Noticias Científicas

11 Nov 2010

La nova base de dades de 1.700 proteïnes en moviment permet un disseny més eficient de fàrmacs.

En MoDEL hi ha representades el 30% de les dianes terapèutiques humanes i l’objectiu és cobrir el 80% en un període de tres anys.

<p>Al costat de la dreta s'observen la mosca i la mitocòndria aberrants quan SLIMP està silenciat.</p>
2 Nov 2010

Aquesta troballa els ha valgut el reconeixement d' "Article de la setmana" del Journal of Biological Chemistry, una de les revistes de major impacte en biologia bàsica.

Anomenada SLIMP, la proteïna és necessària per al manteniment dels mitocondris, centrals energètiques de la cèl·lules.

<p>El nou mecanisme s'ha trobat en el disc imaginal que donará lloc al ala de Drosophila, representat en aquesta imatge.</p>
24 Sep 2010

Andreu Casali descriu a la revista Science Signaling un sofisticat mecanisme relacionat amb la proteïna Hedgehog.

<p>Estructura de la proteïna UL89, possible diana terapèutica per tractar els virus herpes. (c) Lab Miquel Coll.</p>
23 Sep 2010

Els investigadors comproven que anul·la la funció de replicació.

L’estudi s’ha fet amb el citomegalovirus humà, un virus herpes molt estès, el més mortal i causa d’importants deficiències en nounats.

21 Sep 2010

La predicció i reproducció de les macromolècules biològiques (és a dir, proteïnes i àcids nucleis, les màquines de la vida) és la gran assignatura pendent de la biologia estructural.

<p>Tot i que aquests dos tipus de fibres estan formades per la mateixa proteïna, les de dalt són tòxiques i les de baix no.</p>
20 Sep 2010

Un treball realitzat pel laboratori de Xavier Salvatella indica que la toxicitat de les fibres amiloides recau en les seves propietats estructurals.

<p>Cèl·lules embrionàries de Drosophila, on s'aprecia els nuclis cel?lulars (en blau) i els microtúbuls (en verd). Tots estan organitzats a partir de la zona apical de les cèl?lules, que són les que delimiten els microtúbuls. (©Jordi Casanova Lab)</p>
31 Mai 2010

Un grup d'investigadors descobreix un mecanisme basat en dos proteïnes que regula la formació de la xarxa de microtúbuls en les cèl·lules embrionàries

Els microtúbuls són com les xarxes de transport a l'interior de la cèl·lula, i són fonamentals per a aspectes com la secreció de substàncies, el moviment o la morfologia de la cèl·lula

<p>D'esquerra a dreta i de dalt a baix, moviments de l'estructura de l'ADN que permeten fer-se una idea sobre el mecanisme pel qual l'ADN comença a desplegar-se. (© A. Pérez)</p>
20 Mai 2010

Aquest és un procés clau per entendre l’activitat dels gens i la replicació de l’ADN i per, en un futur, dissenyar fàrmacs per a modular-les.

17 Mai 2010

La conferència internacional Cap a la medicina personalitzada del càncer; l’11è Simposi Fundació La Marató de TV3; i els primers Premis Talència Divulga se celebren a Barcelona aquesta setmana

<p>Comparativa entre un ala normal (esq.) i un ala sense microRNA en el territorio en blau. (c) Lab M. Milán.</p>
20 Abr 2010

El grup de Marco Milán, investigador de l’IRB Barcelona, descobreix en Drosophila que els microRNA controlen els nivells de l’oncoproteïna Myc.