Images
• Un estudi publicat a Nature per investigadors de l'IRB Barcelona i de la Universitat de Washington demostra que el tabac i el sexe biològic determinen com s'expandeixen algunes cèl·lules mutades al teixit sa de la bufeta.
• Els resultats podrien contribuir a explicar per què els homes i les persones fumadores tenen més risc de desenvolupar càncer de bufeta.
• El nou enfocament d’aquest estudi permet detectar un nombre significativament més gran de mutacions respecte a les que era possible observar fins ara.
• El treball obre la porta al desenvolupament de noves eines de prevenció i detecció precoç del càncer de bufeta.
El càncer de bufeta és un dels més freqüents a tot el món. Els homes tenen aproximadament quatre vegades més probabilitats de desenvolupar-lo que les dones i el tabac és el principal factor de risc ambiental conegut. No obstant això, els mecanismes biològics que expliquen aquestes diferències encara no són clars. Com que el càncer pot trigar dècades a desenvolupar-se, estudiar el teixit sa és fonamental per entendre les primeres fases de la malaltia i, amb això, millorar la predicció del risc, la prevenció i el diagnòstic precoç.
Un equip de recerca liderat per la Dra. Núria López-Bigas i el Dr. Abel González-Pérez a l'IRB Barcelona, juntament amb la Dra. Rosana Risques, a la Universitat de Washington, ha demostrat que el tabac i el sexe biològic influeixen en com evolucionen les cèl·lules normals del teixit sa de la bufeta, afavorint l'expansió d'algunes cèl·lules mutades que podrien ser determinants en el desenvolupament del càncer. El treball, que ha estat publicat a Nature, aporta noves claus per entendre per què els homes i les persones fumadores en general presenten un risc més alt de patir aquesta malaltia. La recerca es va dur a terme en part dins del projecte PROMINENT, que es desenvolupa en el marc de la prestigiosa iniciativa Cancer Grand Challenges, amb el suport de l’Associació Espanyola Contra el Càncer.
“Al llarg de la vida, els teixits sans acumulen moltes mutacions, però el que és rellevant no és només quantes n'hi ha, sinó quines aconsegueixen expandir-se i formar clons —còpies d'una mateixa cèl·lula que comparteixen les mateixes mutacions”—, explica la Dra. López-Bigas, investigadora ICREA i líder del laboratori de Genòmica Biomèdica de l'IRB Barcelona. “Hem vist que el tabac i el sexe biològic influeixen directament en aquest procés”.
Observar el càncer abans que aparegui
El càncer no sorgeix un dia per l'altre. Al llarg dels anys, les cèl·lules d'un teixit acumulen mutacions i alguns clons prenen avantatges que els permeten créixer més ràpidament que altres. Aquest estudi demostra que aquestes diferències evolutives ja són visibles en el teixit sa.
Per realitzar aquest treball, els investigadors van analitzar mostres de teixit de bufeta de 45 donants. Gràcies a una nova aproximació, van poder detectar i quantificar milers de mutacions que són invisibles per a les tècniques de seqüenciació actuals.
"L'univers està ple d'estrelles, però no es poden veure sense l'instrument adequat. Aquesta tècnica és com passar de fer servir un telescopi domèstic a utilitzar el telescopi espacial James Webb: de sobte, múltiples mutacions es tornen visibles en el teixit sa de la bufeta molt abans que hi hagi un tumor", explica la Dra. Risques, de la Universitat de Washington i coautora sènior de l'estudi.
Com el sexe biològic i el tabac modelen el teixit sa de la bufeta
Els investigadors van observar clares diferències en l’arquitectura clonal del teixit de la bufeta entre homes i dones. En els donants masculins, certes mutacions en gens relacionats amb el càncer van mostrar un avantatge evolutiu, la qual cosa significa que els clons que les portaven tendien a expandir-se fins i tot en el teixit sa.
