La deficiència en la proteïna DOR afavoreix l'aparició d'obesitat

Cèl·lules de ratolí en presència de la proteïna DOR. (M. Romero, IRB Barcelona)
Cèl·lules de ratolí en presència de la proteïna DOR. (M. Romero, IRB Barcelona)
  • <p>Mouse cells with DOR protein. (M. Romero, IRB Barcelona)</p>
  • <p>Mouse cells with (left) or without (right) DOR protein (vesicle membrane indicated by orange stain). Discovery of the mechanism through which DOR regulates fat cells and thus the development of obesity. (M. Romero, IRB Barcelona)</p>

Investigadors de l'IRB Barcelona descobreixen un mecanisme que deriva en una forma d'obesitat menys perjudicial lligada al nombre de cèl·lules del greix.

Hi ha diferents tipus d'obesitat, algunes menys nocives que altres.

L'estudi s'ha publicat a la revista Nature Cell Biology.

L'obesitat és considerada com un problema de salut mundial perquè l'acumulació excessiva de greix (teixit adipós) incrementa el risc de patir malalties cardiovasculars, hipertensió, diabetis i alguns tipus de càncer. Tot i això, hi ha persones obeses menys propenses a aquestes malalties.

Segons l’estudi, publicat per investigadors de l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) i del CIBERDEM a Nature Cell Biology, la deficiència en la proteïna DOR (també anomenada TP53INP2) promou la generació de noves cèl·lules adiposes (que emmagatzemen greix), produint una forma d'obesitat menys perjudicial. Aquest article és un dels temes destacats en la portada d’abril de la revista.

En aquest treball liderat pel científic de l'IRB Barcelona Antonio Zorzano, també catedràtic de la Universitat de Barcelona i membre del CIBERDEM, juntament amb laboratoris de Göteborg (Suècia), Tarragona i Girona, els investigadors van observar que els pacients obesos presenten nivells baixos de DOR en el seu teixit adipós.

A fi de seguir investigant la relació entre DOR i l'obesitat, els investigadors del Laboratori de Malalties Metabòliques Complexes i Mitocondris, referent en l'estudi d'aquesta proteïna, van generar un model de ratolí deficient per a aquesta proteïna. Van obtenir ratolins marcadament obesos però que no tenien complicacions metabòliques com ara la intolerància a la glucosa o la inflamació. Aquests models mimetitzen l'efecte observat en els pacients obesos però metabòlicament sans analitzats en l’estudi. “Tots aquests resultats ens permeten entendre el mecanisme pel qual hi ha persones que no arriben a desenvolupar les malalties associades a l'obesitat”, explica Zorzano.

Nombre i volum de cèl·lules grasses

Un aspecte molt rellevant en l'impacte de l'obesitat sobre la salut és el nombre de cèl·lules i el seu volum en els dipòsits de teixit adipós. Si una cèl·lula es veu obligada a augmentar la seva mida de manera desmesurada per emmagatzemar el greix, genera inflamació, el que provoca resistència a la insulina. En canvi, si la mateixa quantitat de greix s'acumula en un nombre major de cèl·lules, l’individu té també obesitat, però amb menys patologies associades.

L'evidència existent apunta que els éssers humans, a partir dels 20 anys mantenen estable el nombre de cèl·lules adiposes. Per això, si un individu s'aprima o s'engreixa, el que varia és el volum d'aquestes cèl·lules, però no el seu nombre. No obstant això, segons la nova funció de DOR revelada en aquest estudi, la reducció dels nivells d'aquesta proteïna en les cèl·lules mare que donen lloc als adipòcits, podria augmentar el nombre de cèl·lules adiposes en la vida adulta.

"És important assenyalar que la solució a l'obesitat no estaria en incrementar, mitjançant tractaments, el nombre de cèl·lules adiposes ja que l'obesitat s’ha de prevenir," adverteix Zorzano, "però l'estudi ens ajuda a entendre millor les diferents formes d'obesitat en humans". El laboratori treballa ara en desvetllar aquest mecanisme en detall per completar el coneixement sobre els diferents tipus d'obesitat i contribuir a prevenir-les i tractar-les.

Nou rol de l'autofàgia en la regulació del greix

Tal com s'havia descrit en investigacions prèvies, DOR és una proteïna que participa activament en els processos d'autofàgia, mitjançant els quals les cèl·lules 'reciclen' els seus components danyats, o excedents, per mantenir un estat òptim. "Estudis anteriors havien apuntat que la manca de proteïnes de l'autofàgia impedien la generació de teixit adipós. En canvi, en el cas de la proteïna DOR hem observat que en la seva absència s’incrementa la quantitat de teixit adipós i de greix que s'acumula", assenyala Montserrat Romero, investigadora de l'IRB Barcelona i primera autora de l'article. Els autors hi detallen el mecanisme mitjançant el qual DOR regula la transformació de les cèl·lules mare en cèl·lules del greix.

 

Article de referència:

Montserrat Romero, Alba Sabaté-Pérez, Víctor A. Francis, Ignacio Castrillón-Rodriguez, Ángels Díaz-Ramos, Manuela Sánchez-Feutrie, Xavier Durán, Manuel Palacín, José María Moreno-Navarrete, Birgit Gustafson, Ann Hammarstedt, José Manuel Fernández-Real, Joan Vendrell, Ulf Smith & Antonio Zorzano

TP53INP2 regulates adiposity by activating β-catenin through autophagy-dependent sequestration of GSK3β

Nature Cell Biology. 2018 Apr;20(4):443-454. doi: 10.1038/s41556-018-0072-9