Generen una mosca per estudiar al detall com una cèl·lula normal es transforma en tumoral

A l’ala d’una mosca podria estar la clau per dilucidar a nivell genètic i molecular cadascun dels fenòmens que transformen una cèl·lula normal en tumoral. Un treball amb Drosophila melanogaster realitzat per científics de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), liderats per l’investigador ICREA Marco Milán, aconsegueix reproduir una per una les passes conegudes per a que una cèl·lula sana acabi generant un tumor. Els investigadors posen al servei de la comunitat científica un model genètic barat i eficaç que permetria escrutar els gens i molècules involucrats en cadascun d’aquests episodis. Atès que la immensa majoria de gens de Drosophila estan conservats també en ratolins i humans, els resultats obtinguts en la mosca podrien convertir-se en motor perquè s’investiguin en models més propers a la clínica. La revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) dels Estats Units avança les dades de l’estudi aquesta setmana a la seva edició digital.

El científic argentí Andrés Dekanty, investigador Juan de la Cierva del laboratori de Milán i primer autor de l’article, explica que “per primera vegada, disposem d’un model genètic que ens permetrà entendre els episodis que van des de l’acumulació d’aberracions genòmiques d’una cèl·lula al comportament tumoral de la mateixa”. L’equip de Milán va provocar inestabilitat genòmica en algunes cèl·lules de l’ala de la mosca. Seguidament, va permetre que aquestes cèl·lules amb un nombre de cromosomes aberrants (cèl·lules aneuploides) no sucumbissin davant dels mecanismes naturals d’autodefensa cel·lular, i sobrevisquessin. Llavors, van observar que les cèl·lules es desprenien del teixit, adquirien capacitat de moviment, activaven el creixement anormal de cèl·lules properes, degradaven la membrana basal que les mantenia en el seu lloc per escapar del teixit, i fins i tot eren capaces d’envair teixits veïns. “Tots aquests fenòmens són paral·lels al que s’ha observat en un càncer, així que aquest model de mosca ens serviria per descriure cada gen i molècula involucrats en despreniment del teixit epitelial (delaminació), motilitat, creixement anormal, degradació de la membrana basal i invasió”, descriu Milán.

“Però a més hi ha una cosa més profunda en aquest estudi, un debat conceptual fonamental”, apunten els investigadores. Segons expliquen els científics, aquesta és la primera vegada que es descriuen aquests fenòmens lligats a inestabilitat genòmica. “Això ens porta a proposar una cosa que abans no s’havia pogut estudiar a fons i que ara convindria prendre’s molt seriosament: és la inestabilitat genòmica causa de la gènesi d’un tumor?”, exposa Milán.

Inestabilitat genòmica, font de càncer?

En tots els càncers humans, les cèl·lules mostren una enorme inestabilitat genòmica, és a dir, les cèl·lules tumorals tenen el genoma replet d’aberracions. “Si es demostra aquesta correlació directa, tindrem una cosa molt específica amb la que treballar per trobar dianes precises, perquè les cèl·lules aneuploides no existeixen en un organisme sa. Si comencem a buscar què diferencia una cèl·lula amb inestabilitat genòmica d’una cèl·lula normal, podrien proposar-se tractaments específics”, diu Dekanty.

Avui, els tractaments contra el càncer actuen contra la proliferació, la divisió de cèl·lules. El principal inconvenient és que totes les cèl·lules es divideixen, les sanes i les tumorals, per això l’enorme bateria d’efectes secundaris que produeixen aquests medicaments. “No hi ha cap tractament antitumoral que ataqui les cèl·lules amb inestabilitat genòmica”, diuen els investigadors, “així que, si aconseguim diferenciar-les molt clarament de les normals, podríem trobar medicaments que ataquin les unes i no les altres”, apunta Dekanty.

Article de referència:

Aneuplody-induced delaminating cells drive tumorigenesis in drosophila epithelia. Andrés Dekanty, Lara Barrio, Mariana Muzzopappa, Herbert Auer and Marco Milán. PNAS 2012 ; doi:10.1073/pnas.1206675109