Nou front d'atac en la investigació de l'Atàxia de Friedreich

Esquema del concepte terapèutic dissenyat per l'IRB Barcelona. Unió de la proteïna frataxina i el pèptid llançadora (línia blava) per fer arribar la proteÏna al cervell, creuant la barrera hematoencefàlica (IRB Barcelona)
Esquema del concepte terapèutic dissenyat per l'IRB Barcelona. Unió de la proteïna frataxina i el pèptid llançadora (línia blava) per fer arribar la proteÏna al cervell, creuant la barrera hematoencefàlica (IRB Barcelona)
  • <p>Scheme of therapeutic concept designed by IRB Barcelona. The protein frataxina binds to peptide shuttle (blue), allowing the protein to cross the blood brain barrier and reach the brain (IRB Barcelona)</p>
  • <p>Mice neurons with the Frataxin gene transfered. In yellow, localization of the frataxin protein in neurons (Picture: Díaz-Nido lab)</p>

L'IRB Barcelona inicia un projecte amb l'objectiu a llarg termini d’oferir un tractament injectable per administrar frataxina al cervell.

La frataxina és la proteïna que tenen reduïda els afectats per aquesta malaltia rara i neurodegenerativa, avui sense cura.

Les associacions de pacients Babel Family i ASOGAF de Granada aporten els fons necessaris durant un any i mig.

Les associacions de familiars i pacients Babel Family i l'Associació Granadina de l’Atàxia de Friedreich (ASOGAF), impulsen amb 80.000 euros dels seus fons de donacions (50% cadascuna), un nou projecte d'investigació a l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) de 18 mesos de durada. L'objectiu concret del projecte és resoldre una etapa necessària cap a la fita d'aconseguir en el futur una teràpia de reemplaçament de la proteïna frataxina per als afectats d’Atàxia de Friedreich, fent-la arribar al cervell, òrgan on els baixos nivells d'aquesta proteïna fan més mal.

L'estudi el dirigeix ​​el científic Ernest Giralt al Laboratori de Pèptids i Proteïnes, amb una llarga experiència i reconeixement en química de pèptids i nous sistemes d'administració de fàrmacs al cervell, com les llançadores peptídiques, hàbils per creuar la barrera que recobreix i protegeix el cervell, carregades amb el medicament. El laboratori té en marxa dos projectes més d'investigació en Atàxia de Friedrich des que s'iniciés la relació amb les associacions de pacients el 2013*.

Particularitats de l'Atàxia de Friedreich

L’Atàxia de Friedreich és una malaltia degenerativa hereditària que produeix lesions progressives en el sistema nerviós que té efectes en la coordinació de moviments i genera debilitat muscular, problemes de parla i cardiopaties. Es manifesta normalment entre els 5 i els 25 anys d'edat.

"Desgraciadament no hi ha tractaments eficaços per a malalties del sistema nerviós central com aquesta i d’altres com l’Alzheimer i el Parkinson. Fer arribar fàrmacs al cervell segueix sent un repte, però no perdem l'esperança en aconseguir una cura en un futur. Creiem que els pèptids llançadora dels investigadors de l'IRB Barcelona tenen molt potencial i encara que som conscients que queden molts esculls per superar, creiem que és un bon començament", exposen les portaveus de les associacions Mª Luz González, de Babel Family i Teresa Gilabert, d’ASOGAF.

Dues persones de cada 100.000 habitants està afectada per Atàxia de Friedreich i són únicament d'origen europeu (caucasians). A Espanya la incidència és més gran; s'estima que hi ha 4,6 casos per cada 100.000 individus. La malaltia està causada per la deficiència d'un únic gen, el de la frataxina, que resulta en nivells reduïts d'aquesta proteïna en l'organisme i que afecta especialment a cervell, medul·la espinal i músculs.

