La pèrdua de Dnmt3a augmenta el nombre de tumors escatosos induïts per carcinògens

Imatges representatives de diferents subtipus de tumors de pell (L. Rinaldi, IRB Barcelona)
Imatges representatives de diferents subtipus de tumors de pell (L. Rinaldi, IRB Barcelona)

Investigadors liderats per Salvador Aznar-Benitah a l'IRB Barcelona investiguen el rol de les proteïnes Dnmt3a i Dnmt3b en la salut i manteniment de la pell i en el desenvolupament de tumors en ratolins adults.

L'estudi el publica eLife i ha merescut un eLife digest, article dirigit a una audiència més general.

ELife digest: DOI: http://dx.doi.org/10.7554/eLife.21697.002

La majoria de les cèl·lules del nostre cos contenen el mateix ADN. No obstant això, els nostres cossos estan fets de molts tipus diferents de cèl·lules, com les cèl·lules nervioses o cèl·lules de la pell, que realitzen feines molt diferents. En cada tipus de cèl·lula només certs conjunts de gens codificats per l'ADN estan actius. Les proteïnes conegudes com a reguladors epigenètics són responsables de produir els diferents patrons d'activitat dels gens. Si els reguladors epigenètics estan activats o desactivats en el moment equivocat, poden contribuir a l'envelliment i a malalties com el càncer.

Uns enzims anomenats com a  metiltransferases d'ADN són un grup de reguladors epigenètics. Les metiltransferases d'ADN controlen l'activitat de gens mitjançant l'addició de petits grups químics coneguts com a grups metil en l'ADN. Dos d'aquests enzims - Dnmt3a i Dnmt3b - són importants durant el desenvolupament per ajudar a les cèl·lules a madurar i especialitzar-se en diferents tipus. Els ratolins que no tenen aquests enzims o bé moren com embrions o just després del naixement. A més, aquests enzims estan mutats o estan menys actius en alguns càncers de pell i altres càncers humans.

En un estudi publicat a eLife, dirigit per Salvador Aznar Benitah, professor ICREA i líder del grup de recerca Cèl·lules Mare i Càncer, Lorenzo Rinaldi et al. han investigat la funció d'aquests enzims en ratolins adults. Els experiments mostren que sota condicions de laboratori ordinàries, els ratolins mutants que no tenen Dnmt3a i Dnmt3b són tan saludables com els ratolins normals. No obstant això, quan els investigadors van exposar els ratolins a productes químics que promouen el creixement tumoral, que imita l'exposició de la pell a la llum ultraviolada, els ratolins mutants desenvolupaven molts més tumors més pell que els ratolins normals. A més, els tumors en els ratolins mutants eren més propensos a formar tumors secundaris en el pulmó. Rinaldi et al. van revel.lar queDnmt3a redueix la producció d'una proteïna anomenada PPAR-γ, que ajuda a trencar alguns tipus de molècules de greix. El tractament dels ratolins mutants amb un fàrmac que inhibeix l'activitat de PPAR-γ va alentir el creixement dels tumors.

En general, aquests experiments mostren una nova forma en què actuen les metiltransferases d'ADN en els animals adults. Futures investigacions se centraran en estudiar si els fàrmacs que inhibeixen la descomposició dels greixos podrien ajudar a tractar càncers en què les proteïnes Dnmt3a i Dnmt3b estan mutades o menys actives.

Article de referència:
Lorenzo Rinaldi, Alexandra Avgustinova, Mercè Martín, Debayan Datta, Guiomar Solanas, Neus Prats, Salvador Aznar Benitah
Loss of Dnmt3a and Dnmt3b does not affect epidermal homeostasis but promotes squamous transformation through PPAR-γ
eLife (2017). DOI: http://dx.doi.org/10.7554/eLife.21697