Vés al contingut

Mosques amb càncer de còlon ajuden a descobrir les claus genètiques de la malaltia en humans

Científiques
8 oct. 14

Images

Participants

Contact

Imatge
Communication Officer
Tel.+34 93 40 37255

Creen per primera vegada unes Drosophila melanogaster amb càncer intestinal que revelen trets genètics clau del càncer de còlon humà.

Els investigadors identifiquen un gen humà que afavoreix la proliferació de les cèl·lules tumorals en les etapes inicials del càncer de còlon.

A més, les mosques són útils per fer cribratges més ràpids i barats de fàrmacs.

Investigadors de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) han aconseguit generar un model de mosca de la fruita, Drosophila melanogaster, que reprodueix el càncer de còlon humà. Amb un doble treball publicat a PLoS One i EMBO Reports, l’equip de l’IRB revela també la funció d’un gen rellevant en el desenvolupament de la malaltia.

 

“La novetat és que hem generat el càncer en un organisme adult i a partir de cèl·lules mare, que és el mateix que passa en la major part de càncers humans. El model ens ha permès identificar interaccions subtils en el desenvolupament del càncer que són pràcticament impossibles de detectar amb les tècniques actuals amb ratolins”, explica el biòleg Andreu Casali, investigador associat de l’IRB Barcelona, líder del projecte amb mosques Drosophila.

 

Encara que les mosques no tenen còlon, tenen un intestí que funciona de la mateixa manera que l’intestí humà que inclou el còlon i el recte. Els científics van generar mosques mutants per dos gens alterats en la gran majoria de tumors de còlon humans, APC i Ras. Gràcies a la facilitat per fer estudis genètics amb Drosophila, els investigadors van poder estudiar l’efecte de 250 gens alterats en aquests tipus de tumors i van comprovar que dels 250 gens, el 30% n’afectaven el creixement mentre que la resta no provocava canvis significatius.

 

“La bondat del model és que ens permet explorar de forma ràpida totes les alteracions genètiques, determinar quines són importants i quines no ho són i veure la funció que tenen”, explica Òscar Martorell, primer autor de l’EMBO Reports que es publica avui. “Fer aquests experiments genètics amb ratolins és molt llarg i costós, així que tenir aquest model en Drosophila ens permet analitzar ràpidament noves vies que puguin ser rellevants per al càncer de còlon”, afegeix el coautor del treball, Francisco Barriga, estudiós del càncer de còlon en models vertebrats. El treball dut a terme durant cinc anys és fruit de la col·laboració entre el Laboratori de Morfogènesi a Drosophila i el Laboratori de Càncer Colorectal, ambdós a l’IRB Barcelona.

 

De tots els gens amb una funció rellevant, el grup es va focalitzar en el gen anomenat Mirror en Drosophila i lrx en humans. Els estudis fets amb mosques van conduir a determinar que aquest gen afavoreix el creixement dels tumors en les etapes inicials del càncer en humans. “El problema amb el càncer humà és que el coneixement del què passa en els estadis inicials es molt escàs. El nostre model pot ajudar a entendre’n millor l’evolució”. Casali aventura a més, que el gen humà lrx podria convertir-se en una bona diana contra la qual dirigir un fàrmac “per prevenir, per exemple, que els adenomes benignes vagin més enllà.” Primer, però, caldria provar en ratolins que el gen és vàlid com a diana terapèutica.

 

Un bona proveta en viu de fàrmacs

 

Els investigadors també exposen que les mosques es poden usar per fer estudis de molècules candidates a fàrmac per combatre el càncer. La Drosophila serviria com a plataforma intermèdia entre les fases in vitro i vertebrat. Per una costat, reuneix els avantatges del l’in vitro perquè es poden testar moltes molècules amb una dosi mínima de medicament; i per l’altra, té les virtuts dels models animals perquè en ser un organisme viu es faria més via en descartar molècules letals o que s’absorbeixin malament.

 

“Si d’un milió de molècules que es proven in vitro, n’hi ha 2.000 que són prometedores, en comptes de testar-les totes en ratolins, la Drosophila podria ser una bona opció per assenyalar les dues o tres més aptes. Es reduirien temps i costos” assegura Casali.

 

És amb aquesta finalitat que Casali ha iniciat col·laboracions amb el grup d’Ernest Giralt a l’IRB Barcelona, expert en química farmacològica i química de pèptids, per trobar en mosques noves famílies de molècules per combatre el càncer.

Articles de referència:

Iro/Irx transcription factors negatively regulate Dpp/TGF-b pathway activity during intestinal tumorigenesis 

Òscar Martorell, Francisco M. Barriga, Anna Merlos-Suárez, Camille Stephan-Otto Attolini, Jordi Casanova, Eduard Batlle, Elena Sancho and Andreu Casali

EMBO Reports (2014 Oct 8). 10.15252/embr.201438622

Conserved mechanisms of tumorigenesis in the Drosophila adult midgut

Òscar Martorell, Anna Merlos-Suárez, Kyra Campbell, Francisco M. Barriga, Christo P. Christov,

Irene Miguel-Aliaga, Eduard Batlle, Jordi Casanova, Andreu Casali

PLoS One (2014 Feb) doi: 10.1371/journal.pone.0088413

Sobre l’IRB Barcelona

Creat el 2005 per la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Barcelona, l'IRB Barcelona és Centre d'Excel·lència Severo Ochoa des de 2011. L’objectiu de l’IRB Barcelona és fer recerca d'excel·lència en biomedicina i millorar la qualitat de vida de les persones i, en paral·lel, potenciar la formació de talent, la transferència tecnològica i la comunicació social de la ciència. Els 27 laboratoris i vuit plataformes tecnològiques treballen per respondre a preguntes bàsiques en biologia i orientades a malalties com ara el càncer, la metàstasi, l’Alzheimer, la diabetis i malalties rares. És un centre internacional que acull al voltants de 400 treballadors de més de 30 nacionalitats. Està ubicat en el Parc Científic de Barcelona. L’IRB Barcelona és un centre CERCA i és membre del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST).