drosophila, l’equip ha demostrat que aquesta activació depèn de la col·laboració amb una altra proteïna, cosa que permet estudiar un mecanisme difícil d’aïllar en cèl·lules humanes.
- L’estudi, publicat a G3: Genes|Genomes|Genetics, pot ajudar a explicar observacions prèvies en càncer de pròstata i leucèmia limfoblàstica aguda de cèl·lules B.
En el sarcoma d’Ewing, una proteïna anòmala formada per la fusió de dos gens pot activar regions repetitives de l’ADN que normalment romanen silenciades i convertir-les en elements reguladors de gens. Aquest mecanisme contribueix de manera important al desenvolupament del tumor i és una de les seves característiques moleculars més estudiades.
Un equip liderat pel Dr. Cayetano González, Professor (emèrit) d'Investigació ICREA a l’IRB Barcelona, en col·laboració amb el Dr. Jaume Mora, investigador del Pediatric Cancer Center Barcelona de l’Hospital Sant Joan de Déu, ha descrit com aquest tipus d’activació es pot produir sense que les proteïnes implicades estiguin fusionades. L’estudi, realitzat en la mosca de la fruita Drosophila melanogaster, identifica la col·laboració entre dues proteïnes com un requisit clau per activar aquestes regions de l’ADN.
Estudis anteriors havien observat que proteïnes de la família ETS també poden activar aquestes seqüències (conegudes com a microsatèl·lits GGAA) en càncer de pròstata i en leucèmia limfoblàstica aguda de cèl·lules B. Tanmateix, no estava clar com podien fer-ho sense formar part d’una proteïna de fusió.
Una col·laboració necessària
Per estudiar aquest procés, l’equip va introduir diferents proteïnes ETS humanes relacionades amb el càncer en Drosophila. Una d’elles, ETV4, prèviament implicada en càncer de pròstata, va activar de manera robusta els microsatèl·lits GGAA en determinats teixits de la mosca.
“Que aquest mecanisme funcioni també en la mosca indica que s’ha conservat al llarg d’una enorme distància evolutiva i reforça la possible rellevància de l’activació anòmala d’aquestes regions de l’ADN en tumors més enllà del sarcoma d’Ewing”, explica el Dr. Cayetano González.
L’elecció de Drosophila va permetre resoldre una dificultat experimental. En humans hi ha tres proteïnes molt similars de la família FET—FUS, EWSR1 i TAF15— que poden compensar-se entre si. La mosca, en canvi, té una sola proteïna equivalent, anomenada Cabeza (Caz). En reduir els nivells de Caz, l’activació provocada per ETV4 va disminuir dràsticament; en introduir la proteïna humana EWSR1, l’activitat es va recuperar.
“Que una proteïna capaç d’activar aquestes regions silencioses de l’ADN en cèl·lules tumorals humanes també pugui fer-ho en cèl·lules de mosca reforça el valor de Drosophila com a model per investigar com s’activen aquestes regions i quines altres proteïnes participen en aquest procés”, explica la Dra. Cristina Molnar, investigadora postdoctoral de l’IRB Barcelona i primera autora de l’estudi.
Més enllà del sarcoma d’Ewing
Els resultats permeten explicar una diferència clau respecte al sarcoma d’Ewing. En aquest tumor, els components FET i ETS estan units en una única proteïna de fusió, mentre que ETV4 necessita col·laborar amb una proteïna FET independent per activar les mateixes regions de l’ADN. La proteïna de fusió del sarcoma d’Ewing, en canvi, pot fer-ho sense dependre de Caz.
L’equip va comprovar, a més, que ETV6, una proteïna que frena aquest procés en cèl·lules humanes, també bloqueja l’activitat d’ETV4 en la mosca, cosa que reforça la idea que components importants del mecanisme es conserven entre espècies.
“Entendre com aquestes regions de l’ADN es poden activar fora del context clàssic del sarcoma d’Ewing ens pot ajudar a comprendre millor mecanismes que també apareixen alterats en altres tipus de càncer”, assenyala el Dr. Jaume Mora.
El treball ha obtingut finançament del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), el Ministeri espanyol de Ciència i Innovació, l’Agencia Estatal de Investigación i la Fundació Sant Joan de Déu per la Recerca.
Article de referència:
The Drosophila FET ortholog Cabeza is an essential cofactor for ETV4-mediated activation of GGAA microsatellite neoenhancers
Cristina Molnar, Jose Reina, Jaume Mora, Cayetano Gonzalez
G3: Genes|Genomes|Genetics (2026) DOI: 10.1093/g3journal/jkag265
IRB Barcelona
L’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) treballa per aconseguir una vida lliure de malalties. Desenvolupa una recerca multidisciplinària d’excel·lència per curar el càncer i altres malalties vinculades a l'envelliment. Treballa establint col·laboracions amb la indústria farmacèutica i els principals hospitals per fer arribar els resultats de la recerca a la societat a través de la transferència de tecnologia, i du a terme diferents iniciatives de divulgació científica per mantenir un diàleg obert amb la ciutadania. L’IRB Barcelona és un centre internacional que acull al voltant de 400 investigadors de més de 30 nacionalitats. Reconegut com a Centre d'Excel·lència Severo Ochoa des de 2011, és un centre CERCA i membre del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST).
