Una mosca molt valuosa per investigar malalties

Càncer, drogoaddicció, malalties neurodegeneratives, epilèpsia, deficiències del sistema immunològic, patologies del sistema visual, cardiopaties. És possible avançar en el coneixement d'aquestes i moltes altres malalties gràcies a l'estudi d'un minúscul insecte, la mosca del vinagre (Drosophila melanogaster). Avui, hi ha prop de 5.000 científics a tot el món que treballen amb aquest organisme amb resultats esperançadors per a la salut, i Espanya se situa entre els països líder en la recerca amb aquest model animal.

Per primera vegada, vint-i-sis investigadors internacionals seleccionats per la seva experiència en l'estudi de malalties humanes i que treballen amb Drosophila, es reuniran per a presentar i discutir els seus avançaments. La reunió se celebrarà al Parc Científic de Barcelona els propers 5, 6 i 7 d'octubre i se centrarà en l'ús i explotació de Drosophila com a eina per a estudiar malalties humanes. La conferència està organitzada per l'IRB Barcelona (Institut de Recerca Biomèdica) i ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats) per iniciativa de Cayetano González i Marco Milán, professors de recerca ICREA a l'IRB Barcelona i experts en el camp de la biologia cel·lular i del desenvolupament.

La importància d'una mosca

Els estudis amb Drosophila es remunten un segle enrere i han aportat moltes dades sobre principis fonamentals en biologia i genètica. Però ha estat en els darrers anys, i gràcies en gran mesura al descobriment de l'altíssim grau d'homologia entre els gens de mosques i vertebrats, quan Drosophila ha emergit com un dels sistemes model més eficaços per a analitzar la funció dels gens, els homòlegs humans dels quals, tenen un paper determinant en moltes malalties, inclosos desordres neurològics, metabòlics i del desenvolupament, càncer, patologies cardiovasculars i patologies dels sistemes visual, auditiu i immunològic.

Un número cada vegada més gran de laboratoris estan modelant aquestes malalties humanes en mosques. Aquests models estan proporcionant les eines bàsiques per a exàmens genètics i farmacològics amb l'objectiu d'identificar tant gens diana com compostos que podrien derivar en futures teràpies. Alhora, un nombre important de companyies basades en l'explotació d'alguns d'aquests models, s'han anat establint en tot el món. Precisament, per a recalcar el potencial de la ciència aplicada, el congrés ha convidat a dues de les principals companyies farmacèutiques que estan actualment invertint sumes importants en Drosophila: En Vivo Pharmaceuticals, d'Estats Units, i VASTox d'Oxford, Gran Bretanya.

Drogodependència, càncer i cardiopaties

¿Què pot ensenyar-nos la mosca sobre la drogaddicció?”, és el títol de la conferència d'Ulrike Heberlein, de la universitat de Califòrnia, pionera en els estudis sobre l'abús de drogues amb Drosophila. Utilitzant Drosophila, el seu laboratori està investigant els enllaços desconeguts entre gens i conductes induïdes per l'abús de les drogues, i els mecanismes que regulen les respostes a psicoestimulants com l'alcohol, la cocaïna i la nicotina.

Drosophila és un model únic per a estudiar determinats aspectes del càncer. La recerca sobre els processos tumorals tindrà una presència destacada en la conferència. Parlaran Ross Cagan, de la universitat de Washington, els recents experiments del qual apunten cap a un fàrmac que té un efecte directe sobre la progressió tumoral; Cayetano González, de l'IRB Barcelona (Institut de Recerca Biomèdica) de Barcelona, que abordarà la relació entre cèl·lules mare i càncer; i Ginés Morata, de la Universidad Autónoma de Madrid, sobre l'apoptosis i la transformació tumoral.

Les cardiopaties s'han incorporat recentment a la llista de malalties estudiades amb models de Drosophila. Rolf Bodmer, de l'institut Burnham, als Estats Units, ha iniciat estudis sobre les arítmies i aturades cardíaques. La seva conferència “Arítmies i aturada cardíaca: el model de Drosophila en malalties congènites del cor” aportarà l'aproximació més innovadora sobre el treball amb Drosophila.