Entrevista a la Dra. Mònica Sánchez-Guixé, alumni de l'IRB Barcelona i Group Leader a l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu

«La ciència és un esforç col·lectiu i les millors idees sorgeixen de les converses amb els nostres companys. Comptar amb la mentoria de la Núria em va permetre guanyar confiança en les meves pròpies idees, el meu criteri i la meva veu científica».
 

Mònica, podries parlar-nos del Laboratori de Genòmica del Càncer Pediàtric que dirigeixes a l'IRSJD? Quins són els principals objectius i línies de recerca?

El laboratori es va posar en marxa el juny d'aquest any i centra la seva activitat en la caracterització genòmica de tumors sòlids pediàtrics, com ara els sarcomes ossis i de teixits tous i els tumors del sistema nerviós central (SNC). La hipòtesi és que alguns d'aquests tumors s'originen durant el desenvolupament prenatal i que la primera alteració genètica tindria lloc en les primeres setmanes de gestació. En determinats casos, es podria produir una segona alteració, de naturalesa no genètica, al llarg de la infància. El principal objectiu de la meva recerca és determinar en quin moment de la vida de cada pacient es produeixen aquestes alteracions en alguns dels càncers pediàtrics més agressius, com ara els tumors rabdoides, el rabdomiosarcoma, el meduloblastoma i el sarcoma d'Ewing.

Per què és important el teu camp de recerca? Quines són les principals preguntes que intenta respondre el teu grup?

Històricament, el càncer pediàtric ha rebut menys atenció investigadora que el càncer en l'edat adulta. Tot i que nombrosos estudis han analitzat l'evolució genòmica dels tumors en persones adultes, els tumors sòlids pediàtrics continuen estant relativament poc estudiats.
Conèixer amb precisió la seqüència d'alteracions que condueix a l'aparició d'aquests tumors podria revelar noves vulnerabilitats terapèutiques. També ens podria ajudar a determinar si, en el futur, serà possible desenvolupar estratègies per prevenir determinats tipus de càncer pediàtric.

Al meu grup intentem donar resposta a tres preguntes principals:

• Com s'originen els tumors sòlids pediàtrics?
• Com evolucionen aquests tumors i quins mecanismes afavoreixen la metàstasi, tant en el tumor primari com després del tractament?

• Per què alguns infants desenvolupen tipus de càncers pediàtrics extremadament infreqüents?

   

Tornem una mica enrere. Podries explicar-nos en què es va centrar la teva investigació doctoral?

La meva tesi doctoral va abordar un tema força diferent de la meva investigació actual. La vaig dur a terme al Grup de Terapèutica Experimental del VHIO, dirigit per la Dra. Violeta Serra. El meu treball es va centrar a identificar biomarcadors de resposta i mecanismes de resistència a les teràpies dirigides contra el càncer de mama luminal, concretament als inhibidors de FGFR i PI3K.

Després de finalitzar el doctorat, què et va portar a incorporar-te a IRB Barcelona?

La meva investigació doctoral va ser completament experimental i es va basar en el cultiu cel·lular, l'ús de models murins i el processament de mostres al laboratori. Cap al final del doctorat, em vaig començar a interessar en com analitzar l'enorme volum de dades genòmiques que genera la recerca en càncer. Per ampliar la meva formació en aquest àmbit, vaig cursar un màster en Anàlisi de Dades Òmiques a la Universitat de Vic, on vaig adquirir coneixements de bioinformàtica.

