Images
Quan apareixen adenomes en el còlon, les mateixes cèl·lules del teixit produeixen una molècula que en neutralitza la progressió.
Els adenomes són el substrat sobre el qual es desenvolupen els carcinomes i són molt prevalents entre la població.
El primer pas en el desenvolupament d’un càncer de còlon és la formació de tumors benignes anomenats adenomes. Es calcula que entre el 30% i el 50% de les persones més grans de 50 anys en desenvoluparan algun. Aquests adenomes o pòlips són les lesions precanceroses que, a força d’acumular mutacions genètiques al llarg dels anys, poden derivar en un càncer de còlon.
Un equip liderat per científics de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) encapçalats per l’investigador ICREA, Eduard Batlle, ha descobert que el còlon disposa d’un mecanisme de seguretat per restringir la formació dels adenomes i el seu creixement. El treball l’ha publicat la revista Nature Cell Biology aquest diumenge en edició online avançada i serà portada del número de juliol.
Els científics han observat que quan es forma un adenoma en el còlon creix al mateix temps la producció d’una molècula anomenada BMP (bone morphogenetic protein). L’estudi explica que l’acció de BMP limita la capacitat d’autorenovació de les cèl·lules mare de l’adenoma el que evita que la lesió evolucioni ràpidament.
“Les cèl·lules de l’epiteli del còlon reaccionen davant la presència d’aquests tumors i miren de suprimir-los o si més no de per tenir-los controlats a través de la ruta de BMP. Sense aquest circuit de seguretat, tindríem molts més pòlips que creixerien ràpidament. El càncer de còlon és una malaltia de desenvolupament lent i és possible que es degui a l’existència d’aquest mecanisme de seguretat”, descriu Eduard Batlle, cap del Laboratori de Càncer Colorectal a l’IRB Barcelona, que entre les seves línies de recerca principals hi ha la d’entendre com s’inicien els tumors de còlon i com adquireixen malignitat.
Tots tenim el mateix grau de seguretat per combatre els pòlips?
Una hipòtesi derivada de l’estudi és que no tots estem igual de protegits i que hi ha variacions en el genoma que fa que hi hagi persones amb circuits de seguretat més robustos que d’altres per fer front a la formació de pòlips.
Aquesta hipòtesi ve determinada perquè els científics han identificat la regió genòmica a través de la qual es controla la producció de proteïna BMP, és a dir, el lloc concret on es regula el circuit de seguretat que dispara el còlon quan detecta adenomes. I és el mateix lloc on s’han trobat determinades variacions genòmiques entre la població que estan associades amb el risc de patir càncer de còlon. Aquestes variacions genòmiques es coneixen per estudis poblacionals i per l’escrutini de genomes de malalts de càncer de còlon que estan disponibles en bases de dades com la del 1000 Genomes Project Data.
“Oferim una explicació plausible de per què determinades variacions genòmiques (anomenades snip – SNP- estan associades a patir un major risc de càncer de còlon, i pensem que és perquè precisament aquestes variacions tenen un impacte sobre la regulació del circuit de seguretat que ens protegeix davant els adenomes”, expliquen els científics.
“En tot cas, aquest treball bàsic permetrà fer estudis més fins de les variacions genòmiques associades a càncer de còlon que cauen en aquesta regió on es regula BMP”. Entendre millor els mecanismes que acceleren o limiten l’inici del càncer de còlon pot permetre, per exemple, descobrir nous biomarcadors per identificar millor la població en risc de patir càncer colorectal i, fins i tot, en quin grau de risc es troben.
El càncer colorectal és un dels quatre més prevalents juntament amb mama, pròstata i pulmó i la seva incidència mundial és de 1.600.000 casos anuals amb una mortalitat del 50%. Els investigadors recorden que a partir dels 50 anys fer-se les proves de prevenció com ara les colonoscòpies podrien prevenir fins un 80% les morts per aquest tipus de càncer.
A l’estudi hi han participat grups del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO), de l’Hospital Clínic de Barcelona-IDIBAPS-UB, i del Centre de Regulació Genòmica (CRG). Els fons per desenvolupar el projecte provenen d’una European Research Council Grant d’Eduard Batlle, de la Josep Steiner Foundation i del Ministeri d’Economia i Competitivitat.
Article de referència:
The transcription factor GATA6 enables self-renewal of colon adenoma stem cells by repressing BMP gene expression
Gavin Whissell, Elisa Montagni, Paola Martinelli, Xavier Hernando-Momblona, Marta Sevillano, Peter Jung, Carme Cortina, Alexandre Calon, Anna Abuli, Antoni Castells, Sergi Castellvi-Bel, Ana Silvina Nacht, Elena Sancho, Camille Stephan-Otto Attolini, Guillermo P. Vicent, Francisco X. Real and Eduard Batlle
Nature Cell Biology (2014) Doi: 10.1038/ncb2992
IRB Barcelona
L’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) treballa per aconseguir una vida lliure de malalties. Desenvolupa una recerca multidisciplinària d’excel·lència per curar el càncer i altres malalties vinculades a l'envelliment. Treballa establint col·laboracions amb la indústria farmacèutica i els principals hospitals per fer arribar els resultats de la recerca a la societat a través de la transferència de tecnologia, i du a terme diferents iniciatives de divulgació científica per mantenir un diàleg obert amb la ciutadania. L’IRB Barcelona és un centre internacional que acull al voltant de 400 investigadors de més de 30 nacionalitats. Reconegut com a Centre d'Excel·lència Severo Ochoa des de 2011, és un centre CERCA i membre del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST).