Segona etapa de quatre

El projecte a llarg termini és disposar d'un preparat de frataxina -com la injecció d'insulina per a diabètics-, que arribi al cervell. L'equip el conformen a més d'Ernest Giralt, les científiques Meritxell Teixidó i Macarena Sánchez. "Les nostres llançadores traspassen la barrera hematoencefàlica, arriben al sistema nerviós central i no són tòxiques segons les dades preliminars que tenim. El repte en aquests propers mesos és adaptar-les a la proteïna frataxina perquè franquegi la barrera hematoencefàlica i comprovar-ho en models cel·lulars ", indica Meritxell Teixidó, investigadora associada de l'IRB Barcelona i responsable d'aquesta línia d'estudi.

Gràcies a un projecte finançat pel programa RecerCaixa des de 2015, els investigadors ja són capaços de produir la frataxina en bacteris. "Es tractava d'un primer pas necessari per a plantejar-nos aquest altre projecte, després del qual quedaran després dues etapes més per parlar d'èxit", explica Ernest Giralt. I és que la frataxina no només ha de creuar la barrera hematoencefàlica, sinó que també ha de superar la membrana plasmàtica de les cèl·lules i després entrar en les mitocòndries, que són els orgànuls cel·lulars on exerceix la funció. "Aquestes dues etapes no les abordarem ara", apunta Giralt.

En aquest projecte, l'IRB Barcelona no només explorarà el transport de la proteïna completa, sinó també de fragments de frataxina. Això respon a dues necessitats, segons explica l'equip. D'una banda, té en compte que el cost d'una eventual producció industrial de fragments de frataxina seria molt inferior al cost de producció de la proteïna completa. I d'altra banda, és d'esperar que s'avanci en el coneixement sobre el mode d'acció de la proteïna, el que hauria de permetre delimitar quines zones de la proteïna són essencials per a la seva activitat en relació a l’Atàxia de Friedreich, el què obriria les portes a l'ús terapèutic de fragments de proteïna.

"Veig factible aconseguir una teràpia a llarg termini perquè a més no estem sols investigant. Encara que pocs, hi ha altres grups al món interessats i tots aportem coneixement, transvasem informació i aquest esforç col·lectiu serà bo per a aquesta teràpia o altres opcions terapèutiques. No sabem d'on arribarà el tractament però sóc optimista ", declara Giralt.

Mª Luz González, de Babel Family, conclou que "és fonamental, i més quan es tracta de malalties poc freqüents, que les associacions apostem per la investigació i promoguem la sensibilització social perquè tots som pacients potencials. A més, aquest projecte no beneficia només a Atàxia de Friedreich. Investigar en salut ens compensa a tots ". Teresa Gilabert, d’ASOGAF, afegeix a més que "fomentar i col·laborar amb un projecte d'investigació és una raó més per seguir endavant".

*Recerca en Atàxia de Friedreich a l’IRB Barcelona:
- Pacients i científics s'alien per combatre l'Atàxia de Friedreich (Nov 2013)
- Aliança internacional d'afectats per l'atàxia de Friedreich per finançar el projecte de teràpia gènica desenvolupat a Espanya (Gener 2014)
- Les ambulàncies per al cervell reben l’impuls del RecerCaixa (Març 2015)
Sobre l’IRB Barcelona
Creat el 2005 per la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Barcelona, l'IRB Barcelona és Centre d'Excel·lència Severo Ochoa des de 2011. El seu objectiu és fer recerca d'excel·lència en biomedicina i millorar la qualitat de vida de les persones i, al mateix temps, tenir cura de la formació de talent, la transferència tecnològica i la comunicació social de la ciència. Els 23 laboratoris i set plataformes tecnològiques treballen per respondre a preguntes bàsiques en biologia i orientades a malalties com ara el càncer, la metàstasi, l’Alzheimer, la diabetis i malalties rares. És un centre internacional que acull més de 400 treballadors de 36 nacionalitats. Està ubicat en el Parc Científic de Barcelona. L’IRB Barcelona forma part del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST) i la xarxa de Centres de Recerca de Catalunya (CERCA).