El 2020, mentre cursava el màster, vaig contactar amb la Dra. Núria López-Bigas, de l'IRB Barcelona, ​​per preguntar-li si podia desenvolupar el meu projecte de fi de màster al seu laboratori. Em vaig incorporar al seu equip i, un cop finalitzats els meus estudis, hi vaig continuar com a investigadora postdoctoral durant sis anys. En aquesta etapa vaig iniciar una col·laboració rellevant amb el Dr. Jaume Mora, que actualment és el meu mentor a l'IRSJD. La mentoria de la Núria em va permetre adquirir una sòlida experiència en genòmica computacional, mentre que la col·laboració amb el Jaume em va aportar un profund coneixement de la dimensió clínica del càncer pediàtric. La combinació de totes dues perspectives em va permetre especialitzar-me en un àmbit molt concret: la genòmica computacional aplicada al càncer pediàtric.

En mirar enrere, com creus que la teva experiència a l'IRB Barcelona va influir en la teva trajectòria científica i et va preparar per liderar un grup independent? 

La meva etapa postdoctoral a l'IRB Barcelona va ser decisiva per consolidar la meva trajectòria científica. Treballar al laboratori de Núria em va permetre adquirir competències avançades a l'àmbit computacional, que després vaig poder aplicar a l'anàlisi de casos complexos de càncer pediàtric, inclosos tumors poc freqüents, des d'una nova perspectiva. Aquest treball va donar lloc a un article publicat a Cancer Discovery i el 2024 ia una prepublicació a BioRxiv el 2026.

El meu pas per l'Institut també em va permetre impulsar una xarxa dinàmica de col·laboracions. Lideré la creació del Grup d'Interès en Tumors Pediàtrics, una iniciativa concebuda per connectar especialistes en càncer pediàtric de centres de referència de Barcelona, ​​com ara l'IRB Barcelona, ​​l'IRSJD, el VHIO, el CNAG i el VHIR. El febrer del 2026, en el marc d'aquesta xarxa, el nostre equip va organitzar a l'IRB Barcelona el primer Simposi de Càncer Pediàtric, que va reunir més de 80 investigadors especialitzats en aquest àmbit procedents de diferents centres de Barcelona.

Quins són els aprenentatges i les experiències més valuosos que et vas emportar de l'IRB Barcelona?

Els meus anys a l'IRB Barcelona van marcar la transició d'investigadora júnior a sènior i van representar una autèntica etapa de maduració científica. Amb la mentoria de la Núria, vaig aprendre a confiar en les meves pròpies idees, en el meu criteri científic i en la meva visió. També vaig fer meus alguns dels valors fonamentals del seu laboratori, especialment la importància del treball en equip.
Estar envoltada de persones brillants i generoses, sempre disposades a ajudar, em va ensenyar que la ciència no es pot fer de manera aïllada. La ciència és col·laborativa per naturalesa i moltes de les idees més innovadores neixen de converses obertes amb els nostres companys.

Quins són els teus millors records de la teva etapa a l'IRB Barcelona?

El laboratori de Núria és un lloc meravellós tant per fer ciència com per gaudir del dia a dia. Guardo moltíssims records fantàstics: les bromes quotidianes, els dinars compartits, les converses en acabar la jornada i els inoblidables recessos del grup.
L’equip de Núria està format per persones amables, properes i brillants. Ja trobo molt a faltar tot l'equip!

De cara al futur, quins creus que seran els avenços més importants al teu camp de recerca durant els propers deu anys?

La meva institució, l'IRSJD, es troba actualment en una etapa decisiva de creixement. Diversos investigadors joves, entre els quals m'incloc, estem engegant grups independents en àrees com la biologia computacional, l'epigenètica i la immunoteràpia. Alhora, la investigació sobre el càncer pediàtric està experimentant un notable impuls en nombrosos centres de referència europeus. Confio que, durant els propers deu anys, l'augment del finançament i la incorporació de talent jove altament especialitzat ens permetin avançar amb més rapidesa en el coneixement del càncer pediàtric: des de l'estudi dels seus orígens durant el desenvolupament fins al disseny de noves estratègies terapèutiques. Espero que aquest esforç col·lectiu es tradueixi, en última instància, en noves opcions de tractament i en una esperança més gran per als pacients pediàtrics i les seves famílies.