També es va observar un efecte notable del tabac. Entre els donants més grans de 55 anys, els qui havien fumat presentaven una alta freqüència de mutacions al promotor del gen TERT, un element de l'ADN que reactiva la telomerasa i permet les cèl·lules evitar l'envelliment i continuar dividint-se. De manera més significativa, l'estudi aporta proves que el tabac no només actua com un mutagen —provocant noves mutacions—, sinó també com un promotor clonal, és a dir, que facilita l'expansió de cèl·lules amb mutacions ja existents.
És la primera vegada que aquests efectes s'observen directament en teixit sa de la bufeta i no en tumors, cosa que aporta nous coneixements sobre les etapes més primerenques del desenvolupament del càncer.
Noves claus per al risc i la prevenció del càncer: implicacions
En demostrar que les diferències en l'expansió de mutacions ja són presents en teixit sa, l'estudi proposa una nova manera d'entendre l'evolució del teixit i aporta pistes sobre la transformació maligna. Aquest canvi d'enfocament —en el qual es passa de comptar mutacions a identificar quines prosperen— podria contribuir a explicar per què els homes i les persones fumadores són més propensos a desenvolupar càncer de bufeta.
Els resultats també obren la porta a futures aplicacions. Com a exemple, mesurar els clons en expansió a la bufeta podria contribuir al desenvolupament d'eines de predicció de risc i detecció precoç mitjançant anàlisi d'orina. De manera més àmplia, aquesta aproximació podria aplicar-se a altres teixits i exposicions —com ara productes químics laborals o tractaments de quimioteràpia—, obrint noves vies per a la prevenció del càncer.
"Aquest estudi és només la punta de l'iceberg. Analitzem 16 gens de bufetes de 45 persones i trobem diferències rellevants. Aquesta mateixa estratègia es pot aplicar a altres teixits i factors de risc", afegeix el Dr. González-Pérez, investigador associat de l'IRB Barcelona.
Ferriol Calvet i Raquel Blanco, estudiants de doctorat del laboratori de Genòmica Biomèdica de l'IRB Barcelona, són els primers autors de l'estudi.
El projecte s'ha desenvolupat en el marc de l'equip PROMINENT Cancer Grand Challenges, amb el suport de Cancer Research UK, del National Cancer Institute (NCI) dels EUA i de l’Asociación Española Contra el Cáncer (AECC). El treball ha rebtu finançament del Departament de Medicina i Patologia de Laboratori de la Universitat de Washington i s'ha beneficiat de recursos del Biobanc del Regne Unit i d’ajuts institucionals i individuals de l'AECC, de l’EMBO i del Govern d’Espanya, entre altres. La Dra. Risques va ser consultora i accionista, va obtenir finançament de recerca de TwinStrand Biosciences i figura com a inventora en una patent propietat de la Universitat de Washington i llicenciada en aquesta empresa.
Related article:
Sex and smoking bias in the selection of somatic mutations in human bladder
Ferriol Calvet, Raquel Blanco Martinez-Illescas, Ferran Muiños, Maria Tretiakova, Elena S. Latorre-Esteves, Jeanne Fredrickson, Maria Andrianova, Stefano Pellegrini, Axel Rosendahl Huber, Joan Enric Ramis-Zaldivar, Shuyi Charlotte An, Elana Thieme, Brendan F. Kohrn, Miguel Grau, Abel Gonzalez-Perez, Nuria Lopez-Bigas, Rosa Ana Risques
Nature (2025) DOI: 10.1038/s41586-025-09521-x
IRB Barcelona
L’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) treballa per aconseguir una vida lliure de malalties. Desenvolupa una recerca multidisciplinària d’excel·lència per curar el càncer i altres malalties vinculades a l'envelliment. Treballa establint col·laboracions amb la indústria farmacèutica i els principals hospitals per fer arribar els resultats de la recerca a la societat a través de la transferència de tecnologia, i du a terme diferents iniciatives de divulgació científica per mantenir un diàleg obert amb la ciutadania. L’IRB Barcelona és un centre internacional que acull al voltant de 400 investigadors de més de 30 nacionalitats. Reconegut com a Centre d'Excel·lència Severo Ochoa des de 2011, és un centre CERCA i membre del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST).
