Un estudi avança en l'eficiència de les teràpies gèniques en identificar l'origen de l’asimetria en els híbrids d'ARN · ADN

L'asimetria d'híbrids d'ADN i ARN pot ser usada per millorar l'eficiència de tecnologies d'edició gènica com CRISPR-CAS9 (M Terrazas, IRB Barcelona)
L'asimetria d'híbrids d'ADN i ARN pot ser usada per millorar l'eficiència de tecnologies d'edició gènica com CRISPR-CAS9 (M Terrazas, IRB Barcelona)

El laboratori de Modesto Orozco (IRB Barcelona) publica a CHEM (Cell Press) una investigació sobre l'origen de l’asimetria entre híbrids d'àcids nucleics (ARN i
ADN).

Els resultats suposen un pas prometedor per millorar l'eficàcia de teràpies gèniques, aplicables a un gran nombre de malalties.

Un estudi liderat per l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) i publicat a la revista CHEM aprofundeix en la comprensió de l’asimetria entre híbrids d'àcids nucleics, un avanç que podria tenir conseqüències molt notables per a la millora de les teràpies gèniques.

La investigació, realitzada en col·laboració amb el Centre de Regulació Genòmica (CRG) i l'Institut de Química Avançada de Catalunya (IQAC, CSIC), analitza l'origen i les conseqüències biològiques de l’asimetria que es produeix en els híbrids d'ARN · ADN quan la relació entre bases púriques (adenina i guanina) i pirimidíniques (timina i citosina o uracil) és diferent en els fils d'ARN i ADN.

Els resultats de l'estudi indiquen que, al contrari dels homodúplex d'ADN o ARN, els híbrids d'ARN · ADN mostren una asimetria intrínseca que es suggereix que és
important per a la funció biològica i les aplicacions biotecnològiques. Quan l'ADN dels híbrids és ric en bases pirimidíniques, el dúplex és més estable i rígid que quan la cadena d'ADN és rica en bases púriques.

Aquesta asimetria pot portar a millores en l'ficàcia de les teràpies basades en híbrids, com la teràpia antisentit, que pot permetre, per exemple, controlar la
regulació dels gens que contribueixen a la progressió del càncer, entre d'altres malalties, o la tecnologia d’edició genètica CRISPR-CAS9, que permet tallar i editar
el gen diana.

Modesto Orozco, cap del grup de Modelització Molecular i Bioinformàtica de l'IRB Barcelona i catedràtic de la Universitat de Barcelona, ​​explica: "Gràcies a una combinació de mètodes teòrics i experimentals hem aconseguit entendre la relació entre la seqüència i l'estabilitat d'híbrids de ADN amb ARN, unes estructures formades espontàniament en la cèl·lula i que tenen un enorme potencial terapèutic. Els nostres resultats permetran avançar en el desenvolupament de mètodes de bloqueig i edició de gens molts més eficients que puguin convertir-se en alternatives terapèutiques per a malalties actualment òrfenes de tractaments efectius".

L'estudi ha comptat amb el finançament del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (anteriorment MINECO) i del Consell Europeu de Recerca (ERC per les
seves sigles en anglès).

 

Article de referència:
Montserrat Terrazas, Vito Genna, Guillem Portella, Núria Villegas, Dani Sánchez, Carme Arnan, Carlos Pulido-Quetglas, Rory Johnson, Roderic Guigó, Isabelle Brun-Heath, Anna Aviñó, Ramon Eritja i Modesto Orozco.
The Origins and the Biological Consequences of the Pur/Pyr DNA·RNA Asymmetry
Chem (2019) DOI: doi.org/10.1016/j.chempr.2019.04.002