Objectiu: sensibilitzar en igualtat de gènere i diversitat. Entrevistem Sònia Saborit, membre de Comitè d'Igualtat i Diversitat de l'IRB Barcelona


Amb motiu del Dia Internacional de la Dona (8 de març), posem sota el focus, pel seu compromís en matèria de gènere i igualtat, la Sònia Saborit, Cap de la Secció de Pre-Award de l'IRB Barcelona i també membre de Comitè d' igualtat i Diversitat del centre. 

La Sònia es va graduar en Filosofia per la Universitat de Barcelona (UB) el 1997. El seu interès sempre s'ha centrat en plantejar-se preguntes i en explorar diferents perspectives sobre determinats temes. Admet que, tot i que no s'estigui guanyant la vida com a filòsofa, li agrada pensar que està aplicant els coneixements adquirits a la universitat: "Allà és on vaig aprendre a pensar, on vaig desenvolupar el pensament crític, on vaig aprendre com organitzar les idees i exposar els meus arguments", afirma.

Quan comences a llegir sobre gènere i feminisme, et qüestiones la teva pròpia identitat, et preguntes si el que has fet fins ara és el que realment volies o si era el que s'esperava de tu".

És "acadèmica" per naturalesa i té una gran inquietud per aprendre: a més del títol de grau, compta amb un Postgrau en Filosofia i Empresa (UB), un MBA (EAE-UPC) i un Màster en Estudis de Gènere (UB). De fet, no fa molt que va obtenir aquest últim títol (juliol de 2019). Amb el repte de fer-ho compatible amb els seus compromisos familiars i professionals durant els quatre anys que ha durat, amb aquest màster ha pogut canalitzar la seva passió: "Fa uns anys, em vaig començar a interessar pels temes relacionats amb el gènere i per la qüestió de com ser dona et col·loca en un lloc específic en el món. Quines coses tries tu i quines t’imposen la cultura, la societat, el teu context, etc.". 

La Sònia està interessada en les barreres estructurals que provoquen que, malgrat tots els esforços realitzats, la situació de les dones en el món acadèmic encara segueixi en desavantatge en comparació amb la dels seus homòlegs homes. Alguns exemples d'aquest desavantatge són el sostre de vidre i la bretxa salarial, així com la falta de dones en algunes disciplines STEM (Science, Technology, Engineering, Maths). El seu projecte final de màster es va centrar precisament en una d'aquestes barreres: l'accés limitat de les dones als cercles o xarxes, tant formals com informals.

"Els estudis de gènere mostren que la pertinença a xarxes (sobretot a les informals), exerceix un efecte positiu en el desenvolupament de la carrera professional. S'ha demostrat que les persones que gaudeixen d'èxit a nivell professional pertanyen a multitud de xarxes que, a més, són denses i robustes. Segons els estudis sobre comportament organitzacional, les xarxes informals són les més influents i els entorns informals (per exemple, els moments anteriors o posteriors a les reunions "formals" o els coffee breaks dels congressos) són precisament aquells on es prenen moltes decisions importants. Alhora, les xarxes informals són les menys transparents i difícils de rastrejar, i les regles que les regeixen són menys clares. El més interessant del tema des d'una perspectiva de gènere és que, tal com mostren els estudis de gènere, les xarxes són predominantment masculines, i l'accés de les dones (i de les minories) a elles és pobre en comparació a el dels homes. En aquest sentit, un dels factors clau per equilibrar la situació és la consciència de gènere i la consciència de la importància de les xarxes. En el seu projecte, la Sònia va entrevistar 7 membres del personal investigador de l'IRB Barcelona. Tot i tractar-se d'un projecte petit, és el primer a abordar l'impacte d'aquestes xarxes en els camps de la recerca biomèdica i en el context d'Espanya.

La Sònia ressalta la importància de la sensibilització: "La sensibilització en les desigualtats de gènere és una cosa que hauria de treballar-se a totes les edats i en totes les esferes de la societat: a l'entorn laboral, a l'acadèmic, als mitjans de comunicació...", apunta. En aquest sentit, el Comitè d'Igualtat i Diversitat de IRB Barcelona dedica esforços considerables a aquesta qüestió. "Estem organitzant iniciatives de capacitació orientades a sensibilitzar sobre les discriminacions i les desigualtats en totes les seves formes (no només en funció del gènere, sinó també de la raça, de l'orientació sexual, de la identitat de gènere, de la religió, etc. ). Aquest és el primer pas. El punt és que si algú no ens fa veure l'existència d'aquest tipus de discriminacions, senzillament no les veiem. Hem d'acostumar-nos a veure el món a través de les “ulleres violeta". 

Així doncs, en quin moment neixen els estereotips de gènere? Molt d'hora, i el pati de l'escola n’és un exemple. Aquí podem veure que el futbol és un joc en el qual encara s'impliquen majoritàriament els nens, cosa que, de manera subtil, pot dissuadir les nenes de jugar-hi (ja que tendim a participar en activitats que involucren persones amb les quals ens podem identificar). De la mateixa manera, per exemple, els nens aprenen ràpidament que no han de vestir-se "de nena". Aprenem allò que és "acceptable" o "normal" per al nostre gènere a una edat molt primerenca, i aquesta normativitat és especialment estricta amb els nens. És més fàcil per a una nena disfressar-se de bomber que per a un nen fer-ho de princesa: la societat castiga especialment el comportament dels nens considerat afeminat o "poc masculí". En aquest sentit, la Sònia cita la feminista nord-americana Gloria Steinem: "Hem començat a educar les nostres filles com a fills... però pocs tenim la valentia d'educar els nostres fills com a filles". Realment, aquesta afirmació fa pensar.

"Abans em preguntaves quina relació té la filosofia amb els estudis de gènere. Quan comences a llegir sobre gènere i feminisme, et qüestiones la teva pròpia identitat, et preguntes si el que has fet fins ara és el que realment volies o si era el que s'esperava de tu", afirma.

El Dia Internacional de la Dona podria ser una bona ocasió per posar-nos el barret de filòsofes i plantejar-nos algunes preguntes. Les respostes ens poden sorprendre!