Images
Com més temps passa entre que s'origina el tumor fins a l'aparició de metàstasi, més agressiu és el càncer de mama.
Els investigadors de l'IDIBAPS i l'IRB Barcelona també han demostrat que en un 40% dels casos el subtipus del tumor de mama canvia entre el càncer inicial i la metàstasi.
Un estudi publicat a la revista Cancer Research remarca la importància de caracteritzar bé a nivell genètic les metàstasis en càncer de mama. Els investigadors han descrit, per primera vegada, que com més temps passa des que s'origina el tumor fins a l'aparició de metàstasi, més agressiu es torna aquest tipus de càncer. També han demostrat que entre el tumor inicial i la metàstasi pot canviar el subtipus de tumor de mama fins a un 40% dels casos.
El treball l'ha coordinat Aleix Prat, cap del Servei d'Oncologia de l'Hospital Clínic, cap de l'equip Genòmica translacional i teràpies dirigides a tumors sòlids de l’IDIBAPS i cap del Grup Genòmica Translacional del VHIO.
El primer autor de l'estudi és Juan Miguel Cejalvo, estudiant de doctorat del programa PhD4MD en el grup de l’Aleix Prat de l’IDIBAPS i en el grup Control de creixement i metàstasi del càncer de l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), dirigit per l'investigador ICREA Roger Gomis.
En càncer de mama, les metàstasis apareixen anys o fins i tot dècades després del diagnòstic del tumor primari. Aquestes lesions secundàries s'originen a partir de cèl·lules tumorals dispersades que han passat per un període de latència. És important conèixer quins canvis biològics existeixen durant la formació de les metàstasis a partir d'aquestes cèl·lules cancerígenes disseminades per abordar d'una manera més precisa la malaltia.
El càncer de mama pot classificar-se a nivell molecular en quatre subtipus: Luminal A, Luminal B, HER2-enriquit (HER2-E) i el tipus basal-like. Entre ells hi ha grans diferències quant a incidència, supervivència i resposta als diferents tractaments. Fins ara, els resultats de les anàlisis dels tumors suggerien que el subtipus molecular no canviava de forma substancial en produir la metàstasi.
Per a l'estudi publicat a Cancer Research, es van analitzar mostres de 123 pacients procedents d'un assaig del GEICAM, Grup de Recerca en Càncer de Mama, i dels hospitals Clínic de Barcelona, Clínic de València, Vall d'Hebron i l'AO-Papardo de Messina (Itàlia).
Els investigadors van estudiar els canvis genòmics en 105 gens a nivell de l'RNA entre el tumor inicial i les metàstasis. Van observar que, encara que en la major part dels casos el subtipus molecular es manté quan apareix la metàstasi, no passa el mateix en un subtipus concret, el Luminal A. En aquest cas, quan apareix la metàstasi, es converteix en Luminal B o HER2- I en el 55% dels casos. "Aquests tumors luminals A que deixen de ser-ho en la metàstasi han perdut la seva sensibilitat als tractaments anti-estrogènics i, en aquest context, caldrà buscar altres opcions terapèutiques", explica Juan Miguel Cejalvo.
D'altra banda, aquest estudi descriu per primera vegada que com més temps passa entre el diagnòstic del tumor primari i l'aparició de la metàstasi, més agressiu és el càncer.
"L'estudi té implicacions importants ja que indica que en càncer de mama és clau biopsiar i analitzar a nivell genòmic la metàstasi per caracteritzar bé el tumor i determinar si hi ha hagut un canvi en la seva biologia i, per tant, en el seu comportament", afirma Aleix Prat. "Aquesta anàlisi ens ajudarà a escollir el tractament més adequat i a predir millor la supervivència de les pacients amb malaltia metastàtica. També obre la porta a dur a terme assaigs clínics amb nous fàrmacs sobre la base de la biologia de la metàstasi i no del tumor primari, com es fa en l'actualitat", conclou.
Article de referència:
Juan Miguel Cejalvo, Eduardo Martínez de Dueñas, Patricia Galvan, Susana García-Recio, Octavio Burgués Gasión, Laia Paré, Silvia Antolin, Rossella Martinello, Isabel Blancas, Barbara Adamo, Angel Guerrero-Zotano, Montserrat Muñoz, Paolo Nuciforo, María Vidal, Ramón M Pérez, José Ignacio Chacón López-Muñiz, Rosalía Caballero, Vicente Peg, Eva Carrasco, Federico Rojo, Charles M. Perou, Javier Cortes, Vincenzo Adamo, Joan Albanell, Roger R Gomis, Ana Lluch and Aleix Prat.
Intrinsic subtypes and gene expression profiles in primary and metastatic breast cancer
Cancer Research (2017) DOI: 10.1158/0008-5472.CAN-16-2717
Coneix el nostre Repte Metàstasi per sumar tota la societat en la recerca contra la metàstasi.
IRB Barcelona
L’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) treballa per aconseguir una vida lliure de malalties. Desenvolupa una recerca multidisciplinària d’excel·lència per curar el càncer i altres malalties vinculades a l'envelliment. Treballa establint col·laboracions amb la indústria farmacèutica i els principals hospitals per fer arribar els resultats de la recerca a la societat a través de la transferència de tecnologia, i du a terme diferents iniciatives de divulgació científica per mantenir un diàleg obert amb la ciutadania. L’IRB Barcelona és un centre internacional que acull al voltant de 400 investigadors de més de 30 nacionalitats. Reconegut com a Centre d'Excel·lència Severo Ochoa des de 2011, és un centre CERCA i membre del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST).
