“Sense pinya no hi ha castells ni ciència”: Mireia Artola, estudiant de doctorat a l'IRB Barcelona i castellera

Coneixem la Mireia Artola, una jove investigadora que ha trobat una poderosa connexió entre el seu treball com a estudiant de doctorat al nostre laboratori de Càncer Colorectal i la seva passió pels castells. Parlem amb ella sobre la seva trajectòria acadèmica, la seva implicació a la Colla Castellera Jove de Barcelona i la iniciativa solidària que recentment va impulsar per donar suport a la campanya “Repte Metàstasi” de l'IRB Barcelona.

Hola Mireia, parla’ns una mica de tu.    

Tinc 25 anys i sóc estudiant de doctorat al grup de recerca del Dr. Eduard Batlle, centrat en el càncer colorectal, a l'IRB Barcelona. Estic entre el segon i tercer any de doctorat i amb molta energia i molt contenta. Ja sabia des de la universitat que volia fer recerca i la meva experiència al màster ho va confirmar.

Al teu temps lliure ets castellera. Com va començar el teu vincle amb la Colla Castellera Jove de Barcelona?

Vaig començar el 2019, abans de la pandèmia. Una amiga del col·legi em va animar a anar-hi. Sempre havia vist castells amb els meus pares, però mai no em vaig imaginar participant-hi. Quan vaig anar-hi per primera vegada, em vaig enamorar de l'ambient, de la gent, del treball en equip... M’hi vaig enganxar tant, que fins i tot vaig estar a una colla castellera de Londres!

Què significa per a tu fer castells?

Per a mi és una metàfora perfecta del que fem en la recerca. En un castell, tots remem en la mateixa direcció: construïm una cosa sòlida i segura. En ciència, el nostre “castell” és descobrir. Jo formo part de la “pinya”, que és la base. Sense pinya no hi ha castells, igual que sense equip d'investigadors no hi ha descobriments.

Parlem de la jornada solidària celebrada el mes passat per la teva colla. Com va sorgir la idea?

Volia aprofitar el fort vincle que tenim amb el barri de Sant Andreu. Vaig proposar fer una jornada per recaptar fons per donar suport a la investigació del càncer a l'IRB Barcelona. El vaig presentar al grup després d'un entrenament i va ser molt ben rebut. Vam muntar un equip de sis o set persones per a la logística i unes cinquanta de la colla hi van col·laborar activament.

Explica’ns-en més…

La jornada solidària es va celebrar a la Plaça Orfila el 15 de març, des de les 10:00 h fins a les 19:00 h. Vam tenir un taller de castells, un pintacares, jocs, mercat solidari, segona mà, xocolatada, rifes cada hora, bingo musical, esmorzar solidari, i molt més. Va ser un dia complet, familiar i molt maco. A nivell d’organització, va ser un gran esforç logístic.

Els comerços del barri van participar en l'organització del sorteig i a altres activitats de la jornada. Com vau aconseguir que s’hi impliquessin?

Vaig escriure a molts d’ells per correu electrònic des del meu correu de l'IRB Barcelona. Els vaig explicar la causa, els vaig enviar enllaços del “Repte Metàstasi”. Molts d’ells van respondre amb entusiasme. Em va sorprendre com de receptiva va ser la gent, fins i tot sense tenir encara el cartell oficial de l'esdeveniment! Hi van col·laborar molts negocis locals i moltes persones del barri.

Quantes persones hi van participar i quina va ser la recaptació final?

És difícil fer una estimació de l’assistència, però parlem de centenars de persones. Vam recaptar aproximadament 3.400 €, la qual cosa va superar les nostres expectatives. No m’havia fixat un objectiu concret, però havia dit que amb 1.000 ja em donava per satisfeta. I ho vam triplicar!

Es repetirà aquesta jornada en el futur?

Sí, aquest any va ser una mena de prova pilot. La base ja està feta: contactes, permisos, logística… Va ser un projecte bonic, però exigent, tant a nivell col·lectiu com personal. Jo, sens dubte, tinc ganes de repetir-ho.

Quina és la teva percepció sobre el nivell de solidaritat que hi ha a la nostra societat?

Crec que va millor, tot i que això també reflecteix una trista realitat: les malalties com el càncer són cada vegada més presents. La gent n'és més conscient, perquè molts tenen casos propers. I saben que falta finançament. La solidaritat hi és, però és una necessitat creixent.

Què diries a algú que estigui considerant donar suport a la investigació amb un esdeveniment solidari?

Li diria que s'animi, ja sigui amb una activitat o amb una donació. Qualsevol gest compta. Aquesta jornada ha estat un projecte personal preciós, fora del laboratori, que m'ha fet sentir útil d’una altra manera. També ha estat un exercici col·lectiu: veure com respon la gent és emocionant. Cada euro compta, cada gest val. Com als castells, sense diverses persones no s'aixeca res.
Aportar amb una donació, encara que sigui poc, és un dels actes més genuïns que tenim com a societat. Molts grans de sorra formen una muntanya!

Durant l'entrevista amb la Mireia, el seu entusiasme i energia van ser contagiosos i molt inspiradors. A més d'aixecar castells amb la colla, ajuda a construir ponts entre la ciència i la societat. I ho fa amb passió, entrega i, sobretot, amb molt de cor.